Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

àguila cridanera

Imatge
Aquila clanga

Ivars

Imatge
Ahir vam anar a l'estany d'Ivars i Vila-Sana, al Pla d'Urgell. Vam marxar a quarts de 7, ja que volíem ser-hi aviat i hi havia 2 hores i mitja de camí. Ens vam parar un moment en un bar d'Ivars i vam anar a l'estany. Vam aparcar el cotxe i vam començar el recorregut. Desseguida vam començar a veure ocells com el pardal de bardissa, el repicatalons i la cotoliu. En un moment vam ser al primer aguait. Allà hi havia ànecs collverds, xarxets comuns, un bernat pescaire, un becadell comú i un cruixidell que vam veure a l'entrada. L'estany tenia molt de tros gelat i els ànecs caminaven sobre el gel. Però hi feia molt de fred i a mi se'm congelaven els peus, així que vam sortir. Vam seguir caminant entre les nombroses parades per mirar merles, pit-rojos, repicatalons, etc. Vam veure ànecs cullerots i un tord comú, i vaig fotografiar molt bé un repicatalons. Vam arribar a una altre aguait, però hi havia pocs ocells, tansols ànecs collverds i fotjes v

Els aiguamolls

Imatge
Ahir vam anar als Aiguamolls de l'Empordà. Feia un fred que pelava, ja que era un dels dies més freds de l'any. Primer vam anar a l'Aguait Quim Franch. Allà vam veure ànecs cullerots, collverds i grisets, xarxets comuns, fotges vulgars, unes 140 oques vulgars, cigonyes blanques, etc. Però allà també ens esperava una sorpresa: a l'altre costat de l'estany descansaven 24 grues. Vam anar cap a l'Aguait dels Roncaires per poder-les veure de més a prop. Allà també hi havia altres ocells com ànecs xiuladors, ànecs blancs i gavines vulgars. Va aterrar un capó reial entre un grupet de cigonyes i va anar al costat d'un bernat pescaire on es va quedar una estona. Allà també vam poder veure millor les grues. Són uns ocells camallargs que malgrat semblar ardeids (bernats i martinets) pertanyen a la família dels ràl.lids (polles i rasclons). Al coll tenen dues franges negres i una blanca que van fins a la meitat del coll i tenen un taca vermella a la part superior del ca

bitó

Imatge
El bitó ( Botaurus stellaris ) és un ocell de la família dels ardeids (bernats i martinets). Viu amagat al canyissar, d'on rarament s'allunya. Als capvespres de primavera es pot sentir el seu cant que recorda a una vaca i que ha fet crear llegendes com el Bruel. El dia 8 de desembre  vaig veure un bitó al Ter Vell, a Torroella de Montgrí, que va fer sortir una arpella vulgar ( Circus aeruginosus ) de molt a prop d'un aguait.                                                                          Botaurus stellaris

Estany de Sils

Imatge
El diumenge 28 de novembre vaig anr a l'estany de Sils. Vaig veure força ocells com el blauet, el bernat pescaire, el morell de cap roig, el xarxet, el repicatalons, el corb marí gros, la cuereta torrentera, l'ànec collverd, mallerengues de tres espècies (carbonera, blava i cuallarga), el pit-roig, etc. A sota podeu veure una foto i un dibuix d'un blauet.   Alcedo atthis

Repicatalons de Lapònia

Imatge
    Calcarius lapponicus

El becplaner

Imatge
El becplaner ( Platalea leucordia ) és un ocell inconfusible si el veiem bé. El bec aplanat de la punta és el seu tret més distintiu. A Catalunya és present durant les migracions. Juntament amb bernats i martinets forma les famoses pajareras de Doñana, unes grans colònies situades sobre unes alzines centenàries. Aquest diumenge vaig observar un exemplar jove de becplaner al Cortalet (Aiguamolls de l'Empordà).

