ARRENCAR EL VOL

Un dibuix de ja fa un temps d'una polla pintada ( Porzana porzana ).

Sembla que he començat l'època de migració amb bon peu. Fa ben bé l'efecte que els ocells sàpiguen que ha arribat l'abril, fins fa no res el pas amb prou feines es notava i, des del dia en què vaig poder pensar: "ja som abril, el mes dels migrants!", s'ha fet patent de cop i les observacions interessants s'han encadenat. El dissabte dia 2 em vaig llevar tardet, però quan vaig mirar per la finestra i vaig veure que havia estat fent mal temps durant la nit (i recordant el "ja som abril"), no em vaig poder estar d'agafar la bici i sortir a fer una volta.  Des de feia unes setmanetes havia estat controlant una zona de Salt, inundada pel desbordament d'uns quants canals teòricament ocasionats pels senglars (gràcies senglars!), i cap allà em vaig dirigir. Només començar a obrir-me pas entre la vegetació i el fangueig, vaig detectar un moviment al terra prop meu... ni més ni menys que una polla pintada, que es va deixar observar una est...

Des de l'última entrada al blog, del viatge a Galicia per Nadal, han passat força observacions de les quals no he parlat al blog. A continuació, faig un breu resum dels dies i les observacions més destacades d'aquests últims dos mesos. El primer va ser un mosquiter fosc que en Gerard Dalmau i en Miguel Angel Fuentes van descobrir a les Molleroses, al costat del centre d'informació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el dia 8 de febrer. Al matí següent, amb una bona colla d'ornitòlegs. no ens va ser difícíl trobar-lo de nou gràcies al reclam, que, tot i ser el típic "txec-txec" al qual no pares massa atenció mentre camines cap a un aguait, és força característic si ja el busques i el portes ficat al cap. Realment és un ocell amb un comportament molt diferent dels seus congèneres, mentre els mosquiters als que estem acostumats per aquí es mouen una mica per tot arreu dels arbres i arbusts i són més aviat confiats i poc amagadissos, el mosqu...

Després del viatge a Portugal el Nadal passat, aquest any vam decidir viatjar a Galicia. L'extrem de la Península Ibèrica és un lloc privilegiat per l'arribada de rareses i ocells més escassos a la resta, i les observacions que hi havia a la zona uns dies abans de marxar ja feien la boca aigua... Així que el dia 26 de gener a les 6 del matí vam sortir de Girona dirigint-nos cap a Muxía, un poble situat a la Costa da Morte on passaríem les següents dues nits.  Un cop recorreguts els 1200 km que ens separaven del destí, al vespre vam arribar al nostre allotjament. Tot i ser ja ben fosc, amb la llum de les faroles vaig poder veure ja els grans nombres de gavians que dormien en una rampa del port del poble. Per tant, el dia 27, el primer lloc on vam anar al llevar-se el sol va ser al port de Muxía. Tot i entretenir'm-hi una estona, no vaig trobar cap espècie poc comuna, tan sols gavians argentats, foscs i un parell d'argentats de potes roses. Tot seguit ens vam ...

Cada any, especialment durant el mes d'octubre, un gran nombre de petits ocells asiàtics d'una espècie concreta es desvien de les seves rutes migratories i arriben a Europa. Són mosquiters de doble ratlla ( Phyllsocopus inornatus ), una espècie que porto anys intentant observar. Sempre al arribar aquests dies és un no parar de repassar mosquiters i més mosquiters amb l'esperança de que un dels que es creui davant els prismàtics sigui el desitjat. És el temps en que cada dia pujo a l'escola caminant per repassar tots els jardins de Palau, i a la que puc corro cap al riu o les hortes a fer el mateix. I fins ara només havia aconseguit sentir-lo, l'any passat en un hortet a Montjuïc. Així que aquest any... a tornar-hi! Vaig començar el 18 de setembre, després d'una observació molt primerenca al costat de casa. Vaig sortir de casa sense càmera, ja que era el primer dia de la "temporada" i encara no li tenia agafat el ritme a les sortides al ...

Dibuix digital, una salamandra (Salamandra salamandra) sota la pluja.

El dilluns 10 d'agost, després de 3 hores d'avió, els meus pares, la meva tia Elena i jo vam baixar de l'avió a l'aeroport de Tallinn, capital d'Estònia, un petit país (més o menys de la mida de Catalunya) al final del mar Bàltic, entre Letònia i Rússia. Estònia és el paradís per qualsevol aficionat a la ornitologia en èpoques de migració, és a dir, abril-maig i setembre-octubre, però l'agost no és el millor mes per visitar-la. Tot i això, la migració ja comença a fer-se notar i molts ocells nidificants allà són quasi impossibles de veure per casa nostra, així que les meves esperances eren forces. El dia següent a la nostra arribada el vam dedicar a visitar Tallinn. Tot i no sortir de la ciutat, vaig poder observar ja alguns ocells interessants, com l'èider, el bec de serra gros, la griva cerdana, cornelles emmantellades, graules i el primer bimbo del viatge, un rossinyol rus sedimentat, juntament amb molts altres passeriformes, en una zona d'arbrets s...