ARRENCAR EL VOL

Amb tres amics, en Gerard, en Martí i en Marc, hem creat un nou bloc compartit on tots penjarem entrades o explicarem activitats que realitzem més d'un membre d'aquest nou bloc. Si el voleu visitar, el trobareu al següent enllaç: http://becsiplomes.blogspot.com.es/

Un nou dibuix digital, arriba amb un pèl de retard, la migració d'aquests ja s'ha acabat... Però són bonics igual! Mosquiter xiulaire      Phylloscopus sibilatrix

El cap de setmana passat, el dimenge, vam fer una sortida de matí a la zona dels estanys de Leucate i Canet, a la zona de França més propera a Catalunya. Són punts espectaculars per la migració, quan, en dies de vent moderat, cetenars d'ocells en migració activa passen a pocs metres teus. Tot i que hi havia estat altres vegades, no havia enganxat mai el dia amb les condicions perfectes, però aquest dia ho vam fer. Vam passar el matí envoltats de centenars d'orenetes, cueretes grogues i altres ocellets migrant a tocar dels nostres caps. A més, vam observar uns quants nidificants de Cap Leucate, com l'estornell negre, el trobat, el còlit ros i un bimbo, l'hortolà.  Còlit ros      Oenanthe hispanica   Però el més espectacular del dia van ser els aligots vespers. A la platja de Canet, el vent obligava a desenes d'ells (que no paraven d'aparèixer per tot arreu, sols o en grupets de fins a una dotzena) a fer el que podien per avançar, i això ...

La primavera de 2013 vaig estar obsessionat amb el falcó cama-roig. Una primavera visitant constantment les millors zones sense resultats, i veient a ornitho.cat cites per tot arreu de nombres considerables de flacons cama-rojos. I finalment, al juny, quan ja m'havia resignat, vaig aconseguir veure'n dos. Doncs bé, aquesta primavera m'ha passat una cosa semblant. No amb el falcó, que vaig poder veure a Castelló sense dificultats, si no amb un limícola més escàs i amagadís, però que sembla que ha tingut un any molt propici a Catalunya. És el becadell gros, que, tot i que ja l'havia observat una vegada als Aiguamolls, aquesta primavera les constants observacions de becadells grossos ( Gallinago media ) en moltes zones m'han cridat l'atenció i m'han posat aquesta espècie al cap. L'he buscat diversos cops, dos a Esclet, un a Pals i un a Delfià, fa dos setmanes. En aquest últim em vaig quedar xop repassant prats inundats, i un cop vaig haver acabat vaig re...

Durant unes setmanes a l'any, la cotxa cua-roja, un ocell nidificant al centre d'Europa, es troba de pas pel nostre país, moment en que podem gaudir contemplant els vistosos colors del mascle. El passat dissabte 26 d'abril, vaig anar a casa d'en Marc a fotografiar a la seva menjadora, però el curiós és que no vam fer fotos de cap ocell a la menjadora en tota la tarda. El motiu va ser un mascle d'aquesta espècie instal·lat en un prat al costat mateix de la menjadora. Es va deixar apropar a menys de dos metres, nde manera que li vam poder fer unes quantes fotos. Aquí en penjo algunes: Cotxa cua-roja     Phoenicurus phoenicurus Per últim, per mostrar la proximitat de l'ocell, afegeixo aquestes dues, on apareix en Marc fotografiant-la de ben a prop.

Tot i que d'això ja fa unes setmanes (ara ja no alimento gairebé els ocells ja que estan criant i no seria una bona alimentació pels polls, que reben quasi tota l'aigua a través del menjar) penjo algunes fotografies que vaig realitzar als ocellets de la menjadora, especialment al pit-roig, que és el que s'ho pren amb més calma i el que es deixa fotografiar millor. També aquesta mallerenga carbonera.

Som ja a mitjans-finals d'abril. Uns dies crítics de l'any per a qualsevol ornitòleg. Uns dies en que un no pot deixar d'inspeccionar els voltants constantment, sense descartar mai cap inesperada sorpresa. Després del cap de setmana anterior, en que vaig poder observar a Esclet la primera siseta pel Gironès, aquest cap de setmana ha estat encara més ben aprofitat, de divendres a dilluns cinc sortides a buscar migrants pels voltants de casa i una a Pals. Començant per Pals, el motiu pel qual hi vam anar era clar. El dissabte es va observar en un arrossar un territ camallarg, tercera cita per Espanya i primera per Catalunya. El dia anterior en fer-se de nit encara hi era, i degut al mal temps de la nit tothom l'esperava al mateix lloc l'endemà al matí. Però unes desenes de telescopis (el meu entre ells) no van ser capaços de tornar a trobar-lo. Això sí, no vam desaprofitar el matí. Amb el meu pare, en Mies i en David vam aconseguir observar territ de Temminck, territ...