ARRENCAR EL VOL

Aquest cap de setmana he començat a intentar fotografiar algunes espècies d'ocells comunes en una petita menjadora a Sarrià de Ter on, com a mínim, acudeixen 5 espècies diferents (pit-roig, mallerenga blava, mallerenga carbonera, tallarol de casquet i tallarol capnegre. De fet, el muntatge és d'allò més senzill. Consisteix en un tronc on poso el menjar i una petita barraca ràpida que munto amb una fusta, uns plàstics i un parell de saques cada cop que vull fer fotografies. A la fotografia superior es pot veure el muntatge del primer dia. La llum no em va funcionar bé, així que al dia següent vaig muntar l'amagatall a l'altre costat, sota l'arbre que apareix a la fotografia. Aquesta disposició em va permetre, després de tancar la porta i apagar les llums del garatge de darrere, obtenir imatges contra un fons fosc, que trobo que afavoreix els ocells fotografiats. La menjadora tampoc cal que sigui gran cosa. Un parell de troncs recoberts amb molsa ...

Tot i la febre dels dos dies anteriors que va fer trontollar les meves expectatives d'assistir per quart any a la sortida en barca de l'APNAE, aquesta va desaparèixer deixant pas a tan sols unes terribles ganes d'ocells. Així que, dissabte al matí, al moll de Roses a embarcar al don Pancho. Aquest cop a la sortida em van acompanyar el meu pare, l'Elena, el meu cosí Arnau, en Martí Casadevall, en Marc Casas, en Gerard Martínez i en Francesc, un amic que vaig conèixer als campaments dels Aiguamolls. Hi havia hagut molt bones previsions per la sortida, degut a la tramuntana dels dies anteriors i el moment de pas, que malgrat tot no es van acabar de complir. Cap fraret, cap gavot, cap gavina menuda i tan sols unes fugaces baldrigues. Però es va veure prou compensat per algun mascarell, tres gavinetes de tres dits, 8 calàbries agulla, tres gavines corses i el grup de centenars (quasi un miler) de grues que ens van acompanyar migrant a l'horitzó. Pel que fa a les fotogr...

El gavià caspi ( Larus cachinnans ) és un dels gavians que més m'agraden, amb el seu aire estilitzat i elegant, i segurament l'ocell que més il·lusió em va fer de veure en el darrer viatge a Portugal. Per això he fet la següent il·lustració d'un exemplar de 1r hivern on he assenyalat les principals característiques que permeten identificar-lo.

El passat dijous 22 de gener es va trobar una raresa més als Aiguamolls, i a més en el mateix lloc on s'observaven encara el corb marí pigmeu i el morell de collar. Aquesta raresa era a més una de bastant esperada en aquest lloc, on ja s'havia observat fa alguns anys. Era ni més ni menys que un xarxet americà ( Anas carolinensis ). Aquesta espècie, tal com diu el nom, és l'equivalent americà del nostre xarxet comú. Degut a la seva gran semblança, durant temps va ser considerat una subespècie d'aquest. De fet, quasi totes les observacions de xarxet americà a Europa són de mascles, ja que les femelles són pràcticament inidentificables. Els mascles no presenten la franja horitzontal sobre les ales del xarxet comú, si no que la presenten vertical als costats del pit. Només per aquesta quasi única diferència (a part de la falta de vores pàl·lides al voltant de l'"antifaç" en l'americà i el pit més pàl·lid del comú) es distingeix el xarxet americà mascle,...

Aquest passat diumenge 11 de gener vaig poder anar per primer cop aquest any als Aiguamolls amb en Gerard Martínez i la seva mare. De bon matí, el corb marí pigmeu a la Massona. 4 intents vam haver de fer per a veure el morell de collar (bimbo!!!!!), dos des de la Massona i un des de les sitges, però davant d'aquesta tossudesa l'ocell va acabar mostrant-se. Pel que fa a ocells marins, un enorme grup de baldrigues (balears i mediterrànies) va passar el dia davant la platja, i vam poder observar 2 calàbries agulles i 1 de no identificada, possiblement petita. Una bona sorpresa va ser un colltort ben confiat que ens vam trobar en un arbret al Matà i que es va posar a alimentar-se pel mig del camí. També, completament fora d'època, un adult de gavina corsa a la Gola del Fluvià. Per últim, les 8 oques egípcies al Cortalet. Bé, ens van fallar el sit blanc i la gavina cendrosa, però no ens podem pas queixar. Un bon començament d'any sense cap dubte! Morell ...

Aquest nadal vam decidir, amb els meus pares i la meva tia Elena, passar uns dies per Portugal, i, de passada, fer parada a Extremadura. Vam sortir de Girona el dia 26 de desembre, i, després d'un dia de cotxe (en el qual vam poder observar des de la carretera una àguila reial, 2 cuabarrades, grues i altres), vam arribar al poble de Trujillo, Cáceres, Extremadura. Ja es ponia el sol, però, visitant el poble, encara vaig tenir temps d'observar unes quantes merles blaves, abundants a a zona. El matí següent ens vam llevar, vam esmorzar a l'únic bar obert del poble i, a punta de clar, vam començar la ruta pels Llanos de Belén, una de les millors zones per a observar ocells esteparis d'Espanya. L'objectiu eren els piocs salvatges, que haviem observat aquí uns anys abans i que sembla que son relativament fàcils de veure per la zona ( només relativament, trobar piocs sol costar). Després d'un matí de recerca, vam haver de continuar el viatge sense cap pioc. Això sí...