dimecres, 9 de novembre de 2016

Invasió

Fins l'any 2011 el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) a Catalunya era una veritable raresa, amb un  màxim de 5 exemplars l'any 2010. Però a partir de l'any 2012 es va començar a mostrar un enorme creixement del nombre de cites que ja s'havia donat prèviament en altres països europeus. D'un any per l'altre, el nombre d'exemplars va pujar d'1 a 64!
Els anys 2013, 2014 i 2015 es van mantenir, respectivament, amb 25, 93 i 77 exemplars observats. Però el que s'ha viscut aquest any és sens dubte una invasió sense precedents, i és que ornitho.cat registra ni més ni menys que... 241 exemplars! Probablement en siguin menys, ja que cal estudiar més en detall les observacions per eliminar exemplars repetits, etc., però de tota manera les xifres són espectaculars. Tot un encert del comitè de rareses de la SEO d'eliminar-lo de la llista de rareses a principis d'any.
El fet que porta a milers d'aquests petits migrants asiàtics de Sibèria a Europa, per pràcticament desaparèixer de nou en unes setmanes, no és encara clar, però el nombre d'individus sembla augmentar any rere any, o potser només ho fa el nombre d'observadors... en fi, un cas d'allò més interessant.

He passat un parell de setmanes rere aquests ocellets i n'he aconseguit veure o sentir 8 exemplars en el meu "local patch", la zona dels voltants de casa meva entre els municipis de Girona i Salt. A més, a la mateixa zona altres observadors n'han localitzat 3 més.
En uns 2 km de riu 11 exemplars... si li sumes tots els exemplars no detectats i ho multipliques pels km de riu... de nou un nombre que fa por. I per no parlar de la resta de zones propícies de Catalunya.

Resumint, aquestes darreres setmanes han estat molt satisfactòries al "local patch" pel que fa als inornatus. Però la sopresa grossa es va donar el dijous 13 d'octubre quan en Miguel Angel Fuentes es va a desplaçar a Fontajau per a localitzar un mosquiter fotografiat el dia anterior per en Quim Martínez i confirmar que es tractava, ni més ni menys, que del segon mosquiter de Hume per Catalunya.
A la tarda (casualment la meva única tarda lliure de la setmana, per sort, ja que el dissabte al matí ja no el vaig localitzar) vaig poder disfrutar d'aquest fantàstic bimbo al costat de casa durant molta estona i a poca distància, i fins i tot comparar-lo costat per costat amb un inornatus. Pocs cops és té una oportunitat així!

Esperem que el nombre d'inornatus segueixi en ascens i puguem seguir observant-los així durant el pas postnupcial dels propers anys (i amb alguna sorpresa com el mosquiter de Hume tampoc estaria gens malament).

Un parell de fotos de l'única ocasió en què duia una càmera preparada, no la més propícia en quant a distància però serveixen per a il·lustrar l'entrada:


 Mosquiter de doble ratlla      Phylloscopus inornatus

I ja per acabar l'entrada, un dibuixet...


 Mosquiter de doble ratlla      Phylloscopus inornatus

dimarts, 6 de setembre de 2016

Dies de citrines

Cada any, cap a finals d'agost - setembre es produeixen diverses cites de cueretes citrines, sobretot juvenils, en territori català, principalment concentrades a les tres principals zones humides. De tota manera, és un ocell que pot passar força desapercebut entre altres espècies de cueretes per la seva semblança superficial amb una blanca o un juvenil apagat de groga, i per els seus costums força discrets.



Fitxa d'identificació de la cuereta citrina (Motacilla citreola) de 1r hivern



Aquest any, després d'alguna observació al Delta del Llobregat, el dia 24 d'agost en Carlos Alvarez en va trobar un exemplar a la depuradora de Castell d'Aro, on vaig passar a observar-lo el dia 28. Es movia per una zona molt concreta i els seus moviments ja estaven ben controlats, així que va resultar molt fàcil de trobar.