El blauet

Imatge

El dia mundial dels ocells

Imatge
 Avui ha estat el dia mundial dels ocells. Hem anat a Cap de Creus a fer una excursió per veure ocells marins però nosaltres no teniem telescopi i els hem vist de molt lluny. Hem vist baldrigues de tres espècies (cendroses, mediterrànies i balears), mascarells, gavians, gavines, xatracs becllargs i comuns i fins i tot un rorqual comú, més fàcil de veure bé ja que és la segona balena més gran del món. També hem vist una daurada grossa ( Pluvialis apricaria ), la segona cita a Cap de Creus, que, en contra del comportament de la seva espècie, es deixava acostar fins a un metre. Ha estat un matí molt divertit.   Pluvialis apricaria

El xatrac becllarg

Imatge

la daurada grossa

Imatge
Pluvialis apricaria amb plomatge d'estiu

Els coraciformes de Catalunya

Imatge
Els coraciformes són uns dels ocells més acolorits que es poden veure a Catalunya, on n'hi ha quatre espècies: el gaig blau, la puput, el blauet i l'abellerol. El gaig blau ( Coracias garrulus ) és un ocell que per la forma recorda al gaig, tot i que no és de la mateixa família. És tot ell blau, excepte el dors, que és de color marró. És inconfusible si el veiem bé. Viu en ambients de secà i sol aturar-se en perxes elevades. Cria en orificis dels arbres o en caixes niu. La puput ( Upupa epops ) és d'un marró taronjós, amb les ales blanques i negres. Té una cresta que pot aixecar quan s'estressa. Se la pot trobar en molts llocs (prats, zones arbrades i dalt de parets). Nia en forats d'arbres o de murs. El blauet ( Alcedo atthis ) és un ocell pescador que viu en zones amb aigües bastant netes. El dors i les ales són blau verdós i la panxa taronja. L'abellerol ( Merops apiaster ) és un dels més acolorits. Té en el seu plomatge tons de blau, verd, vermell i

La llucareta

Imatge
La llucareta (Serinus citrinella) és un fringílid de muntanya que viu en prats i boscos de coníferes. És semblant a un verdum però té el cap gris i dos franges negres a les ales. El niu és una cassoleta de branques, escorça, plomes,etc. Nidifica en coníferes.

Guatlla

Imatge

L'abocador

Imatge
  milà reial atacant uns gavians argentats Ahir vaig anar a l'abocador de Solius. Hi vam anar-hi el meu pare i jo amb la intenció de veure un gavià fosc de la subespècie fuscus, molt rar a Catalunya. Grans estols de centenars de gavians argentats, s'alimentaven de les nombroses restes de l'abocador. Mentrestant, cinc milans (quatre de negres i un de reial) els provaven d'atacar, tot i que alguns van acabar perseguits per gavians furiosos que els volien allunyar. De cop, es va posar a ploure i vam haver de còrrer cap el cotxe. Per sort, desseguida va parar i vam poder tornar a sortir. Algunes petites mallerengues cantaven al bosc que hi havia al costat de l'abocador. Al final vam pujar per un camí des d'on es veia molt bé tot l'abocador. No vam veure aquell gavià que dèia al començament, però esperem poder tornar un altre dia i veure si tenim més sort. milà reial ( Milvus milvus )

Pardal de bardissa

Imatge

La merla blava

Imatge
La merla blava ( Monticola solitarius ) és un ocell que habita als rocams, tot i que algunes parelles els han substituit pels edificis de pobles i ciutats. Els mascles tenen un plomatge blau molt característic, mentre que la femella, molt difícil d'identificar de la femella de la merla roquera ( Monticola saxatilis ), és ocre i barrada.

El balquer

Imatge
El balquer ( Acrocephalus arundinaceus ) és el nostre sílvid de canyar més gros, i un dels més comuns. Per damunt és d'un color marró fosc, i per sota, un marró clar blanquinós. Pot aixecar les plomes del cap (com el del dibuix). Al no tenir taques al plomatge es podria confondre amb la boscarla de canyar ( Acrocephalus scirpaceus ), però aquesta tan sols arriba a la mitat d'un balquer.