Galicia
Després del viatge a Portugal el Nadal passat, aquest any vam decidir viatjar a Galicia. L'extrem de la Península Ibèrica és un lloc privilegiat per l'arribada de rareses i ocells més escassos a la resta, i les observacions que hi havia a la zona uns dies abans de marxar ja feien la boca aigua...
Així que el dia 26 de gener a les 6 del matí vam sortir de Girona dirigint-nos cap a Muxía, un poble situat a la Costa da Morte on passaríem les següents dues nits.
Un cop recorreguts els 1200 km que ens separaven del destí, al vespre vam arribar al nostre allotjament. Tot i ser ja ben fosc, amb la llum de les faroles vaig poder veure ja els grans nombres de gavians que dormien en una rampa del port del poble.
Per tant, el dia 27, el primer lloc on vam anar al llevar-se el sol va ser al port de Muxía. Tot i entretenir'm-hi una estona, no vaig trobar cap espècie poc comuna, tan sols gavians argentats, foscs i un parell d'argentats de potes roses.
Tot seguit ens vam dirigir cap a la platja de Carnota i la seva llacuna. Allà vam observar sobretot limícoles: becuts, pòlits cantaires, garses de mar, gambes verdes, pigres grisos, remena-rocs, territs variants...
Tot seguit vam dirigir-nos cap a Lires, tot i que el matí el vam acabar de gastar parant en platges pel camí i per la zona de Finisterre a observar gavians, afegint a les espècies ja observades al matí relativament nombrosos gavinots.
Gavinot Larus marinus
Finalment vam arribar a la piscifactoria de Lires a l'hora de dinar, amb esperances de localitzar el gavià argentat americà que ja hi porta uns anys hivernant.
Al poble de Lires, abans d'arribar a la piscifactoria, ens van rebre les explosions de coets disparats des del cementiri del poble, que oferien un espectacle als habitants del poble que s'ho miraven congregats a l'inici de la "ría", i els pals dels quals queien i quedaven clavats al fang davant la piscifactoria.
Ho vam relacionar amb que érem dia 27, és a dir, un dia després de Sant Esteve, i com que el poble pota el nom de Sant Estevo de Lires devien celebrar la seva festa major.
Amb el soroll i la gent, vam pensar que difícilment hi hauria gaires gavians a la piscifactoria, i no ens vam equivocar. Pero sí que en vam trobar un grup a la platja, així que ens vam quedar a menjar als bancs que hi havia a l'altra banda de la desembocadura de la "ría" i des d'on se'ls observava amb comoditat.
Tot i repassar bé el grup i la falsa alarma provocada per un argentat de potes roses molt robust i camacurt, no hi havia dubte de que en "barrilete", com els ornitòlegs locals anomenen l'ocell, no hi era. De manera que ens vam desplaçar a l'altra banda de la platja, davant de Nemiña, sense resultat tampoc. Això sí, aquí vam poder observar una cuereta blanca endolada.
Un argentatus pàl·lid i robust... falsa alarma
Ja al capvespre, vam tornar a la piscifactoria. Ara els gavians tornaven a ser dins d'aquesta alimentant-se, pero allà l'intent de trobar-lo va ser també infructuós.
De manera que vam haver de tornar cap a Muxía sense haver pogut observar el gavià. Tot i així, encara quedaven per davant molts dies i moltes altres espècies.
El matí següent vam deixar ja l'allotjament de Muxía per dirigir-nos a un de Malpica de Bergantiños, una mica més amunt dins la Costa da Morte. El dia pintava malament, ja des del principi la pluja i el vent deixaven clar que l'observació d'ocells no seria fàcil.
Vam començar al port de Camariñas, sense res destacable a part de la primera petita mullena del dia. Tot seguit ens vam dirigir a la platja i la llacuna de Traba. Tot i els nombrosos gavians de la platja i els mascarells que passaven arran de platja, el fort vent, que ens tirava la pluja a sobre amb força, feia impossible muntar el telescopi. Per tant, vam decidir fer una volta per les dunes a buscar piula grossa i arribar-nos a l'observatori per veure si valia la pena tornar-hi amb el telescopi, tot això protegits sota les capelines.
