arrencar el vol

Piula de Hodgson

2012-01-17T21:07:00.001+01:00

Villafáfila

2012-01-01T22:02:00.000+01:00

Aquest desembre de 2011 l'APNAE (Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà) va organitzar una sortida de quatre dies per anar a veure ocells a Villafáfila, un petit poblet de Castella i Lleó a la província de Zamora, que compta amb la població de piocs salvatges (Otis tarda) més gran del món. A més, a l'hivern arriben desenes de milers d'oques vulgars i varies rareses barrejades entre elles. Així que el dia 8 sortiem repartits en tres cotxes particulars en direcció Villafáfila. Pel camí vam anar veient ocells com sisons, calàndries, esplugabous, rapinyaires de vàries espècies, cigonyes blanques, etc que ens comunicavem des dels diferents cotxes amb uns walkie talkies que havia dut el guia, en Dani Valverde. Després d'unes cinc hores vam arribar a "El embalse de las cañas", a poc més de dos km de Logroño però dins de Navarra. vam dinar i després vam observar els ocells que hi havia, com becadells, cigonyes, ànecs collverds, cullerots i cuallargs, morells de cap roig, bernats pescaires, repicatalons, titelles i molts més. A les tres de la tarda vam reprendre el camí i quatre hores més tard vam arribar a Toro, la vila on dormiríem. Allà s'ens van afegir dos cotxes més. Allà vam poder conèixer totes les persones del grup. Erem els següents: Dani Valverde (guia), Teresa Tarrés, Teresa Ballester, Josep Farreny, Pere Plans, Hubert Mas, Esmeralda, Àngel Torrent, Ricard Busquets, Carme Almar, Santi Sunyer, Nuri Vilagran, Neus Diumenge, Nicole, Pierre Kieffer, Elena Saguer, Enric Saguer i jo. Ens vam instal·lar i vam anar a sopar a la planta baixa de l'hotel.
El segon dia, a dos quarts de vuit tornàvem a sortir per anar a veure ocells. Feia una boira molt espessa però per sort es va anar aixecant. Primer vam anar a la llacuna de Villarrín de Campos. Allà bàsicament hi havia ànecs collverds, xarxets, cullerots i moltes oques vulgars. Un cop ho vam haver vist, vam anar a buscar piocs pels camps sense gens d'èxit, anant després cap al centre de visitants de les llacunes de Villafáfila. Allà hi ha una llacuna artificial amb observatoris que imiten els colomars rodons o quadrats característics de la zona. En aquesta llacuna hi ha molts ocells, però cal reconèixer que els del centre fan una mica de trampa al tirar-hi menjar per a què n'hi vinguin més. Allà vam veure moltes anàtides, com morells de plomall, morells caprojos, ànecs cuallargs, collverds, cullerots i, evidentment, les oques. N'hi havia moltíssimes de vulgars, una riallera grossa i una de pradenca. també hi havia fotges, aligots comuns, molts coloms domèstics i, fins i tot, una òliba despistada. Al centre d'informació vam preguntar on podíem veure piocs i altres ocells esteparis i ens vam dirigir cap allà. Aquest cop sí que va valer la pena. Vam veure més de 200 piocs salvatges, quatre xurres, alàudids de diferents espècies, arpelles vulgars i pàl·lides, etc. Vam dinar uns entrepans que ens havien donat a l'hotel i vam seguir recorrent els camps. Finalmentvam tornar a Villafáfila a mirar com anaven a dormir les oques, però abans de que arribessim vam veure becuts, ànecs blancs, altres tipus d'anàtides i un estol de 650 grues que es van aturar a descansar a la llacuna. Finalment vam tornar a l'hotel de Toro a sopar i passar la nit.
El tercer dia vam anar a Tierra de Campos. Vam estar una hora al cotxe, parant-nos només per a observar un magnífic exemplar d'esparver d'espatlles negres. Finalment vam arribar a l'anomenada llacuna de la Nava. Aquest any hi havia hagut sequera i hi havia molt pocs ocells, només ànecs collverds, grisets, cullerots i xiuladors. Vam anar després a mirar des d'un altre punt i els ocells eren similars, a part d'alguns teixidors i arpelles vulgars. Però al final de l'itinerari les coses van començar a anar a millor. Hi havia un grup bastant gran d'oques vulgars i entre elles vam veure sis oques rialleres grosses i tres oques de galta blanca. Entre tot, quan vam arribar als cotxes ja era hora de dinar i després de desplaçar-nos a un altre punt vam treure de nou els entrepans. Mentrestant vam poder observar, des de molt lluny, una oca índia entre les vulgars. Havent dinat, vam anar a rondar una mica pels camps. Vam tenir molt poc èxit, amb només cogullades, aloses, terreroles i altres ocells petits, a més d'algun estol d'oques a la llunyania. Finalment vam anar a la llacuna de Boada, ara bé, amb capelina, ja que va començar a ploure. Des de l'observatori vam veure ànecs de diferent espècies i moltes oques, però totes ens van semblar vulgars. A més, també vam tenir temps de disseccionar unes quantes egagròpiles. Després d'això, quan ja es feia fosc, vam tornar per a passar l'última nit a Toro, veient una òliba i varis mussols emigrants pel camí.
El quart i últim dia vam pujar als cotxes acomiadant-nos de Toro i Villafàfila per a tornar a Catalunya. A mig camí vam parar a dinar a la llacuna de Candasnos a la província d'Osca, però hi havia pocs ocells, bàsicament anàtides i fotges vulgars, i res que no haguéssim vist abans, així que en poca estona tornàvem a estar en camí. Finalment vam arribar i ens vam parar a deixar en Josep, en Pere i la Carme en una àrea de descans de Barcelona. Allà ens vam acomiadar i cada cotxe va agafar el seu camí per a tornar cap a Girona.

