Villafáfila
Aquest desembre de 2011 l'APNAE (Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà) va organitzar una sortida de quatre dies per anar a veure ocells a Villafáfila, un petit poblet de Castella i Lleó a la província de Zamora, que compta amb la població de piocs salvatges (Otis tarda) més gran del món. A més, a l'hivern arriben desenes de milers d'oques vulgars i varies rareses barrejades entre elles. Així que el dia 8 sortiem repartits en tres cotxes particulars en direcció Villafáfila. Pel camí vam anar veient ocells com sisons, calàndries, esplugabous, rapinyaires de vàries espècies, cigonyes blanques, etc que ens comunicavem des dels diferents cotxes amb uns walkie talkies que havia dut el guia, en Dani Valverde. Després d'unes cinc hores vam arribar a "El embalse de las cañas", a poc més de dos km de Logroño però dins de Navarra. vam dinar i després vam observar els ocells que hi havia, com becadells, cigonyes, ànecs collverds, cullerots i cuallargs, morells de cap roig, bernats pescaires, repicatalons, titelles i molts més. A les tres de la tarda vam reprendre el camí i quatre hores més tard vam arribar a Toro, la vila on dormiríem. Allà s'ens van afegir dos cotxes més. Allà vam poder conèixer totes les persones del grup. Erem els següents: Dani Valverde (guia), Teresa Tarrés, Teresa Ballester, Josep Farreny, Pere Plans, Hubert Mas, Esmeralda, Àngel Torrent, Ricard Busquets, Carme Almar, Santi Sunyer, Nuri Vilagran, Neus Diumenge, Nicole, Pierre Kieffer, Elena Saguer, Enric Saguer i jo. Ens vam instal·lar i vam anar a sopar a la planta baixa de l'hotel.
El segon dia, a dos quarts de vuit tornàvem a sortir per anar a veure ocells. Feia una boira molt espessa però per sort es va anar aixecant. Primer vam anar a la llacuna de Villarrín de Campos. Allà bàsicament hi havia ànecs collverds, xarxets, cullerots i moltes oques vulgars. Un cop ho vam haver vist, vam anar a buscar piocs pels camps sense gens d'èxit, anant després cap al centre de visitants de les llacunes de Villafáfila. Allà hi ha una llacuna artificial amb observatoris que imiten els colomars rodons o quadrats característics de la zona. En aquesta llacuna hi ha molts ocells, però cal reconèixer que els del centre fan una mica de trampa al tirar-hi menjar per a què n'hi vinguin més. Allà vam veure moltes anàtides, com morells de plomall, morells caprojos, ànecs cuallargs, collverds, cullerots i, evidentment, les oques. N'hi havia moltíssimes de vulgars, una riallera grossa i una de pradenca. també hi havia fotges, aligots comuns, molts coloms domèstics i, fins i tot, una òliba despistada. Al centre d'informació vam preguntar on podíem veure piocs i altres ocells esteparis i ens vam dirigir cap allà. Aquest cop sí que va valer la pena. Vam veure més de 200 piocs salvatges, quatre xurres, alàudids de diferents espècies, arpelles vulgars i pàl·lides, etc. Vam dinar uns entrepans que ens havien donat a l'hotel i vam seguir recorrent els camps. Finalmentvam tornar a Villafáfila a mirar com anaven a dormir les oques, però abans de que arribessim vam veure becuts, ànecs blancs, altres tipus d'anàtides i un estol de 650 grues que es van aturar a descansar a la llacuna. Finalment vam tornar a l'hotel de Toro a sopar i passar la nit.
El tercer dia vam anar a Tierra de Campos. Vam estar una hora al cotxe, parant-nos només per a observar un magnífic exemplar d'esparver d'espatlles negres. Finalment vam arribar a l'anomenada llacuna de la Nava. Aquest any hi havia hagut sequera i hi havia molt pocs ocells, només ànecs collverds, grisets, cullerots i xiuladors. Vam anar després a mirar des d'un altre punt i els ocells eren similars, a part d'alguns teixidors i arpelles vulgars. Però al final de l'itinerari les coses van començar a anar a millor. Hi havia un grup bastant gran d'oques vulgars i entre elles vam veure sis oques rialleres grosses i tres oques de galta blanca. Entre tot, quan vam arribar als cotxes ja era hora de dinar i després de desplaçar-nos a un altre punt vam treure de nou els entrepans. Mentrestant vam poder observar, des de molt lluny, una oca índia entre les vulgars. Havent dinat, vam anar a rondar una mica pels camps. Vam tenir molt poc èxit, amb només cogullades, aloses, terreroles i altres ocells petits, a més d'algun estol d'oques a la llunyania. Finalment vam anar a la llacuna de Boada, ara bé, amb capelina, ja que va començar a ploure. Des de l'observatori vam veure ànecs de diferent espècies i moltes oques, però totes ens van semblar vulgars. A més, també vam tenir temps de disseccionar unes quantes egagròpiles. Després d'això, quan ja es feia fosc, vam tornar per a passar l'última nit a Toro, veient una òliba i varis mussols emigrants pel camí.