Tot i que a l'observatori no vam veure res més que una merla refugiada del xàfec, a les dunes vam aconseguir sentir una piula, emetent el seu reclam semblant al del pardal comú. Fins aquí havíem anat prou bé, sense mullar-nos gaire, pero quan ja ens disposàvem a tornar vam veure com queien un parell de llamps i uns moments després començava un diluvi acompanyat d'una ventada contra els que poc podien fer les capelines.
Vam arribar al cotxe que semblava que haguéssim caigut a la llacuna, i no ens va quedar més opció que deixar la resta de punts a visitar per la tarda i sortir corrent cap a l'allotjament, a canviar-nos, assecar les sabates, etc.
Un cop secs, vam anar a dinar, per a dirigir-nos després cap a la Ensenada da Ínsua, on comptàvem trobar l'oca de coll roig que ja hi portava quasi dos mesos. Un cop allà, però, ens vam endur una sorpresa al comprovar que no era entre els collverds i xarxets de la zona. No sabíem de ni ningú que hi hagués anat i no l'hagués vista, però no hi va haver manera. Vam pensar que potser era en alguna altra zona de l'estuari, i com que vam veure que al pujar la marea els ànecs s'anaven concentrant en una zona concreta de l'estuari, vam marxar a revisar grups de gavians a l'entrada d'aquesti tot seguit a Traba de nou (coma destacable, força morells de plomall) per després tornar al lloc de l'oca.
Al tornar vam trobar un altre home revisant ànecs amb un telescopi, i va resultar ser ni més ni menys que José Luis Rabuñal Patiño, descobridor de l'oca (entre moltes altres rareses i cites interessants) i un personatge cèlebre en el món de la ornitologia. Ens va dir que era el tercer dia consecutiu que no aconseguia reolcalitzar l'oca, podia haver marxat o ser en alguna zona propera on no se la veiés, Tot i això, vam decidir que l'endemà al matí faríem una última repassada per si tornava a aparèixer.
Ens va indicar també on podíem observar un exemplar de gavinot polar, de manera que ens hi vam dirigir i el vam poder veure (bimbo!) ja quasi de nit juntament amb 6 gavines cendroses.
L'endemà, per complir amb el que ja havíem dit, vam començar el dia de nou a buscar l'oca, i de nou sense èxit. Això sí, al tornar al lloc del gavinot polar sí que en vam tenir, i el vam poder observar una estona a relativament curta distància.
Tot seguit ens vam dirigir cap a la llacuna de Baldaio. Força limícoles de diferents espècies, però el vent i la pluja ens van impedir avançar gaire per la zona de la platja i les dunes, perdent així les possibilitats de sit blanc.
Vam pujar tot seguit cap a la Praia de Alba, a Arteixo, on, tot i el gran nombre de gavians, no vam trobar res destacable. Allà vam dinar abans de dirigir-nos cap a l'última parada prevista del dia, a la Ría do Burgo. No vam tenir sort amb la gavina de Delaware, però sí que vam observar dues gavines cendroses, una cuereta blanca endolada, un grupet de becplaners, nombrosos limícoles... La quantitat d'ocells era molt gran i en feia un lloc atractiu, això sí, la seva situació al costat de la ciutat de La Coruña fa que s'hi concentrin les aus domèstiques fugides, com sol passar vora les grans ciutats... nombrosos cignes muts, un parell d'oques domèstiques i un ibis sagrat completaven l'avifauna de la "ría".
Com que ens quedava una mica de temps i no teníem més objectius, vam decidir anar a comprar sopar al poble de més a prop del nostre allotjament, Malpica, i de passada mirar alguns gavians al port. I només començar a repassar, un 1r hivern que dormia amb el cap amagat ja em va cridar l'atenció pel contrast entre el seu cap blanc i el mig collar de ratlles al clatell... I sí! Al cap de poc es va aixecar, deixant-me comprovar que es tractava d'un preciós gavià caspi!
Donada la poca llum i el vent, no vaig aconseguir cap fotografia decent, així que vam decidir que, el dia següent, abans de marxar cap a la ciutat de Santiago de Compostela, tornaríem al port a veure si el podia fotografiar millor.
Mentre el matí del dia 30 s'anava il·luminant, començant a deixar veure els gavians que s'alimentaven de restes de pesca sota el plugim, ja els començava a repassar.
I no vaig tardar gaire a trobar el que semblava l'individu del dia anterior, destacant pel seu color extremadament pàl·lid. Però quan ja em disposava a fer-li les primeres fotografies, em vaig adonar de que duia una anella! No es tractava del mateix individu del dia anterior, era un de nou i, per si fos poc, anellat!
