ARRENCAR EL VOL

Durant unes setmanes a l'any, la cotxa cua-roja, un ocell nidificant al centre d'Europa, es troba de pas pel nostre país, moment en que podem gaudir contemplant els vistosos colors del mascle. El passat dissabte 26 d'abril, vaig anar a casa d'en Marc a fotografiar a la seva menjadora, però el curiós és que no vam fer fotos de cap ocell a la menjadora en tota la tarda. El motiu va ser un mascle d'aquesta espècie instal·lat en un prat al costat mateix de la menjadora. Es va deixar apropar a menys de dos metres, nde manera que li vam poder fer unes quantes fotos. Aquí en penjo algunes: Cotxa cua-roja     Phoenicurus phoenicurus Per últim, per mostrar la proximitat de l'ocell, afegeixo aquestes dues, on apareix en Marc fotografiant-la de ben a prop.

Tot i que d'això ja fa unes setmanes (ara ja no alimento gairebé els ocells ja que estan criant i no seria una bona alimentació pels polls, que reben quasi tota l'aigua a través del menjar) penjo algunes fotografies que vaig realitzar als ocellets de la menjadora, especialment al pit-roig, que és el que s'ho pren amb més calma i el que es deixa fotografiar millor. També aquesta mallerenga carbonera.

Som ja a mitjans-finals d'abril. Uns dies crítics de l'any per a qualsevol ornitòleg. Uns dies en que un no pot deixar d'inspeccionar els voltants constantment, sense descartar mai cap inesperada sorpresa. Després del cap de setmana anterior, en que vaig poder observar a Esclet la primera siseta pel Gironès, aquest cap de setmana ha estat encara més ben aprofitat, de divendres a dilluns cinc sortides a buscar migrants pels voltants de casa i una a Pals. Començant per Pals, el motiu pel qual hi vam anar era clar. El dissabte es va observar en un arrossar un territ camallarg, tercera cita per Espanya i primera per Catalunya. El dia anterior en fer-se de nit encara hi era, i degut al mal temps de la nit tothom l'esperava al mateix lloc l'endemà al matí. Però unes desenes de telescopis (el meu entre ells) no van ser capaços de tornar a trobar-lo. Això sí, no vam desaprofitar el matí. Amb el meu pare, en Mies i en David vam aconseguir observar territ de Temminck, territ

Aquesta Setmana Santa, del dissabte 28 de març al dia 6 d'abril, ha estat un no parar d'ocells. La vam començar dissabte llevant-nos a primera hora per dirigir-nos cap al Delta, on només d'arribar, un territ fosc (després d'haver-lo buscat sense èxit a Portugal... bimbo!) ens esperava a les roques del passeig marítim de l'Ampolla. A més, extremadament confiat.  Territ fosc     Calidris maritima Territ fosc i jo. Tot i que a Portugal em vaig quedar amb les ganes, no em puc pas queixar gens... Tot seguit ens vam dirigir al Goleró, observant pel camí dues precioses cigonyes negres, on ens vam reunir amb en Dani Valverde, la Neus Diumenge i en David Smiff. El Goleró estava a rebentar de limícoles: territs menuts, becllargs, tresdits i variants, corriols grossos i camanegres, gambes verdes i roges vulgars, gambes de mar, batallaires, becuts, tètols cuabarrats, xivites, camesllargues, pigres grisos... I, a més, 3 xatracs grossos!  Cigonya