Cuereta citrina      Motacilla citreola


I el lloc on es trobava... asfalt i oloreta de depuradora:




Després d'aquesta observació em vaig quedar amb les ganes d'un self found, és a dir, de descobrir jo un exemplar. El passat diumenge 4 de setembre ens vam dirigir als Aiguamolls i vam començar el dia al Matà, on aquest any de moment només tenim un camp inundat (al costat del càmping). Només d'arribar-hi era evident el moviment de cueretes grogues, i realment el lloc tenia bona pinta... així que a buscar s'ha dit, cuereta que es posa a tret cuereta que es revisa.
I així i amb una bona dosi de sort, al cap de no molta estona una fotografia d'un ocell que es va posar breus segons davant nostre confirmava un primer hivern de citrina! Em va costar una estona relocalitzar-la entre el moviment constant de grogues i l'herba alta, però ho vaig fer per poder-la contemplar un minut més abans que entrés en una baralla amb una altra cuereta i acabessin marxant totes dues a l'altra punta del camp.





Cuereta citrina      Motacilla citreola


Un cop amb una troballa personal de citrina, el matí va prosseguir amb un territ pectoral (trobat per en Jordi Martí un parell de dies abans), una grua (un curiós exemplar que ha passat l'estiu al parc associat a cigonyes), un parell de cotxes blaves (primeres de la temporada per mi), 5 becplaners, una cigonya negra... i fora dels ocells, un grup de mínim 5 guineus, mai n'havia vist tantes juntes. Tot bons motius per tornar a casa amb un bon somriure i per mantenir-lo durant la resta d'hores del dia que un passa tancat a casa per aguantar les hores de forta calor que ens toca patir aquesta setmana...

dimecres, 10 d’agost de 2016

Territ pectoral

A l'inici del pas prenupcial d'aquest any, vaig fer una entrada titulada "amb bon peu" considerant que l'època de migració començava bé. Doncs això serà el que no tornaré a fer, ja que aquest any el pas va acabar resultant dels pitjors que recordo i després toca menjar-te les paraules.
Però, de tota manera, trobar-te un territ pectoral la primera setmana d'agost, quan tot just la migració ha deixat de només començar a despuntar per passar a fer-se notar, especialment en el cas dels limícoles, és una cosa que et fa ser positiu.

Les closes d'en Barraquer es situen al costat de l'Estany del Cortalet, als Aiguamolls de l'Empordà, a poca distància del centre d'informació, i actualment es troben inundades. Anant cap a l'aguait de les Gantes, ens hi vam parar momentàniament a fer una repassada amb el telescopi i unes fotos als esplugabous, i no el vam localitzar. Més endavant, mentre ja prosseguíem el camí, em vaig parar un moment a mirar un grupet de valones sense ni prismàtics, utilitzant la càmera a mode d'aquests, i els moviments estranys d'un dels individus va fer saltar l'alarma, confirmada per unes quantes fotografies preses al mateix moment. Muntar telescopi, uns quants avisos i indicacions per whatsapp, documentar la cita... i a disfrutar d'un preciós adult d'aquesta espècie neàrtica.

Penjo a continuació unes quantes fotografies de l'exemplar:






Territ pectoral      Calidris melanotos


I una petita fitxa amb un parell d'il·lustracions...


dijous, 4 d’agost de 2016

Endemismes a Tenerife

Aquests darrers dies, després de 15 dies de campaments i ruta per l'Alt Pirineu (bona varietat d'ocells alpins, però m'he perdut un cop més la perdiu blanca tot i veure-la part del grup) he estat uns dies més fora, aquest cop a Tenerife.
De quatre dies a l'illa, un el vam dedicar a l'observació d'ocells, en una visita guiada rere els principals endemismes canaris i macaronèsics. Considero necessari agraïr totes les espècies d'ocells observades al nostre guia, Juan José Ramos, ja que sense ell moltes no haguessin estat possibles.

Com que el dia de "birding" va ser només un i va estar centrat en anar a punts concrets on veure espècies concretes, crec que una crònica no tindria gaire sentit. de manera que a continuació deixo el llistat dels 8 objectius del dia (acomplerts tots ells) amb algunes fotografies o informació de les espècies.


Els coloms:

La laurisilva és un bosc que es troba en algunes regions en latituds subtropicals, caracteritzat per estar format per arbres de la família de les lauràcies (d'aquí el nom que rep). A Canàries, part de les illes es troba coberta per aquest tipus de bosc, que manté la seva humitat gràcies a la boira que els arbres s'han especialitzat en captar.

