fotografiant en una petita menjadora

Aquest cap de setmana he començat a intentar fotografiar algunes espècies d'ocells comunes en una petita menjadora a Sarrià de Ter on, com a mínim, acudeixen 5 espècies diferents (pit-roig, mallerenga blava, mallerenga carbonera, tallarol de casquet i tallarol capnegre. De fet, el muntatge és d'allò més senzill. Consisteix en un tronc on poso el menjar i una petita barraca ràpida que munto amb una fusta, uns plàstics i un parell de saques cada cop que vull fer fotografies.



A la fotografia superior es pot veure el muntatge del primer dia. La llum no em va funcionar bé, així que al dia següent vaig muntar l'amagatall a l'altre costat, sota l'arbre que apareix a la fotografia. Aquesta disposició em va permetre, després de tancar la porta i apagar les llums del garatge de darrere, obtenir imatges contra un fons fosc, que trobo que afavoreix els ocells fotografiats.


La menjadora tampoc cal que sigui gran cosa. Un parell de troncs recoberts amb molsa i elements naturals a la part on es volen realitzar les fotografies i el menjar col·locat de manera que no aparegui a les fotografies m'han estat més que suficients. Cada dia es pot canviar una mica l' "escenari" per a obtenir fotografies diferents.


Aquesta fotografia serveix només per a mostrar una mica la col·locació de la molsa. Es pot veure un dels visitants traient el nas per darrera...

Doncs bé, passem als resultats. Tot i que de moment tots tenen algun defecte, són els primers, i ja tinc temps per anar-los millorant.





Un dels més habituals, i el menys tímid sense cap dubte, el pit-roig (Eritachus rubecula). Aquestes fotografies que li he realitzat tenen el defecte de que la cara no queda ben enfocada, però la resta m'agrada bastant.




Les mallerengues, tot i que també habituals, ja són un altre tema. Ràpides i relativament desconfiades, passen una bona estona dalt de l'arbre abans de baixar d'una revolada i endur-se un cacauet en un obrir i tancar d'ulls. Això les fa més difícils de fotografiar, i les dos fotografies anteriors tenen algun defecte. A la primera, d'una mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), apareix la paret del garatge a un costat, i a la segona, d'una mallerenga carbonera (Parus major) la punta de la cua no apareix a la imatge. Encara més a millorar!

Pel que fa als tallarols, el de casquet de moment no li acaba de fer gràcia el muntatge del hide i, tot i que s'apropa, no s'acaba d'atrevir. El capnegre en canvi pel que he vist és més desvergonyit, però només m'ha vingut un dia, i just quan no duia càmera. Això sí, va entrar 4 vegades i una bona estona, així que espero poder-lo fotografiar algun dia d'aquests.

Per acabar ja amb l'entrada, animo a qualsevol a posar una petita menjadora (fins i tot en un balcó, un platet amb cacauets pot servir) no únicament per als que els agradi la fotografia, tan sols per l'oportunitat de poder gaudir de ben a prop d'aquests petits visitants.

Comentaris

Elena ha dit…
:-) :-)

Entrades populars d'aquest blog

On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà

7 mesos

Invasió