Després d'observar-lo des de lluny, comprovant la seva agressivitat amb altres gavians mentre exhibia la postura d'"albatros" típica de Larus cachinnans, vam decidir apropar-nos a llegir l'anella i fotografiar-lo millor.
Vam aconseguir les dues coses, i el vam veure de prop fisn que al cap d'una estona va marxar per no ser relocalitzat de nou.
Dades obtingudes gràcies a l'anella:
El dia següent, 1 de gener, un cop fora de Santiago, començava l'any amb un bon bimbo (potser sí que menjar els raïms porta sort...), la preciosa gavina de Bonaparte que per segon any consecutiu hiverna a la ría de Ferrol, i que ja ha estat batejada com a Bill.
Tot seguit ens vam dirigir a la llacuna da Frouxeira, a Valdoviño, on no vam tenir dificultats per trobar les dues femelles de morell de collar que ja s'hi estaven veient, tot i el fort vent i onades.
A més, tornant al cotxe vaig parar a mirar-me uns cabussets i ni més ni menys que una llúdriga va aparèixer a bufar-me per fer-me fora!! La primera llúdriga que veia a la meva vida, i d'aquesta manera!
Com que estava clar que no li agradava la nostra presència, ens vam posar dins el cotxe a la vora de la llacuna i la vam observar a curta distància una mitja hora mentre pescava.
Tot seguit, cap a Cariño, on no vam tenir sort amb l'altra gavina de Bonaparte hivernant a Galicia (Phil). La pluja i el vent ens van impedir repassar la ría d'Ortigueira, així que ens vam dirigir cap a l'allotjament a O Vicedo, per després acabar el dia aobservant un altre gavià caspi (!!) al port de O Barqueiro, un ocell que pel que es veu ja es veia per la zona des de feia uns dies.
I el dia 2 era ja l'últim de la nostra estada a Galicia. El vam aprofitar per repassar la costa nord, començant per Rinlo, a Ribadeo, on no vam aconseguir trobar cap piula grossa. Vam visitar, fora de l'ornitologia, la Praia das Catedrais.
Després de passar el matí "patejant-nos" els extensos prats de la zona sense més que titelles i aloses, vam anar cap al port de Burela, amb l'objectiu del gavinot hiperbori. No va ser difícil de localitzar, posat a les teulades del port entre molts altres gavians, per després desplaçar-se breument fins a la nostra posició per alimentar-se i tornar a marxar.
Vam dinar al port mateix, i la tarda la vam dedicar als centenars de gavians de la piscifactoria de Lago, a Xove. A més, ja amb l'última llum, vam fer el cop d'ull a Ortigueira del que ens havíem quedat amb ganes el dia anterior. Una gran quantitat d'avifauna, milers de limícoles, ànecs xiuladors i cuallargs... El més destacat van ser 4 calàbries grosses, un grupet de becplaners i dues oques de collar.
I amb la visió dels enormes grups d'ocells de la "ría", ens vam acomiadar de Galicia.
Ja només faltava un llarg dia de viatge cap a casa.
Vam començar al port de Camariñas, sense res destacable a part de la primera petita mullena del dia. Tot seguit ens vam dirigir a la platja i la llacuna de Traba. Tot i els nombrosos gavians de la platja i els mascarells que passaven arran de platja, el fort vent, que ens tirava la pluja a sobre amb força, feia impossible muntar el telescopi. Per tant, vam decidir fer una volta per les dunes a buscar piula grossa i arribar-nos a l'observatori per veure si valia la pena tornar-hi amb el telescopi, tot això protegits sota les capelines.
Tot i que a l'observatori no vam veure res més que una merla refugiada del xàfec, a les dunes vam aconseguir sentir una piula, emetent el seu reclam semblant al del pardal comú. Fins aquí havíem anat prou bé, sense mullar-nos gaire, pero quan ja ens disposàvem a tornar vam veure com queien un parell de llamps i uns moments després començava un diluvi acompanyat d'una ventada contra els que poc podien fer les capelines.
Vam arribar al cotxe que semblava que haguéssim caigut a la llacuna, i no ens va quedar més opció que deixar la resta de punts a visitar per la tarda i sortir corrent cap a l'allotjament, a canviar-nos, assecar les sabates, etc.