Tot i que de moment el text no sembla tenir cap relació amb coloms, la té i molta, ja que dues espècies s'han adaptat tant a la laurisilva canària que són impossibles d'observar en cap altre punt del món. Probablement siguin uns dels ocells endèmics més difícils d'observar, ja que el fet d'anar lligats a aquest hàbitat de bosc dens on tan fàcil és passar desapercebut dificulta molt trobar-los.

De les dues espècies, la més complicada d'observar és el colom canari de Bolle (Columba bollii), que viu més endinsat en la laurisilva, a major altitud i té la costum de passar l'estona amagat entre el fullatge. Per aquests motius, en l'estona d'espera que li vam dedicar des d'un punt estratègic al massís del Teno, només el vam aconseguir veure en vol. Això sí, unes quantes vegades i algunes d'elles amb prou proximitat i bona llum com per observar el bonic color blavós i la franja pàl·lida a través de la cua que el diferencien del seu parent amb el qual comparteix hàbitat.

Aquesta altra espècie és la xixella cànaria (Columba junoniae). A diferència del colom canari de Bolle, sol trobar-se en més abundància a menor alçada i en zones més al límit de la laurisilva. Cria al terra, en barrancs inaccessibles, però és menys exigent a l'hora de desplaçar-se per alimentar-se, endinsant-se fins i tot en conreus fora del bosc. Per això la vam poder observar millor que l'anterior, i també parada en llocs força exposats, sempre a una bona distància i amb telescopi.

Els passeriformes:

En tres parades pujant cap al Teide, dues d'elles en àrees recreatives, vam poder observar tots els endemismes canaris / macaronèsics que es poden trobar a Tenerife en quant a passeriformes.

El més destacat, per les ganes que tenia de veure'l i perquè es va fer esperar a la segona parada, va ser el pinsà blau del Teide (Fringilla teydea). Aquest fringíl·lid és com un dels nostres pinsans, però una mica més gros i, en el mascle, d'un bonc color blau a tot el plomatge. Viu en pinedes de pi canari, principalment a les vessants del Teide a Tenerife i minoritàriament també a Gran Canaria.
Un cop vist el primer va resultar ser un ocell molt confiat i fàcil d'observar, en uns recipients amb aigua col·locats a l'àrea recreativa Ramón Caminero aquests ocells acudien a beure a un metre nostre.

 Pinsà blau del Teide      Fringilla teydea

Altres ocells més fàcils de veure, pel fet de viure en ambients menys específics, van ser el reietó canari (Regulus teneriffae), la mallerenga canària (Cyanistes teneriffae), el mosquiter canari (Phylloscopus canariensis) i, per acabar amb la llista de "coses canàries", com no podia ser d'altra manera, el canari (Serinus canaria).

 Mallerenga canària      Cyanistes teneriffae

Reietó canari      Regulus teneriffae

Canari      Serinus canaria


 Mosquiter canari      Phylloscopus canariensis


I unes espècies no endèmiques:

El falcó berber (Falco pelegrinoides), distribuït pel nord d'Àfrica, té també una població a Canàries. Tot i que ja n'havia vist un individu dos anys enrere a Lanzarote, aquest cop el vaig poder observar millor, amb un total de 3 individus al llarg del dia pertanyents a dues parelles diferents de la costa de l'illa.
Una altra espècie no endèmica però no present a la Península Ibèrica que vam poder observar, i de manera molt abundant, va ser el falciot unicolor (Apus unicolor), molt similar al falciot negre però diferenciable, amb pràctica, sobretot per l'estructura i el vol.

Subespècies:

Més enllà d'espècies endèmiques, l'aïllament de les illes també ha portat a l'aparició de moltes subespècies que no s'han arribat a separar com a espècies diferents. Vam poder observar les subespècies endèmiques de l'aligot comú, el xoriguer comú, el pinsà comú, el pit-roig, la merla...

divendres, 1 de juliol de 2016

Polla pintada


Un dibuix de ja fa un temps d'una polla pintada (Porzana porzana).

diumenge, 3 d’abril de 2016

Amb bon peu

Sembla que he començat l'època de migració amb bon peu. Fa ben bé l'efecte que els ocells sàpiguen que ha arribat l'abril, fins fa no res el pas amb prou feines es notava i, des del dia en què vaig poder pensar: "ja som abril, el mes dels migrants!", s'ha fet patent de cop i les observacions interessants s'han encadenat.

