Una història sense final feliç

El diumenge 11 de Maig d'aquest any vaig visitar una casa abandonada a Esclet on en Martí Casadevall m'havia comentat que hi acostumava a dormir una òliba. No va ser difícil localitzar-la, tot i que no la vam veure, els crits d'un forat de la paret revelaven la presència de pollets.
Així que ahir, diumenge 16 de Juny, un mes més tard, vaig tornar-hi a veure si el polls que havia sentit ja havien saltat del niu. Però dins la casa, silenci i quietud total. Ni rastre de cap òliba. Per fi, al entrar dins una sitja abandonada de la casa vaig poder descobrir el trist final de la família. La mare havia estat devorada ja feia temps, i ales, plomes i una pota cobrien el terra de la sitja. Per tant, els polls sense progenitor també haurien mort.
Una demostració de que no totes les històries de l'observador d'ocells acaben amb un final feliç.

Comentaris

Elena ha dit…
... com la de l'ocellet de St. Joan...
Guillem Saguer ha dit…
Sí, però així és la natura, i no hi podem fer res...
Elena ha dit…
No, l'hem d'acceptar amb tota la seva bellesa i la seva duresa

Entrades populars d'aquest blog

On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà

Territ pectoral

7 mesos