Media

La primavera de 2013 vaig estar obsessionat amb el falcó cama-roig. Una primavera visitant constantment les millors zones sense resultats, i veient a ornitho.cat cites per tot arreu de nombres considerables de flacons cama-rojos. I finalment, al juny, quan ja m'havia resignat, vaig aconseguir veure'n dos.

Doncs bé, aquesta primavera m'ha passat una cosa semblant. No amb el falcó, que vaig poder veure a Castelló sense dificultats, si no amb un limícola més escàs i amagadís, però que sembla que ha tingut un any molt propici a Catalunya.
És el becadell gros, que, tot i que ja l'havia observat una vegada als Aiguamolls, aquesta primavera les constants observacions de becadells grossos (Gallinago media) en moltes zones m'han cridat l'atenció i m'han posat aquesta espècie al cap. L'he buscat diversos cops, dos a Esclet, un a Pals i un a Delfià, fa dos setmanes. En aquest últim em vaig quedar xop repassant prats inundats, i un cop vaig haver acabat vaig resignar-me de nou a no veure'n cap aquesta primavera.

Avui he fet una cosa que no solc fer habitualment: llevar-me a les nou. I no és que acostumi a llevar-me més tard, si no que ho faig a les set. Però avui he dormit fins a les nou. M'he aixecat i amb pijama he anat a esmorzar. I, al encendre el mòbil, he rebut un avís d'en Carles Pibernat: "becadell gros a Fontajau". Fontajau, al costat de casa! En un moment m'he vestit, he esmorzat i he marxat pitant cap a Fontajau.
Allà encara m'esperava en Carles, que m'ha dut al lloc on feia poc havia fet volar el becadell. Era una zona entre bosc, riu, codolar i balcar, on quedaven uns clotets fangosos on sembla que es posava l'ocell. Però no l'hem vist, així que hem anat a fer un volt d'una horeta i hem tornat. El mateix: caminar una mica per allà, aixecar quatre merles (això sí, amb un breu moment d'excitació cada cop pensant que aquell moviment d'ocell alçant-se seria d'un becadell) però res. I així hem decidit que hauríem d'acabar el matí, sense becadell. I, ja desfent el camí, hem parat un moment en un últim clot, on ens hem parat a comentar: "mira, doncs ja hi quedaria bé també el becadell aquí". I, després d'un minut parats allà parlant, en Carles ha vist alguna cosa. He mirat cap a on mirava ell i, allà, a escassos 3 metres nostres el becadell s'arraulia contra el fang mirant-nos. L'hem vist parat un segon, perquè al notar que ens havíem fixat en ell i ja amb el gest d'agafar els prismàtics, ha volat, mostrant uns moments les seves rectrius blanques, per aturar-se uns 10 metres més lluny, entre les balques.

Doncs bé, ràpid però ben vist, no puc dir que he passat la primavera sense veure cap media.

Comentaris

Elena ha dit…
:-) :-)

Entrades populars d'aquest blog

On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà

7 mesos