On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà

Els Aiguamolls de l’Empordà són la segona zona humida més important de Catalunya i conté una gran varietat d’espècies molt interessants. Potser l’atracció principal del Parc Natural són les aus, que crien migren o hivernen en els seus nombrosos hàbitats. Però per anar a observar-les als millors llocs cal saber on, quan i com, que és el que s’explicarà a continuació.


 Itinerari 1

Aquest itinerari el podem començar des de varis punts, però, excepte a l’Agost, quan el primer tram queda sense aigua, és recomanable començar-lo des del centre d’informació del Parc, a l’Estany del Cortalet. A l’hivern és una llacuna excel·lent per a l’observació de tot tipus d’aus aquàtiques. Aquí es reuneixen en gran nombre una gran varietat d’espècies, fet que propicia també l’arribada ocasional de rareses. Són freqüents com a hivernants les anàtides com els ànecs collverd, xiulador, cuallarg, griset i xiulador, els xarxets comuns i les oques vulgars. És interessant buscar entre aquestes últimes altres espècies rares com l’oca riallera grossa o menys freqüentment la pradenca o la de galta blanca. Algunes espècies exòtiques escapades de zoològics arriben també ocasionalment al Cortalet, com l’oca egípcia o el xarxet canyella. A part de les anàtides cal remarcar els excel·lents nombres de cigonya blanca, antigament desapareguda del parc i reintroduïda amb èxit. No és rar tampoc veure l’arpella vulgar esvalotant  les anàtides i de tant en tant caçant-ne alguna. Els flamencs també són fàcils de veure degut a la seva mida. Per últim cal remarcar els nombrosos becadells comuns i els grups de becplaners o grues, escassos però regulars. Durant les migracions podrem observar-hi encara bastantes de les espècies hivernants, però s'hi afegeixen gran varietat de limícoles com les gambes roges pintades, les xivites, els batallaires i altres. Per últim a començaments d'estiu podrem veure les anades i vingudes dels balquers i les boscarles de canyar portant menjar al niu. L'itinerari número 1 passa per dos dels tres aguaits del Cotrtalet.  Si seguim endavant podem anar fixant-nos en les closes, on és fàcil veure el faisà. Cal remarcar també la presència de daines (Dama dama), una espècie de cérvol, que podrem observar en closes i estanys al llarg de tot l'itinerari. Al cap de més o menys un km arribem als Estanys del Matà, uns antics arrossars convertits ara en una zona de llacuna poc fonda i prat inundat mantinguda per un grup de cavalls de la Camarga. Just abans d'arribar-hi trobem l'Observatori Pallejà, que ens permet observar el començament de la llacuna de la Massona. No és precisament el millor punt per a l'observació d'aus però durant gran part de l'any podrem veure-hi el cabussó emplomallat i en època de nidificació hi veurem els cabussets i les fotges amb els pollets. Un cop a l'Estany del Matà podrem observar gran varietat de limícoles durant quasi tot l'any, excepte els mesos de Juliol, Agost i a vegades Setembre, quan s'asseca. A l'hivern hi són abundants les fredelugues, les daurades grosses, les gambes verdes i els becadells comuns, Durant les migracions diferents espècies de  territs, gambes roges pintades,batallaires, valones i xivites hi són presents, a més de xarrasclets, orenetes de ribera, martinets rossos i altres ocells. Podem mirar el Matà des de la vora mateix, des de l'observatori de la Closa de Puig o des de l'observatori Senillosa, més bo per veure el paisatge que no pas els ocells i situat dalt d'una antiga sitja d'arròs. Al costat de la sitja hi ha un altre observatori des d'on podem veure uns prats innundables situats al costat. De tota manera és millor veure’ls del camí estant, ja que es pot tenir la fauna molt més a prop. En aquests prats es poden veure capons reials, martinets rossos i limícoles com a més destacat, especialment a la primavera i començaments d'estiu, i limícoles especialment a l'Agost. Un cop haguem vist aquesta zona reculem el camí que havíem fet per arribar a les sitges i seguim l'itinerari. Al cap de poc, estant encara al costat de la zona del Matà, trobem l'aguait Gall Marí, a la Massona. És bo per anàtides, especialment xarxets a l'hivern, limícoles a l’estiu i començaments de tardor  i, durant tot l'any, amb molta, molta sort, hi podem veure el bitó. Seguim recte pel camí fins haver deixat enrere el Matà i just llavors trobem l'aguait del bruel, també a la Massona. Impressionants concentracions de xarxets es poden trobar aquí a l'hivern, a més de morells de cap roig i de plomall. Entre els xarxets pot valdre la pena fixar-s'hi bé, ja que és el punt on es produeixen la major part de citacions de xarxet americà de la província de Girona, per no dir de Catalunya. A l'hivern i la tardor un tamariu que creix davant l'aguait és utilitzat de dormidor pels corbs marins grossos i és relativament fàcil veure-hi blauets durant tot l'any i cabussons emplomallats a l'hivern. Si seguim l'itinerari arribarem fins a la platja, on una torre de guaita enlairada ens permetrà durant, l'hivern i tardor, especialment si anem equipats amb telescopi veure aus marines com baldrigues, mascarells, paràsits grossos, calàbries agulla i grossa, gavots i, amb sort, éiders o ànecs negres. Un cop aquí acabem l'itinerari 1. Tenim l'opció de recular o si anem amb temps la d'enllaçar-lo amb l'itinerari 2 i fer un circuit circular com s'explicarà seguidament.






