ARRENCAR EL VOL

Cada any, especialment durant el mes d'octubre, un gran nombre de petits ocells asiàtics d'una espècie concreta es desvien de les seves rutes migratories i arriben a Europa. Són mosquiters de doble ratlla ( Phyllsocopus inornatus ), una espècie que porto anys intentant observar. Sempre al arribar aquests dies és un no parar de repassar mosquiters i més mosquiters amb l'esperança de que un dels que es creui davant els prismàtics sigui el desitjat. És el temps en que cada dia pujo a l'escola caminant per repassar tots els jardins de Palau, i a la que puc corro cap al riu o les hortes a fer el mateix. I fins ara només havia aconseguit sentir-lo, l'any passat en un hortet a Montjuïc. Així que aquest any... a tornar-hi! Vaig començar el 18 de setembre, després d'una observació molt primerenca al costat de casa. Vaig sortir de casa sense càmera, ja que era el primer dia de la "temporada" i encara no li tenia agafat el ritme a les sortides al

Dibuix digital, una salamandra (Salamandra salamandra) sota la pluja.

El dilluns 10 d'agost, després de 3 hores d'avió, els meus pares, la meva tia Elena i jo vam baixar de l'avió a l'aeroport de Tallinn, capital d'Estònia, un petit país (més o menys de la mida de Catalunya) al final del mar Bàltic, entre Letònia i Rússia. Estònia és el paradís per qualsevol aficionat a la ornitologia en èpoques de migració, és a dir, abril-maig i setembre-octubre, però l'agost no és el millor mes per visitar-la. Tot i això, la migració ja comença a fer-se notar i molts ocells nidificants allà són quasi impossibles de veure per casa nostra, així que les meves esperances eren forces. El dia següent a la nostra arribada el vam dedicar a visitar Tallinn. Tot i no sortir de la ciutat, vaig poder observar ja alguns ocells interessants, com l'èider, el bec de serra gros, la griva cerdana, cornelles emmantellades, graules i el primer bimbo del viatge, un rossinyol rus sedimentat, juntament amb molts altres passeriformes, en una zona d'arbrets s

Ahir, dimecres 5 d'agost, aprofitant que havíem d'anar a recollir els quadres que havia presentat al concurs Ramon i Estarriol al Cortalet, amb el meu pare i el meu cosí Arnau vam passar una tarda als Aiguamolls. Fent un cop d'ull a l'aguait Quim Franch ja vam veure que no estaria molt animat allà, així que vam marxar cap a la Rogera. Tot i les últimes pluges, el camí de Can Comes no estava inundat i vam poder aparcar el cotxe a la platja. D'allà vam caminar fins a la llacuna, on ens esperava un espectacle. La llacuna, com sol passar en aquesta època, tenia el nivell d'aigua òptim per a atreure el màxim d'espècies. Ànecs, limícoles, cabussons i cabussets, ardeids, cigonyes... Un dels primers ocells en que em vaig fixar només plantar el telescopi eraun limícola petit, de potes llargues i estilitzat. Una siseta! A més, territs becllargs, variants i 4 menuts, gambes verdes, roges i una roja pintada, fredelugues, cames llargues, becuts, corriols petits i camane

Amb tres amics, en Gerard, en Martí i en Marc, hem creat un nou bloc compartit on tots penjarem entrades o explicarem activitats que realitzem més d'un membre d'aquest nou bloc. Si el voleu visitar, el trobareu al següent enllaç: http://becsiplomes.blogspot.com.es/

Un nou dibuix digital, arriba amb un pèl de retard, la migració d'aquests ja s'ha acabat... Però són bonics igual! Mosquiter xiulaire      Phylloscopus sibilatrix

El cap de setmana passat, el dimenge, vam fer una sortida de matí a la zona dels estanys de Leucate i Canet, a la zona de França més propera a Catalunya. Són punts espectaculars per la migració, quan, en dies de vent moderat, cetenars d'ocells en migració activa passen a pocs metres teus. Tot i que hi havia estat altres vegades, no havia enganxat mai el dia amb les condicions perfectes, però aquest dia ho vam fer. Vam passar el matí envoltats de centenars d'orenetes, cueretes grogues i altres ocellets migrant a tocar dels nostres caps. A més, vam observar uns quants nidificants de Cap Leucate, com l'estornell negre, el trobat, el còlit ros i un bimbo, l'hortolà.  Còlit ros      Oenanthe hispanica   Però el més espectacular del dia van ser els aligots vespers. A la platja de Canet, el vent obligava a desenes d'ells (que no paraven d'aparèixer per tot arreu, sols o en grupets de fins a una dotzena) a fer el que podien per avançar, i això incloïa vo

La primavera de 2013 vaig estar obsessionat amb el falcó cama-roig. Una primavera visitant constantment les millors zones sense resultats, i veient a ornitho.cat cites per tot arreu de nombres considerables de flacons cama-rojos. I finalment, al juny, quan ja m'havia resignat, vaig aconseguir veure'n dos. Doncs bé, aquesta primavera m'ha passat una cosa semblant. No amb el falcó, que vaig poder veure a Castelló sense dificultats, si no amb un limícola més escàs i amagadís, però que sembla que ha tingut un any molt propici a Catalunya. És el becadell gros, que, tot i que ja l'havia observat una vegada als Aiguamolls, aquesta primavera les constants observacions de becadells grossos ( Gallinago media ) en moltes zones m'han cridat l'atenció i m'han posat aquesta espècie al cap. L'he buscat diversos cops, dos a Esclet, un a Pals i un a Delfià, fa dos setmanes. En aquest últim em vaig quedar xop repassant prats inundats, i un cop vaig haver acabat vaig re

Durant unes setmanes a l'any, la cotxa cua-roja, un ocell nidificant al centre d'Europa, es troba de pas pel nostre país, moment en que podem gaudir contemplant els vistosos colors del mascle. El passat dissabte 26 d'abril, vaig anar a casa d'en Marc a fotografiar a la seva menjadora, però el curiós és que no vam fer fotos de cap ocell a la menjadora en tota la tarda. El motiu va ser un mascle d'aquesta espècie instal·lat en un prat al costat mateix de la menjadora. Es va deixar apropar a menys de dos metres, nde manera que li vam poder fer unes quantes fotos. Aquí en penjo algunes: Cotxa cua-roja     Phoenicurus phoenicurus Per últim, per mostrar la proximitat de l'ocell, afegeixo aquestes dues, on apareix en Marc fotografiant-la de ben a prop.

Tot i que d'això ja fa unes setmanes (ara ja no alimento gairebé els ocells ja que estan criant i no seria una bona alimentació pels polls, que reben quasi tota l'aigua a través del menjar) penjo algunes fotografies que vaig realitzar als ocellets de la menjadora, especialment al pit-roig, que és el que s'ho pren amb més calma i el que es deixa fotografiar millor. També aquesta mallerenga carbonera.