Il marangone!
Un ocell que em va agradar molt veure l'estiu de 2013 al delta del Po i que trobo bastant graciós, patós fora de l'aigua i amb la seva cara de "bebè" (com diu fins i tot a la guia Svensson) és el corb marí pigmeu, Phalacrocorax pygmaeus, del qual parlavem utilitzant el seu nom italià, marangone.
Aquest ocell té el seu límit de distribució occidental precisament a aquesta zona d'Itàlia, i molt rarament passa aquests límits per a arribar a zones més a l'oest on és una autèntica raresa. Però una llevantada com la de fa uns dies, per anar bé, algun ocell de l'est ens ha de portar. I l'ocell que va tocar va ser aquest, descobert ahir a la Massona, als Aiguamolls de l'Empordà, primera cita per Catalunya.
Així que avui al matí a primera hora, encara abans de la sortida del sol, ens hem plantat amb el meu pare i en Martí a l'aguait del Bruel, on s'havia estat veient el dia abans. I sí, hi hem arribat aviat, però no prou, ja que hem pogut veure com tots els corbs marins grossos marxaven del dormidor, i l'aguait ja era ple d'ornitòlegs per informar-nos de que l'ocell acabava de marxar feia a penes un minut cap a la part no visible de la llacuna.
Hem esperat una estona a veure si es dignava a treure el cap, però sembla que no li devia haver fet gaire gràcia el desplegament de telescopis a primera hora i no ha tret ni una ploma.
Així que, mentre tothom es repartia pels aguaits buscant un punt des d'on se'l veiés, nosaltres hem optat per fer temps a la platja. Al cap de poca estona de mirar el mar, ha aparegut el primer ocell interessant, un preciós mascle adult d'ànec negre. Generalment els ànec negres que passen l'hivern aquí acostumen a ser femelles o joves, així que un mascle ha resultat encara més interessant (i també més bonic). Ha volat fins a la zona de St. Martí d'Empúries per després recular i dirigir-se cap a la platja de la Rubina.
Per la platja no es veia gaire res més, algun mascarell al mar, territs tresdits i variants i corriols camanegres; així que, al rebre l'avís de que acabaven de veure 3 mallerengues de bigotis a la Massona, hem tornat cap allà. Hem estat una estona per allà, sense sort ni amb les mallerengues ni amb el corb marí, que semblava decidit a deixar-nos a tots amb les ganes. Però hem pensat que no se'ns amagaria tan fàcilment, així que ens hem dirigit a les sitges del Matà, des d'on amb telescopi es domina gran part de la reserva integral de les Llaunes. I efectivament, des d'allà, tot i que llunyíssim, hem trobat "il marangone"!!
A més, al Matà hem vist fredelugues, becadells, territs variants i dos batallaires i una valona, ambdós migrants freqüents però hivernants bastant escassos.
Tot seguit ens hem dirigit al Riuet, prop de St. MArtí d'Empúries, on el dia anterior en Grabi havia observat juntes les tres calàbries (agulla, grossa i petita) Només n'hem aconseguit veure 2 exs., llunyíssim i inidentificables. Però aleshores hem rebut un avís de l'Eikel de que l'ànec negre i una calàbria grossa es trobaven davant l'espigó d'Empuriabrava.
Amb el poc temps que ens quedava, ens hem dirigit allà on els hem pogut observar a tots dos per acabar de donar el toc final al matí ornitològic.
Aquest ocell té el seu límit de distribució occidental precisament a aquesta zona d'Itàlia, i molt rarament passa aquests límits per a arribar a zones més a l'oest on és una autèntica raresa. Però una llevantada com la de fa uns dies, per anar bé, algun ocell de l'est ens ha de portar. I l'ocell que va tocar va ser aquest, descobert ahir a la Massona, als Aiguamolls de l'Empordà, primera cita per Catalunya.
Així que avui al matí a primera hora, encara abans de la sortida del sol, ens hem plantat amb el meu pare i en Martí a l'aguait del Bruel, on s'havia estat veient el dia abans. I sí, hi hem arribat aviat, però no prou, ja que hem pogut veure com tots els corbs marins grossos marxaven del dormidor, i l'aguait ja era ple d'ornitòlegs per informar-nos de que l'ocell acabava de marxar feia a penes un minut cap a la part no visible de la llacuna.
Hem esperat una estona a veure si es dignava a treure el cap, però sembla que no li devia haver fet gaire gràcia el desplegament de telescopis a primera hora i no ha tret ni una ploma.
Així que, mentre tothom es repartia pels aguaits buscant un punt des d'on se'l veiés, nosaltres hem optat per fer temps a la platja. Al cap de poca estona de mirar el mar, ha aparegut el primer ocell interessant, un preciós mascle adult d'ànec negre. Generalment els ànec negres que passen l'hivern aquí acostumen a ser femelles o joves, així que un mascle ha resultat encara més interessant (i també més bonic). Ha volat fins a la zona de St. Martí d'Empúries per després recular i dirigir-se cap a la platja de la Rubina.
Per la platja no es veia gaire res més, algun mascarell al mar, territs tresdits i variants i corriols camanegres; així que, al rebre l'avís de que acabaven de veure 3 mallerengues de bigotis a la Massona, hem tornat cap allà. Hem estat una estona per allà, sense sort ni amb les mallerengues ni amb el corb marí, que semblava decidit a deixar-nos a tots amb les ganes. Però hem pensat que no se'ns amagaria tan fàcilment, així que ens hem dirigit a les sitges del Matà, des d'on amb telescopi es domina gran part de la reserva integral de les Llaunes. I efectivament, des d'allà, tot i que llunyíssim, hem trobat "il marangone"!!
A més, al Matà hem vist fredelugues, becadells, territs variants i dos batallaires i una valona, ambdós migrants freqüents però hivernants bastant escassos.
Tot seguit ens hem dirigit al Riuet, prop de St. MArtí d'Empúries, on el dia anterior en Grabi havia observat juntes les tres calàbries (agulla, grossa i petita) Només n'hem aconseguit veure 2 exs., llunyíssim i inidentificables. Però aleshores hem rebut un avís de l'Eikel de que l'ànec negre i una calàbria grossa es trobaven davant l'espigó d'Empuriabrava.
Amb el poc temps que ens quedava, ens hem dirigit allà on els hem pogut observar a tots dos per acabar de donar el toc final al matí ornitològic.
Calàbria grossa Gavia immer
Fotos molt testimonials de l'ànec negre (Melanitta nigra)
Comentaris