El dissabte dia 2 em vaig llevar tardet, però quan vaig mirar per la finestra i vaig veure que havia estat fent mal temps durant la nit (i recordant el "ja som abril"), no em vaig poder estar d'agafar la bici i sortir a fer una volta. 
Des de feia unes setmanetes havia estat controlant una zona de Salt, inundada pel desbordament d'uns quants canals teòricament ocasionats pels senglars (gràcies senglars!), i cap allà em vaig dirigir. Només començar a obrir-me pas entre la vegetació i el fangueig, vaig detectar un moviment al terra prop meu... ni més ni menys que una polla pintada, que es va deixar observar una estona a escassos metres fins que la vaig perdre de vista per no relocalitzar-la.
Poc més endavant, un ocellet va sortir d'una bassa i es va posar en una canya, els prismàtics em van revelar ràpidament el pit blau llampant característic del mascle la cotxa blava en plomatge nupcial. Dues espècies molt escasses pels voltants de casa, però per si fos poc el reclam d'un rascletó va començar a sonar entre el canyís! No el vaig arribar a veure (ja és prou sort veure una Porzana per a sobre veure'n dues!), però vaig quedar més que satisfet de la nova zona. A més, per a acabar de completar el matí, vaig veure els meus primers colltort i tallarol de garriga de l'any.
 Al capvespre hi vaig tornar amb en Gerard Dalmau, i tot i no relocalitzar cap Porzana vam augmentar a 3 el nombre de cotxes blaves.

El diumenge al matí el vam passar als Aiguamolls. Primer, vam passar una bona estona al Matà per fer el bimbo del territ rogenc descobert el dia anterior i aconseguir que s'apropés una mica, observant a més una altra polla pintada. Després d'un cop d'ull al mar (sense èxit ja que el vent ens anava en contra, fent que els ocells marins no s'apropessin a la costa) vam fer una volta per Cinclaus, observant com a destacat un esparver cendrós.


Corriol petit      Charadrius dubius


I l'estrella del dia...



 Territ rogenc      Tryngites subruficollis

Part de la tarda la vam passar amb en David a la zona inudada de Salt, on havien sedimentat força cueretes grogues i un grasset de muntanya. Tot i no veure ni Porzanas ni cotxes blaves, sempre és entretingut identificar subespècies de cuereta groga.

En fi, un bon començament de pas prenupcial, espero mantenir el bon ritme...

dimarts, 29 de març de 2016

Un resum

Des de l'última entrada al blog, del viatge a Galicia per Nadal, han passat força observacions de les quals no he parlat al blog.

A continuació, faig un breu resum dels dies i les observacions més destacades d'aquests últims dos mesos.


El primer va ser un mosquiter fosc que en Gerard Dalmau i en Miguel Angel Fuentes van descobrir a les Molleroses, al costat del centre d'informació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el dia 8 de febrer.
Al matí següent, amb una bona colla d'ornitòlegs. no ens va ser difícíl trobar-lo de nou gràcies al reclam, que, tot i ser el típic "txec-txec" al qual no pares massa atenció mentre camines cap a un aguait, és força característic si ja el busques i el portes ficat al cap.
Realment és un ocell amb un comportament molt diferent dels seus congèneres, mentre els mosquiters als que estem acostumats per aquí es mouen una mica per tot arreu dels arbres i arbusts i són més aviat confiats i poc amagadissos, el mosquiter fosc no es sol separar de les branques més properes a l'aigua, sovint movent-se el màxim de tapat possible i és força espantadís.

Degut a les distàncies grans que vam haver de mantenir amb l'ocell per a observar-lo amb comoditat, les imatges són del tot testimonials, però aquí en deixo algunes on es pot identificar l'ocell (amb una mica d'imaginació):

Mosquiter fosc      Phylloscopus fuscatus


El dia 31 de gener vam poder tornar a observar el mosquiter fosc, i també dues calàbries agulla a la Platja de Can Comes.

