7 mesos

Sí, ja fa més de mig any des de l'última entrada al blog, però últimament no trobo mai el moment... Però bé, per intentar compensar-ho faré un breu resum d'algunes coses d'aquests mesos.

El dia 24 de desembre (ja queda lluny!) el tió va cagar de regal un bec de serra gros en una bassa de rec a Vilobí d'Onyar que vaig poder anar a observar a la tarda. Espectacular poder veure aquesta espècie a pocs quilòmetres de la ciutat de Girona!


Bec de serra gros      Mergus merganser


Durant les vacances de Nadal vam viatjar cap al sud d'Espanya, passant 5 dies a Doñana i després desplaçant-nos cap a Cádiz, Tarifa i Elx de tornada. A la tercera va la vençuda, així que després de dos altres viatges ja fa uns anys per terres de linxs sense èxit, aquest cop el vam poder observar i en molt bones condicions, gràcies al nostre guia José Antonio de Discovering Doñana. Podeu llegir la seva crònica de la troballa aquí: http://www.discoveringdonana.com/es/lince-iberico-encuentro-inesperado/
A més, vam observar bitó, 6 àguiles imperials, esparvers d'espatlles negres, fotges banyudes, cigonyes negres... i milers d'ocells aquàtics varis. És destacable la presència d'alguns ocells que a Catalunya són només estivals, com els cames-llargues, les orenetes (vulgar, cuablanca i de ribera) i l'àguila marcenca (tot i que aquesta ens van comentar que no hi era habitual a aquesta època).


Àguila marcenca      Circaetus gallicus



Esparver d'espatlles negres      Elanus caeruleus
 


 Àguila imperial ibèrica      Aquila adalberti



Grues      Grus grus



Bitó comú      Botaurus stellaris



Òliba      Tyto alba



I l'estrella de Doñana...


Linx ibèric      Lynx pardinus



A la ciutat de Cádiz vam poder veure un exemplar de mosquiter de Hume que havia estat localitzat en un parc urbà, amb mosquiters comuns. Durant el que quedava de viatge s'ha de dir que vam tenir força mala sort i no vam observar cap dels objectius (ibis ermità, voltor de Rüpell, bulbul barbat, àguila cridanera, fredeluga gregària...).




Mosquiter de Hume      Phylloscopus humei


Durant l'hivern vaig estar anant almenys un cop per setmana a mirar gavians al tram urbà del riu Onyar a Girona, on, tot i que no en grans nombres, s'agrupen en determinades hores per banyar-se. El millor resultat va ser comprovar que el gavià fosc per la zona no és tan rar com pensava. Cada dia o pràcticament cada dia en vaig observar algun (almenys tres individus van hivernar a la zona), arribant a una desena d'individus el 12 de febrer. Quasi tots van ser individus de primer hivern, excepte un de segon hivern observat el 19 de març. Un d'ells (que a més era un individu força peculiar, amb una muda molt poc extensa) portava una anella negra, però les lletres no eren fàcils de distingir i només el vaig veure un dia, així que em vaig quedar amb el dubte de quin codi duia.

Des de la tardor passada portava al cap de pujar un dia a la zona de l'estany de Canet, a la Catalunya nord, on l'any anterior s'havia localitzat una població hivernant d'una desena de piules grosses. La observació d'una inicialment possible piula de Godlewski (una autèntica raresa!) va fer que ràpidament marquéssim el dia 19 de febrer, el següent cap de setmana, com a data de la sortida. Durant els dies anteriors es va confirmar la identificació amb bones fotografies i el reclam.
Així que aquest dia a primera hora ja ens vam plantar als prats humits de la vora de l'estany on la piula s'havia observat i on també voltaven les piules grosses. Aquest cop sí que vaig tenir la sort al costat. Plantar telescopi de forma intuïtiva al lloc on es veien més titelles i grassets de muntanya i, en 5 minuts, la piula de Godlewski (bimbo!) entre el moviment d'ocellets. 5 minuts més i en el mateix grup aparèixer una piula grossa (un altre bimbo!). Per cinc minutets, però no crec que gaires persones a l'oest d'Europa hagin "bimbat" abans la Godlewski que la grossa! :)
Un detall que volia comentar és que en guies i tenint en compte les característiques del plomatge les dues espècies semblen extremadament difícils d'identificar, i, efectivament, hi ha casos molt complicats i sempre calen bones fotografies. De tota manera, la sensació que jo vaig tenir veient alhora la grossa i la Godlewski va ser que eren ocells amb "jizz" molt diferent, tot i les evidents semblances en plomatge, la primera clarament una piula "gran", més com un trobat, amb un posat més dret i forma allargassada, i la segona força més semblant a un titella o una piula petita en quant a moviments, a més d'una forma més arrodonida i un plomatge força més estriat i marcat. Ho dic sense tenir més experiència en cap de les dues espècies i crec totalment que en alguns casos han de ser molt i molt difícils de separar, però en aquell moment no vaig dubtar ni per un moment de quina era quina (vaig dubtar més en el moment de trobar la Godlewski assegurant-me que no era un titella!).

Unes fotos de la megararesa del dia:




Piula de Godlewski      Anthus godlewskii



El pas migratori d'abril i maig pel local patch va permetre algunes observacions d'interès com una polla pintada, tres gaigs blaus, un boscaler pintat gros, diversos mosquiters xiulaires i un capó reial. A més, es clar, dels clàssics migrants com mosquiters de passa, boscarles de canyar, mastegatatxes, cotxes cua-roges, etc.

A més, per Setmana Santa, vam viatjar a la Puglia (Sud d'Itàlia, "el taló de la bota") del 10 al 14 d'abril. No era un viatge ornitològic, però vam fer alguna escapadeta, una en uns petits aiguamolls amb bons nombres de limícoles on vaig observar una preciosa siseta, i una altra de mig matí a la zona del cap d'Otranto. Aquest cap tanca l'Adriàtic formant un estret amb Albània, les muntanyes de la qual es poden veure a simple vista de terra estant. Per això, suposa un espectacular lloc per a observar centenars de migrants, tant ocellets petits com rapinyaires. En una estoneta vam veure-hi un mascle d'arpella pàl·lida russa, un papamosques de collar, una cuereta groga balcànica de la forma superciliaris i molts, molts, molts altres migrants (els més abundants els bitxacs rogencs i les cueretes grogues, també molts mastegatatxes, arpelles vulgars, aligots, milans, esparver cendrós, falcó mostatxut, xoriguer petit, piula dels arbres, tallareta vulgar, boscarla de canyar, còlit gris, capisgrany...). Un lloc per tornar-hi amb més temps!


Papamosques de collar      Ficedula albicollis



Siseta      Tringa stagnatilis
 


Arpella pàl·lida russa      Circus macrourus

(A dalt a la dreta. A dalt a l'esquerra una arpella vulgar i a baix un aligot comú) 
 

 Cuereta groga balcànica superciliaris      Motacilla flava "superciliaris"

Això, a part d'algunes sortides cap als Aiguamolls, Baix Ter, Plana de la Selva, etc. és el més destacat fins avui. Ara que acabo el curs i els examens espero actualitzar més el blog!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà