ARRENCAR EL VOL

El dilluns 29 d'octubre vaig anar a mirar ocells al Delta de l'Ebre. Vam sortir de Girona a les sis i vam passar unes hores dins del cotxe. Però encara de camí van començar a arribar les sorpreses. El dia anterior havia bufat un vent molt fort, de quasi 130 km/h i les grues havien hagut de parar la seva migració per seguir-la massivament el dia següent. Prop de Mont-Roig del Camp ens va sobrevolar el primer estol, de 84 grues. Prop de l'ampolla, 66 més. A la serralada de darrere Amposta un enorme grup de més de 150 ocells migraven també. Quan les observacions de grues ja ens sortíen per les orelles vam arribar al Delta. La nostra primera destinació va ser Riet Vell. Vam veure-hi polles blaves, polles d'aigua, corbs marins grossos, ànecs collverds i grisets, teixidors, cabussets, pardals xarrecs, fotges, etc. Vam esmorzar allà i ens vam dirigir cap a l'Encanyissada. Pel camí ens vam parar al Mirador de l'Embut. A més de fotges, ànecs cullerots, collverds i grise

Anas crecca cerceta común – common teal ­– xarxet comú – zertzeta arrunt – cerceta común Maybe the smallest of our ducks, with 34-38 cm and 53-59 cm of wingspan. Males are grey, with reddish head, a green ocular band and a yellow triangle under the tail. The males also have a withe band in the wing visible when the bird isn’t flying (scapular list). Females are brown and spotted, but the small size and green speculum in the wing distingued it from other species. Juveniles are so similar than females but with more orange in the lawer jaw. Distribution The common teal is a common duck in all the Iberian Peninsule. We find it specially at winter, when   thousands of teals arrive to Spain from other places of Europe. In some places we can also find some breeding pairs, but is rare to find breeding populations. Anas carolinensis cerceta aliverde o americana – green winged teal – xarxet americà  Similar size than common teal, 34-38 cm and 53-59 cm of wingspan. Ma

Repassant fotografies que vaig fer a Galicia l'agost de 2012 vaig trobar un gavià estrany, fotografiat a la piscifactoria de Lires. Tenia un mida bastant més petita que els gavians argentats, un color del dors més clar i molt diferent i les primàries blanques, sense negre. Finalment el vaig identificar com un gavinot polar, i resulta que un exemplar va passar varis estius en una platja (bastant lluny, però els gavians es poden moure molt en un dia) de Ponteevedra. No poso le fotografies perquè són molt dolentes.

Els Aiguamolls de l’Empordà són la segona zona humida més important de Catalunya i conté una gran varietat d’espècies molt interessants. Potser l’atracció principal del Parc Natural són les aus, que crien migren o hivernen en els seus nombrosos hàbitats. Però per anar a observar-les als millors llocs cal saber on, quan i com, que és el que s’explicarà a continuació.   Itinerari 1 Aquest itinerari el podem començar des de varis punts, però, excepte a l’Agost, quan el primer tram queda sense aigua, és recomanable començar-lo des del centre d’informació del Parc, a l’Estany del Cortalet. A l’hivern és una llacuna excel·lent per a l’observació de tot tipus d’aus aquàtiques. Aquí es reuneixen en gran nombre una gran varietat d’espècies, fet que propicia també l’arribada ocasional de rareses. Són freqüents com a hivernants les anàtides com els ànecs collverd, xiulador, cuallarg, griset i xiulador, els xarxets comuns i les oques vulgars. És interessant buscar entre aquestes últimes al