Limícoles i.... sorpresa!
Ahir, dia 12 d'Agost, vam decidir tornar de nou (això mai cansa) als Aiguamolls. Vam començar el matí a l'Estany Europa, que ja estava a les últimes d'aigua, amb només una petita bassa davant l'aguait dels Capons.
Abans d'anar-hi, però, vam mirar una mica la depuradora. Amb un moment vam aconseguir veure en el mateix lloc tots els ardeids de Catalunya excepte el bitó. Agró roig, agró blanc, martinet blanc, martinet menut, martinet de nit, martinet ros i esplugabous. Tot un rècord!
A part, també ànecs grisets, la parella de cignes muts, moltes gavines vulgars....
Llavors ens vam desplaçar a l'aguait. Allà vam trobar-nos la Rosa Matesanz, també fotografiant limícoles. A la petita bassa de davant l'aguait quedaven uns 10 territs menuts, 2 xivites, valones, xivitones, corriols petits, un corriol camanegre, un xarxet comú, un pigre gris en plomatge nupcial i el blauet de sempre com a més interessant. Aquí algunes fotos:
Tot seguit vam anar al Cortalet, on l'únic interessant van ser uns rasclons, i al Matà, on tot estava sec menys una bassa on l'aigua era massa alta per a limícoles. Així que vam decidir tornar a l'Estany Europa un últim moment.
Vam entrar a l'aguait. Només creuar la porta vaig veure un limícola molt a prop, de cua d'ull, i em va semblar un escuraflascons...
-On vas, Guillem!- em vaig dir - segur que és un territ menut.
Em vaig girar per a saludar la Rosa, que seguia a l'aguait. I per veure com assenyalava l'ocell dient que hi havia un escuraflascons!!
El següents minut va ser de nerviosisme total, muntant l'acoblador, la càmera... Però l'ocell, sense immutar-se, va seguir fent la seva a 3 o 4 metres de la finestra. I finalment el vaig poder observar bé, fins que va volar a una de les cel·les de depuració on no el vèiem.
Escuraflascons becfí Phalaropus lobatus
Abans d'anar-hi, però, vam mirar una mica la depuradora. Amb un moment vam aconseguir veure en el mateix lloc tots els ardeids de Catalunya excepte el bitó. Agró roig, agró blanc, martinet blanc, martinet menut, martinet de nit, martinet ros i esplugabous. Tot un rècord!
A part, també ànecs grisets, la parella de cignes muts, moltes gavines vulgars....
Llavors ens vam desplaçar a l'aguait. Allà vam trobar-nos la Rosa Matesanz, també fotografiant limícoles. A la petita bassa de davant l'aguait quedaven uns 10 territs menuts, 2 xivites, valones, xivitones, corriols petits, un corriol camanegre, un xarxet comú, un pigre gris en plomatge nupcial i el blauet de sempre com a més interessant. Aquí algunes fotos:
Pigre gris Pluvialis squatarola
Blauet Alcedo athis
Corriol petit Charadrius dubius
Valona Tringa glareola
Tot seguit vam anar al Cortalet, on l'únic interessant van ser uns rasclons, i al Matà, on tot estava sec menys una bassa on l'aigua era massa alta per a limícoles. Així que vam decidir tornar a l'Estany Europa un últim moment.
Vam entrar a l'aguait. Només creuar la porta vaig veure un limícola molt a prop, de cua d'ull, i em va semblar un escuraflascons...
-On vas, Guillem!- em vaig dir - segur que és un territ menut.
Em vaig girar per a saludar la Rosa, que seguia a l'aguait. I per veure com assenyalava l'ocell dient que hi havia un escuraflascons!!
El següents minut va ser de nerviosisme total, muntant l'acoblador, la càmera... Però l'ocell, sense immutar-se, va seguir fent la seva a 3 o 4 metres de la finestra. I finalment el vaig poder observar bé, fins que va volar a una de les cel·les de depuració on no el vèiem.
Escuraflascons becfí Phalaropus lobatus
Finalment vam tornar al cotxe després d'un bon matí... i una bona sorpresa!
Comentaris