Endemismes a Tenerife
Aquests darrers dies, després de 15 dies de campaments i ruta per l'Alt Pirineu (bona varietat d'ocells alpins, però m'he perdut un cop més la perdiu blanca tot i veure-la part del grup) he estat uns dies més fora, aquest cop a Tenerife.
De quatre dies a l'illa, un el vam dedicar a l'observació d'ocells, en una visita guiada rere els principals endemismes canaris i macaronèsics. Considero necessari agraïr totes les espècies d'ocells observades al nostre guia, Juan José Ramos, ja que sense ell moltes no haguessin estat possibles.
Com que el dia de "birding" va ser només un i va estar centrat en anar a punts concrets on veure espècies concretes, crec que una crònica no tindria gaire sentit. de manera que a continuació deixo el llistat dels 8 objectius del dia (acomplerts tots ells) amb algunes fotografies o informació de les espècies.
Els coloms:
La laurisilva és un bosc que es troba en algunes regions en latituds subtropicals, caracteritzat per estar format per arbres de la família de les lauràcies (d'aquí el nom que rep). A Canàries, part de les illes es troba coberta per aquest tipus de bosc, que manté la seva humitat gràcies a la boira que els arbres s'han especialitzat en captar.
Tot i que de moment el text no sembla tenir cap relació amb coloms, la té i molta, ja que dues espècies s'han adaptat tant a la laurisilva canària que són impossibles d'observar en cap altre punt del món. Probablement siguin uns dels ocells endèmics més difícils d'observar, ja que el fet d'anar lligats a aquest hàbitat de bosc dens on tan fàcil és passar desapercebut dificulta molt trobar-los.
De les dues espècies, la més complicada d'observar és el colom canari de Bolle (Columba bollii), que viu més endinsat en la laurisilva, a major altitud i té la costum de passar l'estona amagat entre el fullatge. Per aquests motius, en l'estona d'espera que li vam dedicar des d'un punt estratègic al massís del Teno, només el vam aconseguir veure en vol. Això sí, unes quantes vegades i algunes d'elles amb prou proximitat i bona llum com per observar el bonic color blavós i la franja pàl·lida a través de la cua que el diferencien del seu parent amb el qual comparteix hàbitat.
Aquesta altra espècie és la xixella cànaria (Columba junoniae). A diferència del colom canari de Bolle, sol trobar-se en més abundància a menor alçada i en zones més al límit de la laurisilva. Cria al terra, en barrancs inaccessibles, però és menys exigent a l'hora de desplaçar-se per alimentar-se, endinsant-se fins i tot en conreus fora del bosc. Per això la vam poder observar millor que l'anterior, i també parada en llocs força exposats, sempre a una bona distància i amb telescopi.
Els passeriformes:
En tres parades pujant cap al Teide, dues d'elles en àrees recreatives, vam poder observar tots els endemismes canaris / macaronèsics que es poden trobar a Tenerife en quant a passeriformes.
El més destacat, per les ganes que tenia de veure'l i perquè es va fer esperar a la segona parada, va ser el pinsà blau del Teide (Fringilla teydea). Aquest fringíl·lid és com un dels nostres pinsans, però una mica més gros i, en el mascle, d'un bonc color blau a tot el plomatge. Viu en pinedes de pi canari, principalment a les vessants del Teide a Tenerife i minoritàriament també a Gran Canaria.
Un cop vist el primer va resultar ser un ocell molt confiat i fàcil d'observar, en uns recipients amb aigua col·locats a l'àrea recreativa Ramón Caminero aquests ocells acudien a beure a un metre nostre.
Altres ocells més fàcils de veure, pel fet de viure en ambients menys específics, van ser el reietó canari (Regulus teneriffae), la mallerenga canària (Cyanistes teneriffae), el mosquiter canari (Phylloscopus canariensis) i, per acabar amb la llista de "coses canàries", com no podia ser d'altra manera, el canari (Serinus canaria).
I unes espècies no endèmiques:
El falcó berber (Falco pelegrinoides), distribuït pel nord d'Àfrica, té també una població a Canàries. Tot i que ja n'havia vist un individu dos anys enrere a Lanzarote, aquest cop el vaig poder observar millor, amb un total de 3 individus al llarg del dia pertanyents a dues parelles diferents de la costa de l'illa.
Una altra espècie no endèmica però no present a la Península Ibèrica que vam poder observar, i de manera molt abundant, va ser el falciot unicolor (Apus unicolor), molt similar al falciot negre però diferenciable, amb pràctica, sobretot per l'estructura i el vol.
Subespècies:
Més enllà d'espècies endèmiques, l'aïllament de les illes també ha portat a l'aparició de moltes subespècies que no s'han arribat a separar com a espècies diferents. Vam poder observar les subespècies endèmiques de l'aligot comú, el xoriguer comú, el pinsà comú, el pit-roig, la merla...
