Viatge a Estònia

El dilluns 10 d'agost, després de 3 hores d'avió, els meus pares, la meva tia Elena i jo vam baixar de l'avió a l'aeroport de Tallinn, capital d'Estònia, un petit país (més o menys de la mida de Catalunya) al final del mar Bàltic, entre Letònia i Rússia. Estònia és el paradís per qualsevol aficionat a la ornitologia en èpoques de migració, és a dir, abril-maig i setembre-octubre, però l'agost no és el millor mes per visitar-la. Tot i això, la migració ja comença a fer-se notar i molts ocells nidificants allà són quasi impossibles de veure per casa nostra, així que les meves esperances eren forces.

El dia següent a la nostra arribada el vam dedicar a visitar Tallinn. Tot i no sortir de la ciutat, vaig poder observar ja alguns ocells interessants, com l'èider, el bec de serra gros, la griva cerdana, cornelles emmantellades, graules i el primer bimbo del viatge, un rossinyol rus sedimentat, juntament amb molts altres passeriformes, en una zona d'arbrets situada darrera el port d'on surten els ferris, bruta i plena de deixalles però segons sembla amb molt d'atractiu per als petits migrants.

 
Gavià argentat de potes roses      Larus argentatus

Cornella emmantellada      Corvus cornix

Gralla      Corvus monedula

 Èider      Somateria mollissima

 Griva cerdana      Turdus pilaris


A més, vaig poder començar a observar la variació de les gralles nòrdiques, amb la majoria d'exemplars amb un collar més o menys marcat (tipus ssp. monedula), alguns sense collar (tipus ssp. spermologus, la gralla present a Catalunya, tot i que l'absència de collar podria ser efecte de la muda) i alguns pocs amb collars extremadament marcats (tipus ssp. soemmerringii).
A la tarda vam fer un intent de visitar la punta de Paljassare, però es va veure frustrat ja que no havíem calculat prou bé la distància i, després de caminar uns quilòmetres i veure que encara ens quedava un bon tros, vam haver d'agafar un autobús i tornar cap a l'apartament.

El 12 d'agost vam fer de nou una visita a Tallinn de matí i a la tarda vam intentar anar de nou a Paljassare. Aquí es va començar a fer evident la sort que teníem amb aquesta zona.
La intenció era anar-hi amb bus, cosa que va ser impossible quan els conductor no ens va acceptar per no entendre l'anglès, així que vam haver d'agafar un taxi. De mentre, vam mirar les previsions del temps, que anunciaven pluja de 5 a 7. Es van complir a la perfecció, mentre baixàvem del taxi, a les 5, començava el ruixat, que no es va aturar fins 2 hores més tard, quan ens vam poder treure les capelines i mirar pel telescopi amb tranquilitat.
Això sí, va valdre la pena per a poder veure els nombres de becs de serra grossos més alts del viatge, una família de becs de serra mitjans, ànecs grisets i collverds, xarxets, gavines cendroses, xatracs àrtics i comuns, valones, agrons blancs... Ja reculant, vam observar també un morell d'ulls grocs.

Morell d'ulls grocs      Bucephala clangula

El dijous vam anar a recollir el cotxe de lloguer i vam marxar de la ciutat. Havíem de ser a la tarda al nou allotjament de la badia de Matsalu, i vam decidir fer un parell de parades pel camí. Vam parar al cap de Poosaspea, on vam veure gavines ,xatracs, morells d'ulls grocs, algun èider i un estol de garses de mar; i a la platja de Haversi, un dels millors llocs d'Estònia per veure limícoles. No va sortir cap territ becadell ni cap escuraflascons, però sí territs variants, menuts i grossos, pigres grisos, gambes verdes i roges, becuts, algun tètol, fredelugues, batallaires, corriols grossos i un ànec blanc.
Finalement vam arribar a l'allotjament de la badia de Matsalu, a Haeska. Estava perfectament situat, al costat d'una torre d'observació de la badia i uns prats plens d'ocells. De fet, es podien sentir les grues des de l'habitació mentre s'alimentaven darrere la casa. Només d'arribar ja vam anar fins a la torre d'observació, on vaig veure els milers d'ocells de la badia i vaig fer el bimbo de l'àguila marina, que va passar una estona sobre una pedra per després volar i fer-nos un espectacle fent volar els grans estols d'anàtides.