Un cop secs, vam anar a dinar, per a dirigir-nos després cap a la Ensenada da Ínsua, on comptàvem trobar l'oca de coll roig que ja hi portava quasi dos mesos. Un cop allà, però, ens vam endur una sorpresa al comprovar que no era entre els collverds i xarxets de la zona. No sabíem de ni ningú que hi hagués anat i no l'hagués vista, però no hi va haver manera. Vam pensar que potser era en alguna altra zona de l'estuari, i com que vam veure que al pujar la marea els ànecs s'anaven concentrant en una zona concreta de l'estuari, vam marxar a revisar grups de gavians a l'entrada d'aquesti tot seguit a Traba de nou (coma destacable, força morells de plomall) per després tornar al lloc de l'oca.
Ensenada da Ínsua, des de l'observatori José Luis Rabuñal Patiño
Al tornar vam trobar un altre home revisant ànecs amb un telescopi, i va resultar ser ni més ni menys que José Luis Rabuñal Patiño, descobridor de l'oca (entre moltes altres rareses i cites interessants) i un personatge cèlebre en el món de la ornitologia. Ens va dir que era el tercer dia consecutiu que no aconseguia reolcalitzar l'oca, podia haver marxat o ser en alguna zona propera on no se la veiés, Tot i això, vam decidir que l'endemà al matí faríem una última repassada per si tornava a aparèixer.
Ens va indicar també on podíem observar un exemplar de gavinot polar, de manera que ens hi vam dirigir i el vam poder veure (bimbo!) ja quasi de nit juntament amb 6 gavines cendroses.
L'endemà, per complir amb el que ja havíem dit, vam començar el dia de nou a buscar l'oca, i de nou sense èxit. Això sí, al tornar al lloc del gavinot polar sí que en vam tenir, i el vam poder observar una estona a relativament curta distància.
Tot seguit ens vam dirigir cap a la llacuna de Baldaio. Força limícoles de diferents espècies, però el vent i la pluja ens van impedir avançar gaire per la zona de la platja i les dunes, perdent així les possibilitats de sit blanc.
Baldaio
Vam pujar tot seguit cap a la Praia de Alba, a Arteixo, on, tot i el gran nombre de gavians, no vam trobar res destacable. Allà vam dinar abans de dirigir-nos cap a l'última parada prevista del dia, a la Ría do Burgo. No vam tenir sort amb la gavina de Delaware, però sí que vam observar dues gavines cendroses, una cuereta blanca endolada, un grupet de becplaners, nombrosos limícoles... La quantitat d'ocells era molt gran i en feia un lloc atractiu, això sí, la seva situació al costat de la ciutat de La Coruña fa que s'hi concentrin les aus domèstiques fugides, com sol passar vora les grans ciutats... nombrosos cignes muts, un parell d'oques domèstiques i un ibis sagrat completaven l'avifauna de la "ría".
Cuereta blanca endolada Motacilla alba yarrellii
Com que ens quedava una mica de temps i no teníem més objectius, vam decidir anar a comprar sopar al poble de més a prop del nostre allotjament, Malpica, i de passada mirar alguns gavians al port. I només començar a repassar, un 1r hivern que dormia amb el cap amagat ja em va cridar l'atenció pel contrast entre el seu cap blanc i el mig collar de ratlles al clatell... I sí! Al cap de poc es va aixecar, deixant-me comprovar que es tractava d'un preciós gavià caspi!
Donada la poca llum i el vent, no vaig aconseguir cap fotografia decent, així que vam decidir que, el dia següent, abans de marxar cap a la ciutat de Santiago de Compostela, tornaríem al port a veure si el podia fotografiar millor.
Gavià caspi Larus cachinnans
Mentre el matí del dia 30 s'anava il·luminant, començant a deixar veure els gavians que s'alimentaven de restes de pesca sota el plugim, ja els començava a repassar.
I no vaig tardar gaire a trobar el que semblava l'individu del dia anterior, destacant pel seu color extremadament pàl·lid. Però quan ja em disposava a fer-li les primeres fotografies, em vaig adonar de que duia una anella! No es tractava del mateix individu del dia anterior, era un de nou i, per si fos poc, anellat!
Després d'observar-lo des de lluny, comprovant la seva agressivitat amb altres gavians mentre exhibia la postura d'"albatros" típica de Larus cachinnans, vam decidir apropar-nos a llegir l'anella i fotografiar-lo millor.
