Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Invasió

Imatge
Fins l'any 2011 el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) a Catalunya era una veritable raresa, amb un  màxim de 5 exemplars l'any 2010. Però a partir de l'any 2012 es va començar a mostrar un enorme creixement del nombre de cites que ja s'havia donat prèviament en altres països europeus. D'un any per l'altre, el nombre d'exemplars va pujar d'1 a 64!
Els anys 2013, 2014 i 2015 es van mantenir, respectivament, amb 25, 93 i 77 exemplars observats. Però el que s'ha viscut aquest any és sens dubte una invasió sense precedents, i és que ornitho.cat registra ni més ni menys que... 241 exemplars! Probablement en siguin menys, ja que cal estudiar més en detall les observacions per eliminar exemplars repetits, etc., però de tota manera les xifres són espectaculars. Tot un encert del comitè de rareses de la SEO d'eliminar-lo de la llista de rareses a principis d'any.
El fet que porta a milers d'aquests petits migrants asiàtics de Sibèr…

Dies de citrines

Imatge
Cada any, cap a finals d'agost - setembre es produeixen diverses cites de cueretes citrines, sobretot juvenils, en territori català, principalment concentrades a les tres principals zones humides. De tota manera, és un ocell que pot passar força desapercebut entre altres espècies de cueretes per la seva semblança superficial amb una blanca o un juvenil apagat de groga, i per els seus costums força discrets.



Fitxa d'identificació de la cuereta citrina (Motacilla citreola) de 1r hivern


Aquest any, després d'alguna observació al Delta del Llobregat, el dia 24 d'agost en Carlos Alvarez en va trobar un exemplar a la depuradora de Castell d'Aro, on vaig passar a observar-lo el dia 28. Es movia per una zona molt concreta i els seus moviments ja estaven ben controlats, així que va resultar molt fàcil de trobar.


Cuereta citrina      Motacilla citreola

I el lloc on es trobava... asfalt i oloreta de depuradora:



Després d'aquesta observació em vaig quedar amb les ganes d&#…

Territ pectoral

Imatge
A l'inici del pas prenupcial d'aquest any, vaig fer una entrada titulada "amb bon peu" considerant que l'època de migració començava bé. Doncs això serà el que no tornaré a fer, ja que aquest any el pas va acabar resultant dels pitjors que recordo i després toca menjar-te les paraules.
Però, de tota manera, trobar-te un territ pectoral la primera setmana d'agost, quan tot just la migració ha deixat de només començar a despuntar per passar a fer-se notar, especialment en el cas dels limícoles, és una cosa que et fa ser positiu.

Les closes d'en Barraquer es situen al costat de l'Estany del Cortalet, als Aiguamolls de l'Empordà, a poca distància del centre d'informació, i actualment es troben inundades. Anant cap a l'aguait de les Gantes, ens hi vam parar momentàniament a fer una repassada amb el telescopi i unes fotos als esplugabous, i no el vam localitzar. Més endavant, mentre ja prosseguíem el camí, em vaig parar un moment a mirar un grup…

Endemismes a Tenerife

Imatge
Aquests darrers dies, després de 15 dies de campaments i ruta per l'Alt Pirineu (bona varietat d'ocells alpins, però m'he perdut un cop més la perdiu blanca tot i veure-la part del grup) he estat uns dies més fora, aquest cop a Tenerife.
De quatre dies a l'illa, un el vam dedicar a l'observació d'ocells, en una visita guiada rere els principals endemismes canaris i macaronèsics. Considero necessari agraïr totes les espècies d'ocells observades al nostre guia, Juan José Ramos, ja que sense ell moltes no haguessin estat possibles.

Com que el dia de "birding" va ser només un i va estar centrat en anar a punts concrets on veure espècies concretes, crec que una crònica no tindria gaire sentit. de manera que a continuació deixo el llistat dels 8 objectius del dia (acomplerts tots ells) amb algunes fotografies o informació de les espècies.


Els coloms:

La laurisilva és un bosc que es troba en algunes regions en latituds subtropicals, caracteritzat per esta…

Polla pintada

Imatge
Un dibuix de ja fa un temps d'una polla pintada (Porzana porzana).

Amb bon peu

Imatge
Sembla que he començat l'època de migració amb bon peu. Fa ben bé l'efecte que els ocells sàpiguen que ha arribat l'abril, fins fa no res el pas amb prou feines es notava i, des del dia en què vaig poder pensar: "ja som abril, el mes dels migrants!", s'ha fet patent de cop i les observacions interessants s'han encadenat.

El dissabte dia 2 em vaig llevar tardet, però quan vaig mirar per la finestra i vaig veure que havia estat fent mal temps durant la nit (i recordant el "ja som abril"), no em vaig poder estar d'agafar la bici i sortir a fer una volta.  Des de feia unes setmanetes havia estat controlant una zona de Salt, inundada pel desbordament d'uns quants canals teòricament ocasionats pels senglars (gràcies senglars!), i cap allà em vaig dirigir. Només començar a obrir-me pas entre la vegetació i el fangueig, vaig detectar un moviment al terra prop meu... ni més ni menys que una polla pintada, que es va deixar observar una estona a es…

Un resum

Imatge
Des de l'última entrada al blog, del viatge a Galicia per Nadal, han passat força observacions de les quals no he parlat al blog.

A continuació, faig un breu resum dels dies i les observacions més destacades d'aquests últims dos mesos.


El primer va ser un mosquiter fosc que en Gerard Dalmau i en Miguel Angel Fuentes van descobrir a les Molleroses, al costat del centre d'informació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el dia 8 de febrer.
Al matí següent, amb una bona colla d'ornitòlegs. no ens va ser difícíl trobar-lo de nou gràcies al reclam, que, tot i ser el típic "txec-txec" al qual no pares massa atenció mentre camines cap a un aguait, és força característic si ja el busques i el portes ficat al cap.
Realment és un ocell amb un comportament molt diferent dels seus congèneres, mentre els mosquiters als que estem acostumats per aquí es mouen una mica per tot arreu dels arbres i arbusts i són més aviat confiats i poc amagadissos, el mosquiter f…

Galicia

Imatge
Després del viatge a Portugal el Nadal passat, aquest any vam decidir viatjar a Galicia. L'extrem de la Península Ibèrica és un lloc privilegiat per l'arribada de rareses i ocells més escassos a la resta, i les observacions que hi havia a la zona uns dies abans de marxar ja feien la boca aigua...

Així que el dia 26 de gener a les 6 del matí vam sortir de Girona dirigint-nos cap a Muxía, un poble situat a la Costa da Morte on passaríem les següents dues nits.  Un cop recorreguts els 1200 km que ens separaven del destí, al vespre vam arribar al nostre allotjament. Tot i ser ja ben fosc, amb la llum de les faroles vaig poder veure ja els grans nombres de gavians que dormien en una rampa del port del poble.
Per tant, el dia 27, el primer lloc on vam anar al llevar-se el sol va ser al port de Muxía. Tot i entretenir'm-hi una estona, no vaig trobar cap espècie poc comuna, tan sols gavians argentats, foscs i un parell d'argentats de potes roses. Tot seguit ens vam dirigir cap…