Calàbria agulla      Gavia arctica


El divendres 5 de febrer vam marxar cap al Delta de l'Ebre, ja que ens havia tocat en un sorteig un cap de setmana amb una furgoneta habilitada per a dormir-hi.
Tot i que vam sortir tard de Girona, el mateix dia, amb les últimes llums, vam poder encara veure les oques del galta blanca que estan passant l'hivern en un camp de golf a la Roca del Vallès.

 Oques de galta blanca, ja quasi de fosc      Branta leucopsis


Els següents dos dies van estar plens de bones observacions, especialment el dissabte, amb ocells com l'esmerla, l'arpella pàl·lida, un falcó pelegrí probablement de la subespècie calidus, cotxa blava, dues cueretes grogues (dada excepcional, ja que són estivals), xatrac gros i daurada petita del Pacífic, l'individu que porta diversos anys hivernant per la zona de Migjorn.

 Falcó pelegrí, presumptament de la ssp. calidus      Falco peregrinus presumptament calidus

Daurada petita del Pacífic      Pluvialis fulva

Comparació de mida i estructura amb una P. apricaria

El diumenge vam quedar amb els nostres amics de la família Giné Pedrocchi, i tot i que el fort vent ens va impedir les bones observacions i ens va fer plegar abans d'hora i refugiar-nos a menjar paella, vam poder fer una bona passejada pel Goleró, observant com a més interessant diversos xatracs grossos. A la tarda, de tornada, vam fer una parada al port de Tarragona, observant de molt lluny l'adult de gavià argentat de potes roses.


El dia 13 de febrer vam assistir a l'anual sortida en barca per la badia de Roses, a continuació deixo algunes de les fotografies que vaig poder fer. Amb el nombre de baldrigues que ens van acompanyar aquest cop, va ser una ocasió magnífica per a practicar en la identificació de mauretanicus i yelkouan.

Mascarell      Morus bassanus

 Gavià argentat      Larus michahellis


I ara baldrigues...


 Baldriga mediterrània      Puffinus yelkouan




 Baldriga balear      Puffinus mauretanicus

Una comparació entre les dues espècies. Mauretanicus (esquerra) i yelkouan (dreta).


El 28 de febrer vam fer una volta per la plana de la Selva i vam acabar als estanys de Platja d'Aro. En uns camps de Vilobí, una bona concentració de pinsans mecs, almenys una cinquantena, i alguns preciosos mascles en plomatge nupcial. Per la zona d'esclet poca cosa, però als estanys de Platja d'Aro vam veure un ànec blanc i un gavià fosc, com a més destacat, a més de les meves primeres orenetes de l'any.



Per acabar, després d'una setmana a Finlàndia no destinada al ocells (però amb morells d'ulls grocs, cignes cantaires, passerell golanegre i ganes de tornar-hi) les darreres observacions remarcables han sigut les d'aquest dilluns, primer dia de Setmana Santa, en que al Baix Ter hem observat un híbrid de martinet blanc i martinet dels esculls, dues gavines corses, els primers cames llargues, etc.; i també del darrer diumenge Setmana Santa, als Aiguamolls, destacant 5 grues, 2 ànecs cuallargs, força gavians foscos i els primers xarrasclets, valones...



Aquest és el resum d'aquests últims mesos, a veure si a partir d'ara actualitzo més regularment el blog!


dilluns, 11 de gener de 2016

Galicia

Després del viatge a Portugal el Nadal passat, aquest any vam decidir viatjar a Galicia. L'extrem de la Península Ibèrica és un lloc privilegiat per l'arribada de rareses i ocells més escassos a la resta, i les observacions que hi havia a la zona uns dies abans de marxar ja feien la boca aigua...

Així que el dia 26 de gener a les 6 del matí vam sortir de Girona dirigint-nos cap a Muxía, un poble situat a la Costa da Morte on passaríem les següents dues nits. 
Un cop recorreguts els 1200 km que ens separaven del destí, al vespre vam arribar al nostre allotjament. Tot i ser ja ben fosc, amb la llum de les faroles vaig poder veure ja els grans nombres de gavians que dormien en una rampa del port del poble.