Itinerari 2

(El primer tros, des de la platja fins als prats de Can Comes, no es pot fer durant la primavera).
Per començar l’itinerari 2 tenim l’opció de fer-ho enllaçant-lo amb l’1, però fet a ritme platja, al costat del Càmping almata. Caminem més o menys un quilòmetre per la platja, on, si és hivern, podrem observar territs de tres dits, calàbries, gavots  i altres ocells, mentre que durant tot l’any hi veurem el corriol camanegre. Cal evitar passar per la zona de  dunes durant la primavera, ja que molestaríem a aquest fràgil ocell. Finalment arribem a la llacuna de la Rogera, l’únic accés de la qual és per la platja. Això ja pot ser considerat una sola excursió degut a la gran varietat d’avifauna durant tot l’any i la possibilitat de passar-hi unes d’ornitòleg això ens pot comportar un dia sencer (o a vegades molt més). Si ho fem així , comencem des de la quantes hores. Podrem trobar grans nombres d’anàtides  a l’hivern, limícoles, xatracs i ardeids durant tot l’any i flamencs a quasi totes les èpoques. Caminem 10 minuts més i arribem a un camí que ens porta fins als prats de Can Comes. El camí no es pot fer durant l’època de nidificació a la primavera i a l’hivern sovint queda tant ple d’aigua que no s’hi pot passar. A partir dels prats de Can Comes, però, ja podrem passar durant tot l’any. Als prats de Can Comes podem anar o bé cap a l’Estany Europa o bé cap a l’Estany d’en Túries (els dos llocs queden a poc menys d’un quilòmetre) a menys que volguem tornar ja cap a l’estany del Cortalet. A l’estany Europa, si no volem fer tot l’itinerari per la Rogera, tenim l’opció de començar la ruta des d’allà (l’ordre dels aguaits està posat en aquest ordre, si venim de la ruta sencera l’ordre s’inverteix). Aquest estany és un estany artificial que rep aigua de la depuradora d’Empuriabrava, situada a pocs metres. L’aguait dels rascletons ens permetrà veure cignes muts de molt a prop (crien aquí), cabussets, fotges, ànecs, boscarles i balquers, martinets menuts (a l’estiu)i, si hi anem un capvespre de primavera o tardor i tenim paciència, l’esquiu rascletó que ha donat nom a l’aguait. A pocs metres trobem una construcció de la depuradora habilitada com a observatori enlairat. Des d’aquí dominem tant l’estany com les basses de la depuradora, amb anàtides, ardeids, gavians i gavines i limícoles. Més endavant trobarem els aguaits dels capons i de les miloques, ambdós bons per a l’observació de limícoles durant la migració i de l'escassa polla blava. Un cop haguem vist aquests aguaits podem anar als prats de Can Comes. De nou allà podem agafar el camí que ens porta al Cortalet. Ja cap al final trobem l’aguait dels Roncaires, des d’on es pot veure el mateix que des de l’aguait Quim Franch de l’itinerari 1 des d’una altra perspectiva. Finalment arribem al centre d’informació i finalitzem l’itinerari 2.

Altres punts d’interès

L’estany de Vilaüt

Situat prop del poble de Pau, podem trobar-hi limícoles durant la primavera, anàtides, ardeids, becplaners i fumarells carablancs durant la migració, a més de gaigs blaus, capsigranys i cruixidells als camps del voltant tot l’any.

L’estany d’en Pericos

Situat al costat de la carretera C 68, és un estany bo per a l’observació de limícoles , ardeids, becplaners, flamencs, cigonyes i anàtides de superfície. És l’estany on amb més freqüència s’observa el rar territ pectoral, especialment durant el setembre.

L’estany de Palau

Només es pot observar des dels tres ponts, a la carretera de Castelló d’Empúries. Extensos canyissars on crien els escassíssims bitó, rasclet i ocasionalment la mallerenga de bigotis.

Mig de dos rius

Reserva situada al costat de Sant Pere pescador, serveix de zona de descans per a l’àliga pescadora durant l’hivern. Durant aquesta mateixa època consta d’impressionants dormidors de centenars de corbs marins grossos, a més d’ardeids i l’únic dormidor dels pocs exemplars de martinet de nit hivernants.

   

Quan i com visitar el Parc

La millor època per a l'observació d'aus al Parc és a l'hivern o durant les migracions. A l'hivern hi ha gran varietat d'espècies i gran nombre d'aus. En altres èpoques hi ha també gran varietat d'espècies, però sovint en poc nombre, fet que dificulta la seva observació.  Potser és durant les migracions (març-maig i agost-novembre) quan més varietat d'espècies es troba, ja que encara queden alguns ocells hivernants o estiuejants, passen el migrants i començen a arribar els estiuejants o hivernants. Per observar els ocells sense molestar-los és òptim utilitzar els aguaits quan n'hi ha i anar equipats amb com a mínim prismàtics i millor si és amb prismàtics i telescopi. En els punts on no hi ha aguait, per exemple la Rogera, el millor és situar-se a una bona distància dels ocells i estar molta estona al mateix lloc, així els ocells es confiaràn i s’acostaran més. En alguns punts com la Platja de Can Comes no es pot accedir durant l’època de nidificació. Cal respectar les restriccions per no molestar espècies fràgils com el corriol camanegre quan nidifiquen.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

7 mesos

Invasió