ARRENCAR EL VOL

El dilluns 10 d'agost, després de 3 hores d'avió, els meus pares, la meva tia Elena i jo vam baixar de l'avió a l'aeroport de Tallinn, capital d'Estònia, un petit país (més o menys de la mida de Catalunya) al final del mar Bàltic, entre Letònia i Rússia. Estònia és el paradís per qualsevol aficionat a la ornitologia en èpoques de migració, és a dir, abril-maig i setembre-octubre, però l'agost no és el millor mes per visitar-la. Tot i això, la migració ja comença a fer-se notar i molts ocells nidificants allà són quasi impossibles de veure per casa nostra, així que les meves esperances eren forces. El dia següent a la nostra arribada el vam dedicar a visitar Tallinn. Tot i no sortir de la ciutat, vaig poder observar ja alguns ocells interessants, com l'èider, el bec de serra gros, la griva cerdana, cornelles emmantellades, graules i el primer bimbo del viatge, un rossinyol rus sedimentat, juntament amb molts altres passeriformes, en una zona d'arbrets s

Ahir, dimecres 5 d'agost, aprofitant que havíem d'anar a recollir els quadres que havia presentat al concurs Ramon i Estarriol al Cortalet, amb el meu pare i el meu cosí Arnau vam passar una tarda als Aiguamolls. Fent un cop d'ull a l'aguait Quim Franch ja vam veure que no estaria molt animat allà, així que vam marxar cap a la Rogera. Tot i les últimes pluges, el camí de Can Comes no estava inundat i vam poder aparcar el cotxe a la platja. D'allà vam caminar fins a la llacuna, on ens esperava un espectacle. La llacuna, com sol passar en aquesta època, tenia el nivell d'aigua òptim per a atreure el màxim d'espècies. Ànecs, limícoles, cabussons i cabussets, ardeids, cigonyes... Un dels primers ocells en que em vaig fixar només plantar el telescopi eraun limícola petit, de potes llargues i estilitzat. Una siseta! A més, territs becllargs, variants i 4 menuts, gambes verdes, roges i una roja pintada, fredelugues, cames llargues, becuts, corriols petits i camane