Per tant, el dia 27, el primer lloc on vam anar al llevar-se el sol va ser al port de Muxía. Tot i entretenir'm-hi una estona, no vaig trobar cap espècie poc comuna, tan sols gavians argentats, foscs i un parell d'argentats de potes roses.
Tot seguit ens vam dirigir cap a la platja de Carnota i la seva llacuna. Allà vam observar sobretot limícoles: becuts, pòlits cantaires, garses de mar, gambes verdes, pigres grisos, remena-rocs, territs variants...
Tot seguit vam dirigir-nos cap a Lires, tot i que el matí el vam acabar de gastar parant en platges pel camí i per la zona de Finisterre a observar gavians, afegint a les espècies ja observades al matí relativament nombrosos gavinots.

 Gavinot       Larus marinus

Finalment vam arribar a la piscifactoria de Lires a l'hora de dinar, amb esperances de localitzar el gavià argentat americà que ja hi porta uns anys hivernant.
Al poble de Lires, abans d'arribar a la piscifactoria, ens van rebre les explosions de coets disparats des del cementiri del poble, que oferien un espectacle als habitants del poble que s'ho miraven congregats a l'inici de la "ría", i els pals dels quals queien i quedaven clavats al fang davant la piscifactoria.
Ho vam relacionar amb que érem dia 27, és a dir, un dia després de Sant Esteve, i com que el poble pota el nom de Sant Estevo de Lires devien celebrar la seva festa major.
Amb el soroll i la gent, vam pensar que difícilment hi hauria gaires gavians a la piscifactoria, i no ens vam equivocar. Pero sí que en vam trobar un grup a la platja, així que ens vam quedar a menjar als bancs que hi havia a l'altra banda de la desembocadura de la "ría" i des d'on se'ls observava amb comoditat.
Tot i repassar bé el grup i la falsa alarma provocada per un argentat de potes roses molt robust i camacurt, no hi havia dubte de que en "barrilete", com els ornitòlegs locals anomenen l'ocell, no hi era. De manera que ens vam desplaçar a l'altra banda de la platja, davant de Nemiña, sense resultat tampoc. Això sí, aquí vam poder observar una cuereta blanca endolada.

 Un argentatus pàl·lid i robust... falsa alarma

Ja al capvespre, vam tornar a la piscifactoria. Ara els gavians tornaven a ser dins d'aquesta alimentant-se, pero allà l'intent de trobar-lo va ser també infructuós.
De manera que vam haver de tornar cap a Muxía sense haver pogut observar el gavià. Tot i així, encara quedaven per davant molts dies i moltes altres espècies.

El matí següent vam deixar ja l'allotjament de Muxía per dirigir-nos a un de Malpica de Bergantiños, una mica més amunt dins la Costa da Morte. El dia pintava malament, ja des del principi la pluja i el vent deixaven clar que l'observació d'ocells no seria fàcil.
Vam començar al port de Camariñas, sense res destacable a part de la primera petita mullena del dia. Tot seguit ens vam dirigir a la platja i la llacuna de Traba. Tot i els nombrosos gavians de la platja i els mascarells que passaven arran de platja, el fort vent, que ens tirava la pluja a sobre amb força, feia impossible muntar el telescopi. Per tant, vam decidir fer una volta per les dunes a buscar piula grossa i arribar-nos a l'observatori per veure si valia la pena tornar-hi amb el telescopi, tot això protegits sota les capelines.
Tot i que a l'observatori no vam veure res més que una merla refugiada del xàfec, a les dunes vam aconseguir sentir una piula, emetent el seu reclam semblant al del pardal comú. Fins aquí havíem anat prou bé, sense mullar-nos gaire, pero quan ja ens disposàvem a tornar vam veure com queien un parell de llamps i uns moments després començava un diluvi acompanyat d'una ventada contra els que poc podien fer les capelines.
Vam arribar al cotxe que semblava que haguéssim caigut a la llacuna, i no ens va quedar més opció que deixar la resta de punts a visitar per la tarda i sortir corrent cap a l'allotjament, a canviar-nos, assecar les sabates, etc.
Un cop secs, vam anar a dinar, per a dirigir-nos després cap a la Ensenada da Ínsua, on comptàvem trobar l'oca de coll roig que ja hi portava quasi dos mesos. Un cop allà, però, ens vam endur una sorpresa al comprovar que no era entre els collverds i xarxets de la zona. No sabíem de ni ningú que hi hagués anat i no l'hagués vista, però no hi va haver manera. Vam pensar que potser era en alguna altra zona de l'estuari, i com que vam veure que al pujar la marea els ànecs s'anaven concentrant en una zona concreta de l'estuari, vam marxar a revisar grups de gavians a l'entrada d'aquesti tot seguit a Traba de nou (coma destacable, força morells de plomall) per després tornar al lloc de l'oca.

