Uns dies per Portugal i Extremadura

Aquest nadal vam decidir, amb els meus pares i la meva tia Elena, passar uns dies per Portugal, i, de passada, fer parada a Extremadura.
Vam sortir de Girona el dia 26 de desembre, i, després d'un dia de cotxe (en el qual vam poder observar des de la carretera una àguila reial, 2 cuabarrades, grues i altres), vam arribar al poble de Trujillo, Cáceres, Extremadura. Ja es ponia el sol, però, visitant el poble, encara vaig tenir temps d'observar unes quantes merles blaves, abundants a a zona.

El matí següent ens vam llevar, vam esmorzar a l'únic bar obert del poble i, a punta de clar, vam començar la ruta pels Llanos de Belén, una de les millors zones per a observar ocells esteparis d'Espanya. L'objectiu eren els piocs salvatges, que haviem observat aquí uns anys abans i que sembla que son relativament fàcils de veure per la zona ( només relativament, trobar piocs sol costar). Després d'un matí de recerca, vam haver de continuar el viatge sense cap pioc. Això sí, es van deixar observar sisons, gangues, una arpella pàl·lida i molts ocells petits, des de cogullades, calàndries i aloses fins a petits sílvids com mosquiters comuns i tallaretes cuallargues. Per les "dehesas" del voltant també nombroses garses blaves.




Cogullada fosca    Galerida theklae

Els "llanos" glaçats a la sortida del sol

Així que, després d'un ràpid dinar a Sta. Marta de Magasca, vam dirigir-nos ja cap a Portugal per fer nit a la ciutat d'Évora.

Al matí següent em vaig llevar encara amb esperança de veure els piocs. I és que les planes dels voltants d'Évora són un dels pocs llocs de Portugal on també és possible observar-los. Però vam seguir sense sort, i ens vam haver de comformar amb un grup de daurades grosses i algunes grues.

 Cruixidell     Emberiza calandra

Aquí vam enllestir amb poca estona, que sumat a l començament a punta de clar, va fer que acabéssim molt aviat. Així que després de la volta per les planes vam esmorzar per a després dirigir-nos cap a un parell de llacunes prop del poble d'Odivelas. Pel camí vam observar un parell de sisons. A la primera, més gran, l'Albufeira do Barragem de Odivelas, poca cosa d'interès (collverds, grisets, xarxets, fotges, corbs marins...) però pels voltants vam poder observar diversos esparvers d'espatlles negres.

Sisó     Tetrax tetrax


 Esparver d'espatlles negres     Elanus caeruleus

 A la segona llacuna s'havien observat uns dies abans 6 oques de galta blanca. Al arribar vam observar molts ànecs, un parell de flamencs, agrons blancs, camesllargues (primer ens van sobtar, però dies més tard ens van explicar que eren hivernants a Portugal), etc. I, poc després, vam localitzar a l'altra banda de llacuna un grup d'oques vulgars i, enmig d'elles, 5 de les oques de galta blanca!

 Oques de galta blanca     Branta leucopsis

Mentre deixàvem ja la zona i ens dirigíem cap a la costa, no vam parar d'observar esparvers d'espatlles negres.
I les sorpreses del dia encara no s'havien acabat. Un cop a la costa vam visitar la Lagoa de Melides on no hi havia RES. Bé, sí, 4 o 5 fotges i un grup de gavians foscos. No valia la pena, així que ens vam dirigir, per acabar el dia, a la Lagoa de Santo André. Només arribar, al costat de la carretera, vaig veure un ocell grosset nedant. Passant ràpid amb cotxe, el primer pensament que em va venir al cap va ser que era una calàbria grossa. Però, conscient de que a Portugal era una raresa, em vaig treure aquest pensament del cap. Un ànec o una fotja?? Probablement, vaig pensar. Però no em podia treure la primera impressió del cap, i només baixar del cotxe vaig enfocar el telescopi cap allà. I sí, ni més ni menys que una calàbria grossa!! El vent que bufava de mar la devia haver portar dins la llacuna, i, esgotada, s'havia refugiat en un racó petit i de poca fondària on es deixava apropar tant com es pogués sense immutar-se.
Satisfet del dia, amb la posta de sol ens vam retirar de la llacuna deixant enrere centenars d'ànecs i fotges, capons reials, territs tres-dits i altres als que quasi no vam poder dedicar atenció tenint la calàbria davant. Així que ens vam desplaçar fins a Alcácer do Sal a dormir.



Calàbria grossa     Gavia immer


El dia 29 el vam dedicar a la zona de l'Estuari del Sado i voltants. Vam anar primer a la Península de Tróia, on vam veure centenars de limícoles (garses de mar, gambes roges vulgars, gambes verdes, becuts, tètols cuabarrats, pigres grisos, territs variants...), algun becplaner, corbs marins, collverds, xarxets, etc.
Tot seguit vam deplaçar-nos a l'altra banda de l'estuari, a Mourisca. Aquí vam veure ,com a més interessant, més o menys les mateixes sps. de limícoles (afegint el bec d'alena i el territ menut), un esparver d'espatlles negres i dos àguiles pescadores.
A continuació vam abandonar l'estuari del Sado i ens vam dirigir a la Lagoa da Albufeira, on s'havia observat feia uns dies una oca de collar. No la vam veure, però no en vam marxar sense res de bo. Repassant un dels grups de gavians que descansaven en embarcadors de cases de pescadors de la llacuna, em va cridar l'atenció un individu estilitzat i més aviat pàl·lid, escapulars grises amb marques amb forma de rombe, cobertores alars molt llises, cap clar sense marques fosques, mig collar de ratlles al clatell, axil·lars pàl·lides, parts inferiors clares... Gavià caspi de 1r hivern!!