De quatre dies a l'illa, un el vam dedicar a l'observació d'ocells, en una visita guiada rere els principals endemismes canaris i macaronèsics. Considero necessari agraïr totes les espècies d'ocells observades al nostre guia, Juan José Ramos, ja que sense ell moltes no haguessin estat possibles.
Com que el dia de "birding" va ser només un i va estar centrat en anar a punts concrets on veure espècies concretes, crec que una crònica no tindria gaire sentit. de manera que a continuació deixo el llistat dels 8 objectius del dia (acomplerts tots ells) amb algunes fotografies o informació de les espècies.
Els coloms:
La laurisilva és un bosc que es troba en algunes regions en latituds subtropicals, caracteritzat per estar format per arbres de la família de les lauràcies (d'aquí el nom que rep). A Canàries, part de les illes es troba coberta per aquest tipus de bosc, que manté la seva humitat gràcies a la boira que els arbres s'han especialitzat en captar.
Tot i que de moment el text no sembla tenir cap relació amb coloms, la té i molta, ja que dues espècies s'han adaptat tant a la laurisilva canària que són impossibles d'observar en cap altre punt del món. Probablement siguin uns dels ocells endèmics més difícils d'observar, ja que el fet d'anar lligats a aquest hàbitat de bosc dens on tan fàcil és passar desapercebut dificulta molt trobar-los.
De les dues espècies, la més complicada d'observar és el colom canari de Bolle (Columba bollii), que viu més endinsat en la laurisilva, a major altitud i té la costum de passar l'estona amagat entre el fullatge. Per aquests motius, en l'estona d'espera que li vam dedicar des d'un punt estratègic al massís del Teno, només el vam aconseguir veure en vol. Això sí, unes quantes vegades i algunes d'elles amb prou proximitat i bona llum com per observar el bonic color blavós i la franja pàl·lida a través de la cua que el diferencien del seu parent amb el qual comparteix hàbitat.
Aquesta altra espècie és la xixella cànaria (Columba junoniae). A diferència del colom canari de Bolle, sol trobar-se en més abundància a menor alçada i en zones més al límit de la laurisilva. Cria al terra, en barrancs inaccessibles, però és menys exigent a l'hora de desplaçar-se per alimentar-se, endinsant-se fins i tot en conreus fora del bosc. Per això la vam poder observar millor que l'anterior, i també parada en llocs força exposats, sempre a una bona distància i amb telescopi.
Els passeriformes:
En tres parades pujant cap al Teide, dues d'elles en àrees recreatives, vam poder observar tots els endemismes canaris / macaronèsics que es poden trobar a Tenerife en quant a passeriformes.
El més destacat, per les ganes que tenia de veure'l i perquè es va fer esperar a la segona parada, va ser el pinsà blau del Teide (Fringilla teydea). Aquest fringíl·lid és com un dels nostres pinsans, però una mica més gros i, en el mascle, d'un bonc color blau a tot el plomatge. Viu en pinedes de pi canari, principalment a les vessants del Teide a Tenerife i minoritàriament també a Gran Canaria.
Un cop vist el primer va resultar ser un ocell molt confiat i fàcil d'observar, en uns recipients amb aigua col·locats a l'àrea recreativa Ramón Caminero aquests ocells acudien a beure a un metre nostre.
Pinsà blau del Teide Fringilla teydea
Altres ocells més fàcils de veure, pel fet de viure en ambients menys específics, van ser el reietó canari (Regulus teneriffae), la mallerenga canària (Cyanistes teneriffae), el mosquiter canari (Phylloscopus canariensis) i, per acabar amb la llista de "coses canàries", com no podia ser d'altra manera, el canari (Serinus canaria).
Mallerenga canària Cyanistes teneriffae
Reietó canari Regulus teneriffae
Canari Serinus canaria
Mosquiter canari Phylloscopus canariensis
I unes espècies no endèmiques:
El falcó berber (Falco pelegrinoides), distribuït pel nord d'Àfrica, té també una població a Canàries. Tot i que ja n'havia vist un individu dos anys enrere a Lanzarote, aquest cop el vaig poder observar millor, amb un total de 3 individus al llarg del dia pertanyents a dues parelles diferents de la costa de l'illa.
Una altra espècie no endèmica però no present a la Península Ibèrica que vam poder observar, i de manera molt abundant, va ser el falciot unicolor (Apus unicolor), molt similar al falciot negre però diferenciable, amb pràctica, sobretot per l'estructura i el vol.
Subespècies:
Més enllà d'espècies endèmiques, l'aïllament de les illes també ha portat a l'aparició de moltes subespècies que no s'han arribat a separar com a espècies diferents. Vam poder observar les subespècies endèmiques de l'aligot comú, el xoriguer comú, el pinsà comú, el pit-roig, la merla...
Comentaris