Ensenada da Ínsua, des de l'observatori José Luis Rabuñal Patiño


Al tornar vam trobar un altre home revisant ànecs amb un telescopi, i va resultar ser ni més ni menys que José Luis Rabuñal Patiño, descobridor de l'oca (entre moltes altres rareses i cites interessants) i un personatge cèlebre en el món de la ornitologia. Ens va dir que era el tercer dia consecutiu que no aconseguia reolcalitzar l'oca, podia haver marxat o ser en alguna zona propera on no se la veiés, Tot i això, vam decidir que l'endemà al matí faríem una última repassada per si tornava a aparèixer.
Ens va indicar també on podíem observar un exemplar de gavinot polar, de manera que ens hi vam dirigir i el vam poder veure (bimbo!) ja quasi de nit juntament amb 6 gavines cendroses.

L'endemà, per complir amb el que ja havíem dit, vam començar el dia de nou a buscar l'oca, i de nou sense èxit. Això sí, al tornar al lloc del gavinot polar sí que en vam tenir, i el vam poder observar una estona a relativament curta distància.
Tot seguit ens vam dirigir cap a la llacuna de Baldaio. Força limícoles de diferents espècies, però el vent i la pluja ens van impedir avançar gaire per la zona de la platja i les dunes, perdent així les possibilitats de sit blanc.

Baldaio


Vam pujar tot seguit cap a la Praia de Alba, a Arteixo, on, tot i el gran nombre de gavians, no vam trobar res destacable. Allà vam dinar abans de dirigir-nos cap a l'última parada prevista del dia, a la Ría do Burgo. No vam tenir sort amb la gavina de Delaware, però sí que vam observar dues gavines cendroses, una cuereta blanca endolada, un grupet de becplaners, nombrosos limícoles... La quantitat d'ocells era molt gran i en feia un lloc atractiu, això sí, la seva situació al costat de la ciutat de La Coruña fa que s'hi concentrin les aus domèstiques fugides, com sol passar vora les grans ciutats... nombrosos cignes muts, un parell d'oques domèstiques i un ibis sagrat completaven l'avifauna de la "ría".


 Cuereta blanca endolada       Motacilla alba yarrellii

Com que ens quedava una mica de temps i no teníem més objectius, vam decidir anar a comprar sopar al poble de més a prop del nostre allotjament, Malpica, i de passada mirar alguns gavians al port. I només començar a repassar, un 1r hivern que dormia amb el cap amagat ja em va cridar l'atenció pel contrast entre el seu cap blanc i el mig collar de ratlles al clatell... I sí! Al cap de poc es va aixecar, deixant-me comprovar que es tractava d'un preciós gavià caspi!
Donada la poca llum i el vent, no vaig aconseguir cap fotografia decent, així que vam decidir que, el dia següent, abans de marxar cap a la ciutat de Santiago de Compostela, tornaríem al port a veure si el podia fotografiar millor.

Gavià caspi      Larus cachinnans


Mentre el matí del dia 30 s'anava il·luminant, començant a deixar veure els gavians que s'alimentaven de restes de pesca sota el plugim, ja els començava a repassar.
I no vaig tardar gaire a trobar el que semblava l'individu del dia anterior, destacant pel seu color extremadament pàl·lid. Però quan ja em disposava a fer-li les primeres fotografies, em vaig adonar de que duia una anella! No es tractava del mateix individu del dia anterior, era un de nou i, per si fos poc, anellat!
Després d'observar-lo des de lluny, comprovant la seva agressivitat amb altres gavians mentre exhibia la postura d'"albatros" típica de Larus cachinnans, vam decidir apropar-nos a llegir l'anella i fotografiar-lo millor.
Vam aconseguir les dues coses, i el vam veure de prop fisn que al cap d'una estona va marxar per no ser relocalitzat de nou.

 Destacant entre la resta de gavians...