El quart i últim dia vam pujar als cotxes acomiadant-nos de Toro i Villafàfila per a tornar a Catalunya. A mig camí vam parar a dinar a la llacuna de Candasnos a la província d'Osca, però hi havia pocs ocells, bàsicament anàtides i fotges vulgars, i res que no haguéssim vist abans, així que en poca estona tornàvem a estar en camí. Finalment vam arribar i ens vam parar a deixar en Josep, en Pere i la Carme en una àrea de descans de Barcelona. Allà ens vam acomiadar i cada cotxe va agafar el seu camí per a tornar cap a Girona.
El segon dia, a dos quarts de vuit tornàvem a sortir per anar a veure ocells. Feia una boira molt espessa però per sort es va anar aixecant. Primer vam anar a la llacuna de Villarrín de Campos. Allà bàsicament hi havia ànecs collverds, xarxets, cullerots i moltes oques vulgars. Un cop ho vam haver vist, vam anar a buscar piocs pels camps sense gens d'èxit, anant després cap al centre de visitants de les llacunes de Villafáfila. Allà hi ha una llacuna artificial amb observatoris que imiten els colomars rodons o quadrats característics de la zona. En aquesta llacuna hi ha molts ocells, però cal reconèixer que els del centre fan una mica de trampa al tirar-hi menjar per a què n'hi vinguin més. Allà vam veure moltes anàtides, com morells de plomall, morells caprojos, ànecs cuallargs, collverds, cullerots i, evidentment, les oques. N'hi havia moltíssimes de vulgars, una riallera grossa i una de pradenca. també hi havia fotges, aligots comuns, molts coloms domèstics i, fins i tot, una òliba despistada. Al centre d'informació vam preguntar on podíem veure piocs i altres ocells esteparis i ens vam dirigir cap allà. Aquest cop sí que va valer la pena. Vam veure més de 200 piocs salvatges, quatre xurres, alàudids de diferents espècies, arpelles vulgars i pàl·lides, etc. Vam dinar uns entrepans que ens havien donat a l'hotel i vam seguir recorrent els camps. Finalmentvam tornar a Villafáfila a mirar com anaven a dormir les oques, però abans de que arribessim vam veure becuts, ànecs blancs, altres tipus d'anàtides i un estol de 650 grues que es van aturar a descansar a la llacuna. Finalment vam tornar a l'hotel de Toro a sopar i passar la nit.
El tercer dia vam anar a Tierra de Campos. Vam estar una hora al cotxe, parant-nos només per a observar un magnífic exemplar d'esparver d'espatlles negres. Finalment vam arribar a l'anomenada llacuna de la Nava. Aquest any hi havia hagut sequera i hi havia molt pocs ocells, només ànecs collverds, grisets, cullerots i xiuladors. Vam anar després a mirar des d'un altre punt i els ocells eren similars, a part d'alguns teixidors i arpelles vulgars. Però al final de l'itinerari les coses van començar a anar a millor. Hi havia un grup bastant gran d'oques vulgars i entre elles vam veure sis oques rialleres grosses i tres oques de galta blanca. Entre tot, quan vam arribar als cotxes ja era hora de dinar i després de desplaçar-nos a un altre punt vam treure de nou els entrepans. Mentrestant vam poder observar, des de molt lluny, una oca índia entre les vulgars. Havent dinat, vam anar a rondar una mica pels camps. Vam tenir molt poc èxit, amb només cogullades, aloses, terreroles i altres ocells petits, a més d'algun estol d'oques a la llunyania. Finalment vam anar a la llacuna de Boada, ara bé, amb capelina, ja que va començar a ploure. Des de l'observatori vam veure ànecs de diferent espècies i moltes oques, però totes ens van semblar vulgars. A més, també vam tenir temps de disseccionar unes quantes egagròpiles. Després d'això, quan ja es feia fosc, vam tornar per a passar l'última nit a Toro, veient una òliba i varis mussols emigrants pel camí.
El quart i últim dia vam pujar als cotxes acomiadant-nos de Toro i Villafàfila per a tornar a Catalunya. A mig camí vam parar a dinar a la llacuna de Candasnos a la província d'Osca, però hi havia pocs ocells, bàsicament anàtides i fotges vulgars, i res que no haguéssim vist abans, així que en poca estona tornàvem a estar en camí. Finalment vam arribar i ens vam parar a deixar en Josep, en Pere i la Carme en una àrea de descans de Barcelona. Allà ens vam acomiadar i cada cotxe va agafar el seu camí per a tornar cap a Girona.
Oca riallera grossa Anser albifrons
Oca pradenca Anser fabalis
Comentaris