ARRENCAR EL VOL

Avui, el diumenge 9 de Juny del 2013, hem anat cap a Gruissan, a França, amb l'esperança de veure una raresa que ja hi portava uns dies. L'ocell és una espècie típica dels deserts i semideserts africans, on es camufla la mar de bé excepte quan realitza les típiques corregudes que li han donat nom. Aquest curiós ocell, de forma peculiar, amb el pit sortit, coll prim, cap gros i potes llargues és el corredor. Així que avui a les 8:45 del matí estàvem a les Salines de Sainte Lucie a punt de començar la recerca. L'ocell havia estat vist als "Bassins nord", una gran zona de terra sense plantes excepte una mica de salicòrnia. Hem quedat desesperançats davant la visió d'un gran espai on un petit corredor podria ser a qualsevol lloc. Però  malgrat tot, hem tingut un cop de sort. Al cap d'una mitja hora, una ullada amb els prismátics m'ha permès veure un petit bony marró. De cop, el bony ha arrencar a córrer i s'ha parar ben dret i tibat. Havia trobat el

Portava tota la primavera obsessionat en veure el falcó cama-roig, ocell que aquest any m'havia proposat observar. Després de nombroses i infrucutuoses sortides a les millors zones, semblava que la temporada dels cama-rojos ja havia passat. Però, mirant la web Ornitho.cat, vaig veure que una femella subadulta portava quasi dos setmanes a Esclet. A les imatges apareixia posada sobre uns esparsors juntament amb gaigs blaus. Així que aquest diumenge vam anar a donar una última oportunitat als cama-rojos. Primer vam anar a la zona del prat inundable, però no hi havia ni falcons ni els esparsors que li servien de posador. Així que vam començar a recorrer els camps buscant amb el telescopi els pals d'esparsor.  Finalment els vam trobar, just al costat de la carretera. Ens hi vam apropar, i allà vam començar a buscar. Quatre gaigs blaus, gavians argentats, cogullades, rossinyols, però ni rastre de cama-rojos. Fins que de cop localitzo la femella a l'altra banda del camp. Bimbo!!