èider de Fisher
Entrades
Un dia al Delta de l'Ebre
El dia 30 d'octubre de 2011 vam decidir anar a veure ocells al Delta de l'Ebre. De manera que ens vam aixecar a les quatre hora nova (aquest dia es canviava l'hora) i a tres quarts de cinc ens dirigiem cap al Delta de l'Ebre. El primer destí va ser Riet Vell on, entre becadells, martinets, tords, ànecs, cabussons, polles i altres, vam veure un total de 27 espècies. Després vam anar cap a l'Encanyissada i Pont de Través amb centenars de xibecs, fotges, ànecs collverds i ànecs grisets i amb algun corb marí gros, polla blava o alguna arpella que sobrevolava la zona. Un cop vistos els ocells d'allà ens vam dirigir a les Salines de Sant Antoni, un lloc normalment molt bo per limícoles. Per desgràcia havia plogut bastant i hi havia massa aigua. Llavors vam anar cap a la Barra del Trabucador, on vam veure gambes verdes, pigres grisos gambes rojes vulgars, remena-rocs i altres limícoles que no vam identificar, com un estol petit de territs o un tètol que vam poder obser
De campaments als Aiguamolls
Aquest juliol, del dia 19 a 29 vaig estar en uns campaments en una closa dels Aiguamolls de l'Empordà. Durant aquests dies vaig poder veure ocells interessants. Destaca sobretot la femella de faisà trobada per un ornitòleg francès en una closa propdel matà d'ina espècie que encara no s'ha identificat i que no surt a cap de les guies del cente d'informació. També vaig veure una femella de teixidor carpó-roig prop de l'aparcament del Cortalet, 7 martinets rossos al Matà, etc. Si voleu saber més observacions les podeu veure a ornitho.cat , les obsevacions que portin el nom de Guillem Saguer. Sobre el que no són ocells destaca una tortuga d'estany i una llúdriga al Matà. Teixidor carpó-roig (mascle) Martinet ros
Grives
Han criat a la meva escola, el Montessori Palau, una parella de grives. Es tracta d'una de les poques nidificacions d'aquesta espècie a Girona, ja que solen criar als Pirineus i Prepirineus, tot i que està molt a prop de Fornells, on si que fan niu més sovint. Les he observat duent insectes i fent crits d'alarma en unes heures.
Una tarda als Aiguamolls
El dia 4/6/11 vaig anar als Aiguamolls de l'Empordà. Primer vaig anar a l'Estany de Vilaüt. Només d'arribar ja vaig tenir una sorpresa, tot i que no es tractava de cap ocell. Tot mirant bé les vaques negres que sempre pasturaven per allà i en les que mai m'havia fixat vaig veure que no eren vaques normals. Tan bon punt vaig tenir-les més a prop ho vaig poder confirmar. Eren búfals asiàtics! Vaig arribar a l'aguait i a l'entrada encara vaig tenir una altra sorpresa, aquest cop amb forma d'anfibi, concretament d'anur (granota o gripau). Es tractava d'una reineta, però era una reineta septentrional, molt escassa a Catalunya, ja que la franja característica de les reinetes li arribava fins a les potes del darrere. Però bé, anem amb els ocells. A l'Estany vaig poder veure cigonyes blanques, bernats pescaires, falciots negres, martinets blancs, orenetes cuablanques, fotges vulgars, gavians argentats, boscarles de canyar, un fumarell carabl
El becadell gros
El becadell gros és un limícola molt semblant al becadell comú. Només es diferencia per tenir dos franges alars blanques i la cua blanca als voltants. És una raresa a la Península Ibérica i la major part de citacions cada any són a Catalunya, sobretot a l'Alt Empordà. Aquest any a Catalunya s'en han vist molts, res comparat amb altres anys que hi solia haver unes 5 citacions. Jo vaig poder observar-ne un aquestes vacançes de Nadal, el dia que vaig fer el text Els Aiguamolls, tot hi que encara no savia que es tractava d'aquesta espècie.
Baralla de faisans
En aquestes fotografies podeu veure uns faisans lluitant per un territori. El propietari del territori va guanyar la baralla i finalment els va acabar de separar un esparver.