Oca riallera grossa Anser albifrons

Oca pradenca Anser fabalis

èider de Fisher

2011-12-24T12:42:00.000+01:00

Un dia al Delta de l'Ebre

2011-11-05T13:34:00.001+01:00

El dia 30 d'octubre de 2011 vam decidir anar a veure ocells al Delta de l'Ebre. De manera que ens vam aixecar a les quatre hora nova (aquest dia es canviava l'hora) i a tres quarts de cinc ens dirigiem cap al Delta de l'Ebre. El primer destí va ser Riet Vell on, entre becadells, martinets, tords, ànecs, cabussons, polles i altres, vam veure un total de 27 espècies. Després vam anar cap a l'Encanyissada i Pont de Través amb centenars de xibecs, fotges, ànecs collverds i ànecs grisets i amb algun corb marí gros, polla blava o alguna arpella que sobrevolava la zona. Un cop vistos els ocells d'allà ens vam dirigir a les Salines de Sant Antoni, un lloc normalment molt bo per limícoles. Per desgràcia havia plogut bastant i hi havia massa aigua. Llavors vam anar cap a la Barra del Trabucador, on vam veure gambes verdes, pigres grisos gambes rojes vulgars, remena-rocs i altres limícoles que no vam identificar, com un estol petit de territs o un tètol que vam poder observar durant pocs segons. També hi vam veure gavians argentats, corbs marins grossos, bernats pescaires, martinets blancs, una gavina capblanca i dos xatracs que volaven molt lluny i que tampoc vam identificar. Ja cap al migdia vam anar a la Tancada on vam veure bàsicament ànecs collverds i entre 1.500 i 2.000 flamencs. Llavors vam anar a dinar a la Casa de Fusta (Encanyissada) i vam tornar cap a Riet Vell on hi havia mes o menys el mateix que al matí. Llavors vam anar a l'Illa de Buda, però pel camí vam veure pilons d'agrons blancs (cada camp inundat en tenia entre 1 i 4!) com ja haviem anat veient durant el dia. A l'Illa de Buda hi havia bernats pescaires, agrons blancs, ànecs collverds, un flamenc solitari i bastants limícoles i gavians però que estaven tan lluny que no els vam poder identificar. finalment es va pondre el sol i la nostra visita al Delta de l'Ebre es va acabar.

Àguila marcenca

2011-09-11T19:21:00.000+02:00

Circaetus gallicus

De campaments als Aiguamolls

2011-08-01T14:49:00.001+02:00

Aquest juliol, del dia 19 a 29 vaig estar en uns campaments en una closa dels Aiguamolls de l'Empordà. Durant aquests dies vaig poder veure ocells interessants. Destaca sobretot la femella de faisà trobada per un ornitòleg francès en una closa propdel matà d'ina espècie que encara no s'ha identificat i que no surt a cap de les guies del cente d'informació. També vaig veure una femella de teixidor carpó-roig prop de l'aparcament del Cortalet, 7 martinets rossos al Matà, etc. Si voleu saber més observacions les podeu veure a ornitho.cat, les obsevacions que portin el nom de Guillem Saguer. Sobre el que no són ocells destaca una tortuga d'estany i una llúdriga al Matà.

