La llei de Murphy
Cada any, especialment durant
el mes d'octubre, un gran nombre de petits ocells asiàtics d'una espècie
concreta es desvien de les seves rutes migratories i arriben a Europa.
Són mosquiters de doble ratlla (Phyllsocopus inornatus), una espècie que porto anys intentant observar.
Sempre al arribar aquests dies és un no parar de repassar mosquiters i més mosquiters amb l'esperança de que un dels que es creui davant els prismàtics sigui el desitjat. És el temps en que cada dia pujo a l'escola caminant per repassar tots els jardins de Palau, i a la que puc corro cap al riu o les hortes a fer el mateix. I fins ara només havia aconseguit sentir-lo, l'any passat en un hortet a Montjuïc. Així que aquest any... a tornar-hi!
Vaig començar el 18 de setembre, després d'una observació molt primerenca al costat de casa. Vaig sortir de casa sense càmera, ja que era el primer dia de la "temporada" i encara no li tenia agafat el ritme a les sortides al riu. Cap mosquiter aquest dia, però a les hortes, entre tallarols de casquet i tallaretes vulgars, em va cridar l'atenció un cant estrany... vaig buscar ràpid al xeno-canto i... sí! L'ocell, ara identificat com a tallarol xerraire, va sentir a més la gravació que jo escoltava i es va posar ell també a cantar a ple pulmó. I jo sense càmera per aconseguir una gravació...
Doncs vaig aprendre la lliçó: al riu, amb càmera. Així que durant dues setmanes no he fet més que anar al riu ben preparat, esperant l'aparició de l'inornatus o almenys d'alguna altre espècie escassa de les que necessiten fotografia. Però res. Almenys fins ahir, el 4 d'octubre, quan al matí em vaig disposar a anar a fer la volta i vaig veure que no tenia prou bateria a la càmera, de manera que la vaig deixar a casa.
Al cap de poc, a la segona bassa de les hortes, vaig poder veure de ben a prop un mosquiter de doble ratlla.
Aquest cop, com a mínim, no vaig ser l'únic observador i es va relocalitzar (juntament amb un nou individu) el dia següent.
De nou, els dies després de l'inornatus, vaig anar fent sortides al riu amb la càmera. I el següent inornatus no el vaig trobar en cap d'aquests moments, si no el dimecres a classe de català fent un concert davant la finestra. Evidentment, sense cap possibilitat d'aconseguir fotografia o gravació... Està clar que només faig que complir la llei de Murphy... Si més no ja he vist el mosquiter de doble ratlla, i toca seguir buscant!
Sempre al arribar aquests dies és un no parar de repassar mosquiters i més mosquiters amb l'esperança de que un dels que es creui davant els prismàtics sigui el desitjat. És el temps en que cada dia pujo a l'escola caminant per repassar tots els jardins de Palau, i a la que puc corro cap al riu o les hortes a fer el mateix. I fins ara només havia aconseguit sentir-lo, l'any passat en un hortet a Montjuïc. Així que aquest any... a tornar-hi!
Vaig començar el 18 de setembre, després d'una observació molt primerenca al costat de casa. Vaig sortir de casa sense càmera, ja que era el primer dia de la "temporada" i encara no li tenia agafat el ritme a les sortides al riu. Cap mosquiter aquest dia, però a les hortes, entre tallarols de casquet i tallaretes vulgars, em va cridar l'atenció un cant estrany... vaig buscar ràpid al xeno-canto i... sí! L'ocell, ara identificat com a tallarol xerraire, va sentir a més la gravació que jo escoltava i es va posar ell també a cantar a ple pulmó. I jo sense càmera per aconseguir una gravació...
Doncs vaig aprendre la lliçó: al riu, amb càmera. Així que durant dues setmanes no he fet més que anar al riu ben preparat, esperant l'aparició de l'inornatus o almenys d'alguna altre espècie escassa de les que necessiten fotografia. Però res. Almenys fins ahir, el 4 d'octubre, quan al matí em vaig disposar a anar a fer la volta i vaig veure que no tenia prou bateria a la càmera, de manera que la vaig deixar a casa.
Al cap de poc, a la segona bassa de les hortes, vaig poder veure de ben a prop un mosquiter de doble ratlla.
Aquest cop, com a mínim, no vaig ser l'únic observador i es va relocalitzar (juntament amb un nou individu) el dia següent.
De nou, els dies després de l'inornatus, vaig anar fent sortides al riu amb la càmera. I el següent inornatus no el vaig trobar en cap d'aquests moments, si no el dimecres a classe de català fent un concert davant la finestra. Evidentment, sense cap possibilitat d'aconseguir fotografia o gravació... Està clar que només faig que complir la llei de Murphy... Si més no ja he vist el mosquiter de doble ratlla, i toca seguir buscant!
Comentaris