Àguila marina      Haliaeetus albicilla

Al matí següent em vaig llevar a les 5, i vaig contemplar la badia amb la primera llum del dia. Vaig poder veure com un gran estol de grues (unes 400), després de passar la nit en una illa anaven marxant de mica en mica volant sobre els centenars de cignes muts i oques vulgars i les siluetes de les àguiles marines (6 exemplars!). Als prats també vaig estar entretingut amb cueretes grogues, còlits grisos, verderoles, fredelugues, titelles, bitxacs rogencs i molts altres ocells fins a l'hora d'esmorzar.
Després de l'esmorzar vam marxar cap a la badia de Pogari-Sassi, on vam observar grans quantitats d'oques vulgars i una àguila marina. Tot seguit, cap a Puise Nina, on no vam veure res molt destacat excepte algun passeriforme sedimentat (mosquiter de passa, papamosques gris, còlit gris, tallareta vulgar...).
Al migdia i tarda vam mirar una mica per Haapsalu, amb pocs ocells i res destacat, i al mirador de Keemu, on vam veure els mateixos ocells que des del de Haeska però des de l'altra banda. Després de sopar a Haapsalu, de tornada a Haeska vam veure un enganyapastors.

El dia 15 ja tornava a tocar canviar de lloc. Aquest dia ja havíem de passar la nit a Parnu, però per a acabar d'aprofitar Matsalu em vaig llevar a les 5 altre cop i cap a la torre a veure les grues i les àguiles. A més, durant una bona estona vaig tenir un astor aturat al terra a relativa poca distància de la torre. Als prats, com a novetat, un entretingut grup de grives cerdanes i un botxí septentrional (bimbo!).

 Griva cerdana      Turdus pilaris

 Botxí septentrional      Lanius excubitor

Anant cap a Parnu vam parar a la zona de Virtsu, on, des de l'observatori de la punta de Puhtu, vaig poder observar dos ànecs foscos i un mascle d'èider.
 A la tarda, després de visitar la ciutat de Parnu, vam fer una volta pels aiguamolls de la costa de la ciutat, amb algun limícola, bec de serra, gavines, ardeids...

L'endemà va tocar llevar-se tots d'hora per marxar cap al Parc Nacional de Sooma, no molt lluny de la ciutat. Unes passejadetes per bosc i per un hàbitat anomenat "bog"(desconec si té nom català, pel que he vist són zones molt humides amb arbres més petits i dispersos i amb molta molsa i vegetació arbustiva baixa)
ens van permetre veure mallerenga capnegra, mosquiter xiulaire, piula dels arbres, papamosques gris, picot garser gros i forces ocellets forestals, a més de fer volar un possible becadell sord i trobar forces arbres menjats pels castors.

 El "bog"

Ja apropant-nos al migdia, vam recular cap a el poble més proper a fer un cafè, i mentre érem al cotxe vaig veure un rapinyaire enorme en un camp. Parar el cotxe i mirar pels prismàtics va servir per a veure que es tractava d'una àguila, i al muntar el telescopi vaig poder apreciar el seu aspecte de pomerània. De mentre, una altra silueta d'àguila se'ns va apropar per l'altra banda, i amb aquesta sí que va ser més fàcil comprovar que es tractava d'un adult d'àguila cridanera. Al final no sabíem quin dels dos individus mirar, fins que la de terra va aixecar el vol mostrant que realment es tractava d'una àguila pomerània (bimbo!) i va desaparèixer. Una passada haver estar veient les dues espècies de "spotted eagles" a la vegada!

Àguila cridanera      Aquila clanga

 Àguila pomerània       Aquila pomarina

Al migdia, mentre dinàvem en un bosc de la zona vam poder sentir els crits del picot negre.
A la tarda, després d'haver visitat un museu, vam dirigir-nos cap a la zona de costa situada entre Parnu i la frontera amb Letònia, on vam anar fent diverses parades. Un dels llocs més productius va ser a les basses de pesca de Pikla, al costat de Voiste, on vaig poder observar la badia del costat, plena d'ocells aquàtics, i, des de la torre d'observació de les basses, agró blanc i cabusset (l'únic del viatge!) i sentir balquer i mallerenga de bigotis.

I el matí següent ja era dia 17, en què tocava dormir a Otepää, prop de Tartu, l'última etapa del viatge, tot i que aquest cop de 4 nits. De camí aquest cop vam parar en diversos punts al voltant del llac Vortsjarv, sense arribar a veure res molt destacable, excepte forces passeriformes per la vora est del llac.
Després ja ens vam arribar a l'apartament, fins l'endemà, en que ens esperava un gran deia en quant a ocells.