Vam aconseguir les dues coses, i el vam veure de prop fisn que al cap d'una estona va marxar per no ser relocalitzat de nou.
Destacant entre la resta de gavians...
Dades obtingudes gràcies a l'anella:
88P6-------- Larus cachinnans, anellat a Kozielno, Polònia, el 21/05/2015
Gràcies a Antonio Gutiérrez per l'ajut al tramitar l'anella.
Amb aquesta fantàstica observació vam marxar cap a Santiago, on vam passar la resta del dia i on vam dormir.
Tot i que el dia havia de ser dedicat a visitar la ciutat, cap a les 10 del matí del següent dia vam entrar en un parc prop del nostre allotjament format per un bosquet de roures i algun eucaliptus. No pensava en veure-hi res, de fet tampoc hi anàvem a buscar cap ocell, però només d'arribar-hi un reclam disilàbic, agut i ascendent va fer saltar totes les alarmes. Només podia ser un mosquiter de doble ratlla.
I sí, al cap de poc es va mostrar a les capçades del roures de damunt nostre. Al intentar aconseguir la fotografia testimonial, ens vam adonar que dúiem posat l'objectiu de 50mm per a fotografiar edificis i la ciutat, i amb el temps que ens va costar canviar-lo per el de 300mm l'ocell ja s'allunyava entre les fulles d'un gran eucaliptus... Van sortir tan sols fotografies com aquesta, on, un cop ben retallades, amb una mica (força) d'imaginació es pot arribar a apreciar un mosquiter de doble ratlla...
Sí, aquí!
El dia següent, 1 de gener, un cop fora de Santiago, començava l'any amb un bon bimbo (potser sí que menjar els raïms porta sort...), la preciosa gavina de Bonaparte que per segon any consecutiu hiverna a la ría de Ferrol, i que ja ha estat batejada com a Bill.
Gavina de Bonaparte Chroicocephalus philadelphia
Tot seguit ens vam dirigir a la llacuna da Frouxeira, a Valdoviño, on no vam tenir dificultats per trobar les dues femelles de morell de collar que ja s'hi estaven veient, tot i el fort vent i onades.
A més, tornant al cotxe vaig parar a mirar-me uns cabussets i ni més ni menys que una llúdriga va aparèixer a bufar-me per fer-me fora!! La primera llúdriga que veia a la meva vida, i d'aquesta manera!
Com que estava clar que no li agradava la nostra presència, ens vam posar dins el cotxe a la vora de la llacuna i la vam observar a curta distància una mitja hora mentre pescava.
Foto dolentíssima d'un dels morells de collar Aythya collaris
Tot seguit, cap a Cariño, on no vam tenir sort amb l'altra gavina de Bonaparte hivernant a Galicia (Phil). La pluja i el vent ens van impedir repassar la ría d'Ortigueira, així que ens vam dirigir cap a l'allotjament a O Vicedo, per després acabar el dia aobservant un altre gavià caspi (!!) al port de O Barqueiro, un ocell que pel que es veu ja es veia per la zona des de feia uns dies.
Gavià caspi Larus cachinnans
I el dia 2 era ja l'últim de la nostra estada a Galicia. El vam aprofitar per repassar la costa nord, començant per Rinlo, a Ribadeo, on no vam aconseguir trobar cap piula grossa. Vam visitar, fora de l'ornitologia, la Praia das Catedrais.
Després de passar el matí "patejant-nos" els extensos prats de la zona sense més que titelles i aloses, vam anar cap al port de Burela, amb l'objectiu del gavinot hiperbori. No va ser difícil de localitzar, posat a les teulades del port entre molts altres gavians, per després desplaçar-se breument fins a la nostra posició per alimentar-se i tornar a marxar.
Gavinot hiperbori Larus hyperboreus
Vam dinar al port mateix, i la tarda la vam dedicar als centenars de gavians de la piscifactoria de Lago, a Xove. A més, ja amb l'última llum, vam fer el cop d'ull a Ortigueira del que ens havíem quedat amb ganes el dia anterior. Una gran quantitat d'avifauna, milers de limícoles, ànecs xiuladors i cuallargs... El més destacat van ser 4 calàbries grosses, un grupet de becplaners i dues oques de collar.
I amb la visió dels enormes grups d'ocells de la "ría", ens vam acomiadar de Galicia.
Ja només faltava un llarg dia de viatge cap a casa.
Comentaris