Gavià caspi     Larus cachinnans


I encara lluny d'haver-se acabat les sorpreses del dia, ens vam dirigir al port de Sesimbra, famós per les seves acumulacions de gavians. Només començar a repassar gavians, vaig trobar un 1r hivern sorprenentment gran i pàl·lid. Inicialment va ser identificat com a gavià Viking, és a dir, híbrid d'argentat de potes roses i gavinot hiperbori, però recentment m'han corregit la identificació i sembla que es tracta d'un potes roses pur, això sí, de la més gran, pàl·lida i rara subespècie de la zona d'escandinàvia. Una raresa, al cap i a la fi.
Minuts després, la meva atenció es va desplaçar a un gavià adult que es banyava separat de la resta. Un moment després va volar per posar-se en una teulada del port. El seu dors gris clar, potes rosàcies, forma amb pit sortit i cap allargat, ull fosc i bec llarg i prim amb base de color carn van ser suficients per a determinar que es tractava de, ni més ni menys que... un altre gavià caspi!!!


Gavià argentat de potes roses, ssp. d'escandinàvia     Larus argentatus argentatus


Gavià caspi     Larus cachinnans

Amb aquests fantàstics gavians vam acabar el dia, i ens en vam tornar de nou cap a Álcacer a passar la nit.

El matí següent vam marxar ja cap a l'estuari del Tejo, a la zona de Lisboa. Vam començar a la zona de la Ponta da Erva. Vam mirar una mica pels arrossars i vam intentar, se se èxit, relocalitzar un mosquiter fosc observat el dia anterior. Aleshores vam arribar fins al final de la Ponta de Erva, on es troba una reserva, EVOA, on un itinerari amb aguaits et permet apropar-te als milers d'ocells de tres petites llacunes. El més interessant van ser els centenars o milers de tètols cuanegres, dos becadells sords, una cotxa blava, becs d'alena, gambes roges i verdes, territs variants, ànecs de diverses espècies, etc.
Vaig ser incapaç de trobar, entre uns quants milers (sense exagerar) de xarxets comuns un mascle de xarxet americà que està passant-hi l'hivern. Llàstima, però un altre dia serà.

Cotxa blava     Luscinia svecica


 Grans estols de tètols cuanegres     Limosa limosa


A la tarda vam intentar, de nou sense èxit, arribar a unes salines on s'havien observat un morell d'ulls grocs i un ànec glacial. Pel que sembla, el camí era propietat privada (prohibit el pas i "toros bravos" en llibertat). Així que finalment ens vam dirigir a Seixalinho, prop de Montijo, on vam poder observar un 1r hivern d'oca de collar observat ja uns dies abans.

Oca de collar     Branta bernicla

Finalment, vam acabar el dia anant a Lisboa, on vam dormir i on ens quedaríem per dos dies més.

Els dos dies següents els vam dedicar a visitar la ciutat de Lisboa, pel que van ser bastant pobres pel que fa a ornitologia. El que més cal destacar és la observació d'un adult de gavina cendrosa al Parc de les Nacions, així com la d'un ocell escapat de captivitat, una espècie d'estornell, que ha aconseguit establir poblacions a Portugal, el minà crestat (Acridotheres cristatellus).

El tercer dia de Lisboa vam ja deixar la ciutat per a apropar-nos al passeig marítim d'Oeiras, el millor punt de Portugal per a observar territ fosc. No hi va haver sort, però sí vam veure territs tres-dits, remena-rocs (confiats com coloms!) i 3 més minàs crestats.



 Remena-rocs     Arenaria interpres

Tot seguit vam anar a visitar el poble de Sintra, per després dirigir-nos, ja en el viatge de tornada, cap a Portalegre.
Al matí del 8è dia em vaig aixecar, dutxar, i vaig sortir a fora a buscar ocellets pels voltants de la casa de Portalegre on estàvem. Vaig observar tords comuns, grives, durbecs, pica-soques blaus...
Vam esmorzar i vam marxar ja cap a Espanya. Vam fer una parada per buscar de nou els piocs salvatges, de nou sense sort. Això sí, vam observar voltors negres, pardals de passa, talleretes cuallargues, milans reials, botxins, un mussol comú i un grup d'uns 100 sisons.


Pardal de passa     Passer hispaniolensis

Tallereta cuallarga     Sylvia undata

Cruixidell     Emberiza calandra

Aquest dia vam fer nit a Toledo, i el següent, després de tot el dia de viatge, ja vam acabar d'arribar a Girona.

En resum, 10 fantàstics dies de vacançes envoltats d'ocells.


Comentaris

Elena ha dit…
sóc testimoni de tot el que diu!

Entrades populars d'aquest blog

On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà

Banyoles