El paràsit cuapunxegut

On trenquen les onades,
dalt d'un penya-segat,
un paràsit descansa
paint el que ha robat.

Amb unes grans ales grises,
un cap negre i un coll groc,
arrenca el vol el paràsit
des de sobre del seu roc.

Passa un gavià amb un peix,
no pot volar bé amb el vent.
"Heus aquí el meu esmorzar",
pensa el paràsit content.
 
El paràsit ja l'ataca,
però no li interessa l'ocell,
el gavià el peix deixa caure,
i deixa de ser per ell.

El paràsit l'agafa al vol
i torna al penya-segat:
"Avui tinc un molt bon dia,
al primer intent no he fracassat".




El paràsit cuapunxegut (Stecorarius parasiticus) és un ocell marí de mida una mica més petit que un gavià. Depèn dels altres ocells marins per aconseguir el menjar, ja que ell no sap pescar ni cap altre mètode per aconseguir aliment que no sigui robar. Quan localitza un altre ocell marí que porta aliment el persegueix fins que aquest deixa caure el menjar. D'aquí li ve el nom de paràsit. Els seus trets característics són el cap negre i el clatell groguenc, les ales d'un color gris fosc i la cua no molt llarga i punxeguda. Dos altres espècies de paràsits també s'assemblen molt però la cua permet diferenciar-los. El paràsit cuaample (Stecorarius pomarinus) té les plomes de la cua que s'engrandeixen com més a prop estàn del final, i el paràsit cuallarg (Stecorarius longicaudus) té les plomes de la cua primes i molt llargues. Els joves són molt difícils de diferenciar. Els paràsits també tenen un fase fosca en que son marrons foscos o quasi negres.

Comentaris

arnau reig ha dit…
molt interessant

Entrades populars d'aquest blog

On observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà

7 mesos