El dia següent teníem previst visitar la ciutat de Tartu i mouren's per les millors zones ornitològiques dels voltants. Vam començar intentant arribar al llac Aardla, sense èxit (els camins estaven tallats per extraccions de sorra o per canals), però com que la zona  d'aiguamolls és més àmplia que només el llac, va donar molt de sí.
En una bassa al costat de la carretera, entre ànecs collverds, descansaven dos cignes que, passant amb el cotxe, i tot i que tenien el cap amagat, em van fer força bona pinta. Així que vam recular, vam parar i ells van aixecar el cap, demostrant que, com m'havien semblat, eren una parella de cignes cantaires (bimbo!).

 Cigne cantaire      Cygnus cygnus

En un segon intent d'arribar al llac, quan ja reculàvem, el meu pare em va preguntar si un ocell que caminava sobre la vegetació flotant d'un canal era una cuereta blanca. I em vaig endur una bona sorpresa al comprovar que es tractava d'una cuereta citrina! Segurament l'ocell més confiat del viatge, més i tot que les cornelles i gralles de les ciutats i que els pardals. La vam estar observant i fotografiant una estona a escassos metres.



 Cuereta citrina      Motacilla citreola

Després vam fer una passejada pels aiguamolls del riu Porijogi, sense res molt interessant.
Al migdia vam visitar la ciutat de Tartu, on em vaig poder entretenir mirant-me els enormes grups de gralles dels parcs de la vora del riu.

 Gralla amb un enorme collar, tipus C. m. soemmerringii

A la tarda, per acabar, vam visitar les basses de pesca d'Ilmatsalu, que també van donar bones observacions, entre elles un grup de grues, una femella de morell de plomall amb polls, tres cignes cantaires més (una parella i un juvenil) i una àguila pescadora que vam poder contemplar una bona estona mentre pescava davant la torre d'observació.

 Àguila pescadora      Pandion haliaeetus

El dimecres vam marxar cap als voltants del llac Peipsi, que marca la frontera amb Rússia. Mentre marxàvem de l'apartament amb cotxe sen's va creuar un trencanous en un moment en que jo mirava cap a l'altra banda i no el vaig aconseguir veure.
Vam començar visitant el bosc de Järvselja. Allà vam veure forces passeriformes forestals: picot garser gros, mallerenga capnegra, raspinell pirinenc... També vam aconseguir sentir diversos cops el trencanous, sense arribar a veure'l entre les capçades de les coníferes.
Tot seguit vam anar cap al llac per la zona de Mehikoorma, la part més estreta, a veure si creuava algun migrant, però no hi va haver sort.
Vam dinar a Räpina, i a la tarda vam estar per la zona del pòlder de Räpina, on vaig estar intentant (només intentant) fotografiar cueretes grogues. Els ocells més interessants que hi vam veure van ser territs menuts i un tallarol gros, i he de destacar també un gos viverrí (cànid asiàtic introduït al nord d'Europa) que vam veure per primer cop viu després d'haver-ne vist ja una vintena d'atropellats.

L'endemà, últim dia complet a Estònia, el vam dedicar a visitar el Parc Nacional d'Alam-Pedja. Vam començar per l'itinerari de Kirna matkarada, una passejada entre el bosc i els prats del voltant del riu Pedja, on el més destacat va ser un tallarol xerraire i un picot cendrós (escoltat).
A la tarda vam fer un altre itinerari, aquest cop de nou per un "bog", a Selli-Sillaotsa, sense ocells molt interessants, segurament per la mala hora, però bonic i entretingut igualment.


 Selli_Sillaotsa

 Paó de dia      Inachis io

A la nit, després de sopar, vam fer algunes parades per intentar escoltar mussols en zones de bosc, escoltant un parell de reclams no identificats que no semblen coincidir amb cap espècie de mussol de la zona (podria tractar-se d'algun altre ocell).

I el dia 21 ja tocava marxar, així que vam fer el trajecte de Tartu a Tallinn, on vam dinar a la punta de Paljassare, aquest cop amb un sol radiant, i on vaig poder observar un territ de Temminck.

Territ de Temminck      Calidris temminckii

 Finalment, al vespre, l'avió Tallinn-Girona es va enlairar i vam dir adéu al país.




Comentaris

Elena ha dit…
M'ha agradat molt el teu relat :-)
Ricard Poch ha dit…
Guillem,
Veig que va ser un viatge força entretingut des del punt de vista ornitològic. M'ha agradat molt llegir aquesta crònica del viatge. M'has fet venir moltes ganes d'anar-hi!
Fins la propera!

Entrades populars d'aquest blog

On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà

Territ pectoral

7 mesos