Media
La primavera de 2013 vaig estar obsessionat amb el falcó cama-roig. Una primavera visitant constantment les millors zones sense resultats, i veient a ornitho.cat cites per tot arreu de nombres considerables de flacons cama-rojos. I finalment, al juny, quan ja m'havia resignat, vaig aconseguir veure'n dos.
Doncs bé, aquesta primavera m'ha passat una cosa semblant. No amb el falcó, que vaig poder veure a Castelló sense dificultats, si no amb un limícola més escàs i amagadís, però que sembla que ha tingut un any molt propici a Catalunya.
És el becadell gros, que, tot i que ja l'havia observat una vegada als Aiguamolls, aquesta primavera les constants observacions de becadells grossos (Gallinago media) en moltes zones m'han cridat l'atenció i m'han posat aquesta espècie al cap. L'he buscat diversos cops, dos a Esclet, un a Pals i un a Delfià, fa dos setmanes. En aquest últim em vaig quedar xop repassant prats inundats, i un cop vaig haver acabat vaig resignar-me de nou a no veure'n cap aquesta primavera.
Avui he fet una cosa que no solc fer habitualment: llevar-me a les nou. I no és que acostumi a llevar-me més tard, si no que ho faig a les set. Però avui he dormit fins a les nou. M'he aixecat i amb pijama he anat a esmorzar. I, al encendre el mòbil, he rebut un avís d'en Carles Pibernat: "becadell gros a Fontajau". Fontajau, al costat de casa! En un moment m'he vestit, he esmorzat i he marxat pitant cap a Fontajau.
Allà encara m'esperava en Carles, que m'ha dut al lloc on feia poc havia fet volar el becadell. Era una zona entre bosc, riu, codolar i balcar, on quedaven uns clotets fangosos on sembla que es posava l'ocell. Però no l'hem vist, així que hem anat a fer un volt d'una horeta i hem tornat. El mateix: caminar una mica per allà, aixecar quatre merles (això sí, amb un breu moment d'excitació cada cop pensant que aquell moviment d'ocell alçant-se seria d'un becadell) però res. I així hem decidit que hauríem d'acabar el matí, sense becadell. I, ja desfent el camí, hem parat un moment en un últim clot, on ens hem parat a comentar: "mira, doncs ja hi quedaria bé també el becadell aquí". I, després d'un minut parats allà parlant, en Carles ha vist alguna cosa. He mirat cap a on mirava ell i, allà, a escassos 3 metres nostres el becadell s'arraulia contra el fang mirant-nos. L'hem vist parat un segon, perquè al notar que ens havíem fixat en ell i ja amb el gest d'agafar els prismàtics, ha volat, mostrant uns moments les seves rectrius blanques, per aturar-se uns 10 metres més lluny, entre les balques.
Doncs bé, ràpid però ben vist, no puc dir que he passat la primavera sense veure cap media.
Doncs bé, aquesta primavera m'ha passat una cosa semblant. No amb el falcó, que vaig poder veure a Castelló sense dificultats, si no amb un limícola més escàs i amagadís, però que sembla que ha tingut un any molt propici a Catalunya.
És el becadell gros, que, tot i que ja l'havia observat una vegada als Aiguamolls, aquesta primavera les constants observacions de becadells grossos (Gallinago media) en moltes zones m'han cridat l'atenció i m'han posat aquesta espècie al cap. L'he buscat diversos cops, dos a Esclet, un a Pals i un a Delfià, fa dos setmanes. En aquest últim em vaig quedar xop repassant prats inundats, i un cop vaig haver acabat vaig resignar-me de nou a no veure'n cap aquesta primavera.
Avui he fet una cosa que no solc fer habitualment: llevar-me a les nou. I no és que acostumi a llevar-me més tard, si no que ho faig a les set. Però avui he dormit fins a les nou. M'he aixecat i amb pijama he anat a esmorzar. I, al encendre el mòbil, he rebut un avís d'en Carles Pibernat: "becadell gros a Fontajau". Fontajau, al costat de casa! En un moment m'he vestit, he esmorzat i he marxat pitant cap a Fontajau.
Allà encara m'esperava en Carles, que m'ha dut al lloc on feia poc havia fet volar el becadell. Era una zona entre bosc, riu, codolar i balcar, on quedaven uns clotets fangosos on sembla que es posava l'ocell. Però no l'hem vist, així que hem anat a fer un volt d'una horeta i hem tornat. El mateix: caminar una mica per allà, aixecar quatre merles (això sí, amb un breu moment d'excitació cada cop pensant que aquell moviment d'ocell alçant-se seria d'un becadell) però res. I així hem decidit que hauríem d'acabar el matí, sense becadell. I, ja desfent el camí, hem parat un moment en un últim clot, on ens hem parat a comentar: "mira, doncs ja hi quedaria bé també el becadell aquí". I, després d'un minut parats allà parlant, en Carles ha vist alguna cosa. He mirat cap a on mirava ell i, allà, a escassos 3 metres nostres el becadell s'arraulia contra el fang mirant-nos. L'hem vist parat un segon, perquè al notar que ens havíem fixat en ell i ja amb el gest d'agafar els prismàtics, ha volat, mostrant uns moments les seves rectrius blanques, per aturar-se uns 10 metres més lluny, entre les balques.
Doncs bé, ràpid però ben vist, no puc dir que he passat la primavera sense veure cap media.
Comentaris