Dades obtingudes gràcies a l'anella:

88P6-------- Larus cachinnans, anellat a Kozielno, Polònia, el 21/05/2015


Gràcies a Antonio Gutiérrez per l'ajut al tramitar l'anella.


Amb aquesta fantàstica observació vam marxar cap a Santiago, on vam passar la resta del dia i on vam dormir.


Tot i que el dia havia de ser dedicat a visitar la ciutat, cap a les 10 del matí del següent dia vam entrar en un parc prop del nostre allotjament format per un bosquet de roures i algun eucaliptus. No pensava en veure-hi res, de fet tampoc hi anàvem a buscar cap ocell, però només d'arribar-hi un reclam disilàbic, agut i ascendent va fer saltar totes les alarmes. Només podia ser un mosquiter de doble ratlla.
I sí, al cap de poc es va mostrar a les capçades del roures de damunt nostre. Al intentar aconseguir la fotografia testimonial, ens vam adonar que dúiem posat l'objectiu de 50mm per a fotografiar edificis i la ciutat, i amb el temps que ens va costar canviar-lo per el de 300mm l'ocell ja s'allunyava entre les fulles d'un gran eucaliptus... Van sortir tan sols fotografies com aquesta, on, un cop ben retallades, amb una mica (força) d'imaginació es pot arribar a apreciar un mosquiter de doble ratlla...



Sí, aquí!


El dia següent, 1 de gener, un cop fora de Santiago, començava l'any amb un bon bimbo (potser sí que menjar els raïms porta sort...), la preciosa gavina de Bonaparte que per segon any consecutiu hiverna a la ría de Ferrol, i que ja ha estat batejada com a Bill.


 Gavina de Bonaparte      Chroicocephalus philadelphia

Tot seguit ens vam dirigir a la llacuna da Frouxeira, a Valdoviño, on no vam tenir dificultats per trobar les dues femelles de morell de collar que ja s'hi estaven veient, tot i el fort vent i onades.
A més, tornant al cotxe vaig parar a mirar-me uns cabussets i ni més ni menys que una llúdriga va aparèixer a bufar-me per fer-me fora!! La primera llúdriga que veia a la meva vida, i d'aquesta manera!
Com que estava clar que no li agradava la nostra presència, ens vam posar dins el cotxe a la vora de la llacuna i la vam observar a curta distància una mitja hora mentre pescava.

 Foto dolentíssima d'un dels morells de collar      Aythya collaris


Tot seguit, cap a Cariño, on no vam tenir sort amb l'altra gavina de Bonaparte hivernant a Galicia (Phil). La pluja i el vent ens van impedir repassar la ría d'Ortigueira, així que ens vam dirigir cap a l'allotjament a O Vicedo, per després acabar el dia aobservant un altre gavià caspi (!!) al port de O Barqueiro, un ocell que pel que es veu ja es veia per la zona des de feia uns dies.


Gavià caspi       Larus cachinnans


I el dia 2 era ja l'últim de la nostra estada a Galicia. El vam aprofitar per repassar la costa nord, començant per Rinlo, a Ribadeo, on no vam aconseguir trobar cap piula grossa. Vam visitar, fora de l'ornitologia, la Praia das Catedrais.
Després de passar el matí "patejant-nos" els extensos prats de la zona sense més que titelles i aloses, vam anar cap al port de Burela, amb l'objectiu del gavinot hiperbori. No va ser difícil de localitzar, posat a les teulades del port entre molts altres gavians, per després desplaçar-se breument fins a la nostra posició per alimentar-se i tornar a marxar.


 Gavinot hiperbori      Larus hyperboreus


Vam dinar al port mateix, i la tarda la vam dedicar als centenars de gavians de la piscifactoria de Lago, a Xove. A més, ja amb l'última llum, vam fer el cop d'ull a Ortigueira del que ens havíem quedat amb ganes el dia anterior. Una gran quantitat d'avifauna, milers de limícoles, ànecs xiuladors i cuallargs... El més destacat van ser 4 calàbries grosses, un grupet de becplaners i dues oques de collar.
I amb la visió dels enormes grups d'ocells de la "ría", ens vam acomiadar de Galicia.

Ja només faltava un llarg dia de viatge cap a casa.