Las Tablas de Daimiel
Aquesta Setmana Santa vam anar a Las Tablas de Daimiel. Aquí explicaré aquests dies i els ocells que he vist. El primer dia, el 16/4/11, a les 8:30 vam sortir de Girona. El viatge va ser força avorrit fins que vam entrar a Castella la Manxa. Hi vam veure una àguila calçada, currocs, un grup de gangues, corbs, perdius rojes i, tot i que jo no el vaig veure, un sisó. Vam arribar a la casa, anomenada El Labriego, a Fuente el Fresno. Després vam pujar a un molí i pel camí vam veure ballesters, cogullades vulgars, còlits negres,un grup d'uns 30 xoriguers petits, etc. El segon dia vam anar al centre d'informació de Las Tablas de Daimiel i després vam anar a fer algun itinerari pel parc. Primer vam anar a veure la llacuna d'aclimatació, que servia per criar espècies d'anàtides amenaçades. Després vam seguir tot veient cruixidells a pilons. A les llacunes vam veure fotjes amb pollets, morells de cap roig, ànecs collverds, un ànec capblanc, esplugabous, martinets blancs, xibe
Banyoles
El dia 27 de març, vam anar a Banyoles. Davant del centre d'informació hi havia un mascle d'ànec mandarí, un ocell originari d'Àsia que sol apareixer escapat o alliberat de captivitat. Per el comportament no semblava salvatge, més aviat domèstic. La presència d'ocells domèstics a l'estany és un problema ja que afecta a la fauna autòctona i li fa perdre a l'estany valor natural. Algunes altres espècies domèstiques que hi havia eren els ànecs domèstics o un possible híbrid d'ànec domèstic i ànec mut. Vam anar cap a la Puda on vam fer el recorregut dels aiguamolls de la Puda. Hi vam veure bernats pescaires, ànecs collverds, merles, tudons, gaigs, cornelles negres i a la zona de la Llacuna de Casa Nostra dues cigonyes blanques que tenien el niu damunt d'un pal dels que aguanten l'aviari o hi havia altres cigonyes tanquades per el projecte de reintroducció de la cigonya al Pla de l'Estany. Després vam anar a les Estunes on vam veure merles, pit-rojos
El Delta de l'Ebre
Tornant de Sierra de Andújar ens vam parar al Delta de l'Ebre. Vam deixar les maletes i vam dinar en una casa rural de Sant Carles de la Ràpita. Després vam anar a la Tancada. Hi vam veure flamencs, cabussons emplomallats, bernats pescaires, ànecs collverds, fotges vulgars, xivitones, etc. Després, buscant ocells pels arrossars ens van indicar un camp amb uns ocells que, per la descripció, eren capons reials. Hi vam anar però van volar de seguida. Vam marxar i quan vam tornar vam veure que estaven en un altre camp. Hi vam anar i van volar amb un grup d'unes 70 polles blaves fins a Riet Vell. Hi vam anar i també hi havien flamencs, polles d'aigua, ànecs collverds i cullerots, fotges vulgars, un becplaner i arpelles vulgars, a més de les polles blaves i els capons reials. El nombre d'aquests últims va anar pujant fins arribar a uns 150 ocells. Finalment vam marxar. El dia 5 vam seguir al Delta. Vam anar primer a l'Encanyissada però no hi ha
Sierra de Andújar
El dia 1 de Març del 2011 vam marxar amb cotxe cap a Sierra de Andújar (Jaén) amb la intenció de veure un linx ibèric. Deu hores més tard vam arribar a l'allotjament Los Pinos. El meu pare i jo vam sortir a fer un volt però no hi havia gaires ocells i només vam veure tords, merles, pit-rojos i pardals comuns. Vam sopar allà i vam anar a dormir. El dia següent va començar bé: garses blaves. Es movien en gran nombre pels arbres de l'allotjament. Vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a El Encinarejo. Vam anar observant garses blaves la major part del camí en grups que anaven dels pins a terra i de terra als pins. A l'Encinarejo vam veure molts ocells: puputs, pit-rojos, bitxacs comuns, rossinyols bords, cargolets, un picot garser gros, gralles, perdius rojes, tudons, pinsans comuns, corbs marins grossos, bernats pescaires, pardals de bardissa, mallerengues blaves i cuallargues, una àguila marçenca, garses i, per suposat, garses blaves. Després vam començar La Ruta del Jab
El paràsit cuapunxegut
On trenquen les onades, dalt d'un penya-segat, un paràsit descansa paint el que ha robat. Amb unes grans ales grises, un cap negre i un coll groc, arrenca el vol el paràsit des de sobre del seu roc. Passa un gavià amb un peix, no pot volar bé amb el vent. "Heus aquí el meu esmorzar", pensa el paràsit content. El paràsit ja l'ataca, però no li interessa l'ocell, el gavià el peix deixa caure, i deixa de ser per ell. El paràsit l'agafa al vol i torna al penya-segat: "Avui tinc un molt bon dia, al primer intent no he fracassat". El paràsit cuapunxegut ( Stecorarius parasiticus ) és un ocell marí de mida una mica més petit que un gavià. Depèn dels altres ocells marins per aconseguir el menjar, ja que ell no sap pescar ni cap altre mètode per aconseguir aliment que no sigui robar. Quan localitza un altre ocell marí que porta aliment el persegueix fins que aquest deixa caure el menjar. D'aquí li ve el nom de paràsit. Els seus trets característ
La Badia de Roses
El dissabte 15 de gener vaig anar a una sortida amb barca organitzada per l'APNAE a la Badia de Roses. A prop de la platja que vam anar seguint vam veure corbs marins grossos, cabussons emplomallats, calàbries agulla i fins i tot un ramat de daines que caminaven per la platja. Ens vam anar allunyant de la costa i ens vam dirigir cap a mar obert. Un cop allà vam començar a tirar peix per atreure els ocells marins. Van venir gavians argentats, gavines vulgars i capnegres, mascarells, baldrigues mediterrànies i balears, corbs marins grossos i fins i tot un parell de paràsits grossos que robaven el menjar als altres ocells. Poc a poc es van anar acabant els set sacs de peix que teníem i ens vam dirigir cap a Cap Norfeu. Allà vam veure corbs marins grossos i els nius de corb marí emplomallat. Finalment, ja arribant a Roses, vam veure alguna merla blava.Vam arribar a les aigües plenes de meduses del port on vam deixar la barca i vam agafar el cotxe per tornar cap a casa.