ARRENCAR EL VOL

Existeix un grup d'ocells en que les espècies són molt similars i complicades d'identificar. Són les gavines i els gavians. Però són els juvenils els que plantegen un repte especial. En aquest text podreu trobar com identificar els juvenils dels gavians de Catalunya, però recordeu que aquí no ho teniu tot, ja que les hibridacions o els plomatges aberrants són freqüents entre aquestes espècies. Però sense comptar aquests casos especials, espero que aquests petits textos us puguin ajudar a resoldre els problemes que ens posen a davant aquests difícils ocells. Larus michaellis-Gavià argentat Es tracta del gavià més freqüent a Catalunya. Es diferencia del gavià fosc per tenir només una franja negra a la cua. També és molt similar el gavià argentat de potes roses, la identificació del qual és bastant complicada. El gavià argentat de potes roses és una raresa a Catalunya, però és bastant més probable de veure'l que altres i va bé saber-lo identificar. El gavià argentat de...

Aquest desembre de 2011 l'APNAE (Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà) va organitzar una sortida de quatre dies per anar a veure ocells a Villafáfila, un petit poblet de Castella i Lleó a la província de Zamora, que compta amb la població de piocs salvatges (Otis tarda) més gran del món. A més, a l'hivern arriben desenes de milers d'oques vulgars i varies rareses barrejades entre elles. Així que el dia 8 sortiem repartits en tres cotxes particulars en direcció Villafáfila. Pel camí vam anar veient ocells com sisons, calàndries, esplugabous, rapinyaires de vàries espècies, cigonyes blanques, etc que ens comunicavem des dels diferents cotxes amb uns  walkie talkies que havia dut el guia, en Dani Valverde. Després d'unes cinc hores vam arribar a "El embalse de las cañas", a poc més de dos km de Logroño però dins de Navarra. vam dinar i després vam observar els ocells que hi havia, com becadells, cigonyes, ànecs collverds, cullerots i cuallargs,...

El dia 30 d'octubre de 2011 vam decidir anar a veure ocells al Delta de l'Ebre. De manera que ens vam aixecar a les quatre hora nova (aquest dia es canviava l'hora) i a tres quarts de cinc ens dirigiem cap al Delta de l'Ebre. El primer destí va ser Riet Vell on, entre becadells, martinets, tords, ànecs, cabussons, polles i altres, vam veure un total de 27 espècies. Després vam anar cap a l'Encanyissada i Pont de Través amb centenars de xibecs, fotges, ànecs collverds i ànecs grisets i amb algun corb marí gros, polla blava o alguna arpella que sobrevolava la zona. Un cop vistos els ocells d'allà ens vam dirigir a les Salines de Sant Antoni, un lloc normalment molt bo per limícoles. Per desgràcia havia plogut bastant i hi havia massa aigua. Llavors vam anar cap a la Barra del Trabucador, on vam veure gambes verdes, pigres grisos gambes rojes vulgars, remena-rocs i altres limícoles que no vam identificar, com un estol petit de territs o un tètol que vam poder obser...

Circaetus gallicus