Teixidor carpó-roig (mascle)

Martinet ros

Morell d'ulls grocs

2011-07-14T19:57:00.000+02:00

Bucephula clangula

Grives

2011-06-16T08:06:00.002+02:00

Han criat a la meva escola, el Montessori Palau, una parella de grives. Es tracta d'una de les poques nidificacions d'aquesta espècie a Girona, ja que solen criar als Pirineus i Prepirineus, tot i que està molt a prop de Fornells, on si que fan niu més sovint. Les he observat duent insectes i fent crits d'alarma en unes heures.

Una tarda als Aiguamolls

2011-06-05T12:48:00.002+02:00

El dia 4/6/11 vaig anar als Aiguamolls de l'Empordà. Primer vaig anar a l'Estany de Vilaüt. Només d'arribar ja vaig tenir una sorpresa, tot i que no es tractava de cap ocell. Tot mirant bé les vaques negres que sempre pasturaven per allà i en les que mai m'havia fixat vaig veure que no eren vaques normals. Tan bon punt vaig tenir-les més a prop ho vaig poder confirmar. Eren búfals asiàtics! Vaig arribar a l'aguait i a l'entrada encara vaig tenir una altra sorpresa, aquest cop amb forma d'anfibi, concretament d'anur (granota o gripau). Es tractava d'una reineta, però era una reineta septentrional, molt escassa a Catalunya, ja que la franja característica de les reinetes li arribava fins a les potes del darrere. Però bé, anem amb els ocells. A l'Estany vaig poder veure cigonyes blanques, bernats pescaires, falciots negres, martinets blancs, orenetes cuablanques, fotges vulgars, gavians argentats, boscarles de canyar, un fumarell carablanc, dos caderneres, esplugabous, un xoriguer comú o petit, rossinyols, un agró roig, trists, cogullades vulgars, corbs, un capsigrany i abellerols. Després vaig anar a la Gallinera. Allà vaig veure rossinyols, rossinyols bords, trists, una cigonya blanca i vuit fredelugues. Vaig anar a l'Estany Europa, on hi vaig veure una femella d'ànec griset amb pollets, tres corriols petits i un cames-llargues covant quatre ous en un niu a l'Aguait dels Rascletons. Finalment vaig tornar cap a Girona.

Búfals asiàtics

Puput

2011-05-21T21:02:00.001+02:00

Upupa epops

El becadell gros

2011-05-14T16:22:00.000+02:00

El becadell gros és un limícola molt semblant al becadell comú. Només es diferencia per tenir dos franges alars blanques i la cua blanca als voltants. És una raresa a la Península Ibérica i la major part de citacions cada any són a Catalunya, sobretot a l'Alt Empordà. Aquest any a Catalunya s'en han vist molts, res comparat amb altres anys que hi solia haver unes 5 citacions. Jo vaig poder observar-ne un aquestes vacançes de Nadal, el dia que vaig fer el text Els Aiguamolls, tot hi que encara no savia que es tractava d'aquesta espècie.

ànec xiulador

2011-05-11T08:02:00.000+02:00

Baralla de faisans

2011-04-29T08:23:00.000+02:00

En aquestes fotografies podeu veure uns faisans lluitant per un territori. El propietari del territori va guanyar la baralla i finalment els va acabar de separar un esparver.

Aus estepàries d'Espanya

2011-04-26T21:42:00.000+02:00

Las Tablas de Daimiel

2011-04-22T13:11:00.002+02:00

Aquesta Setmana Santa vam anar a Las Tablas de Daimiel. Aquí explicaré aquests dies i els ocells que he vist.
El primer dia, el 16/4/11, a les 8:30 vam sortir de Girona. El viatge va ser força avorrit fins que vam entrar a Castella la Manxa. Hi vam veure una àguila calçada, currocs, un grup de gangues, corbs, perdius rojes i, tot i que jo no el vaig veure, un sisó. Vam arribar a la casa, anomenada El Labriego, a Fuente el Fresno. Després vam pujar a un molí i pel camí vam veure ballesters, cogullades vulgars, còlits negres,un grup d'uns 30 xoriguers petits, etc.
El segon dia vam anar al centre d'informació de Las Tablas de Daimiel i després vam anar a fer algun itinerari pel parc. Primer vam anar a veure la llacuna d'aclimatació, que servia per criar espècies d'anàtides amenaçades. Després vam seguir tot veient cruixidells a pilons. A les llacunes vam veure fotjes amb pollets, morells de cap roig, ànecs collverds, un ànec capblanc, esplugabous, martinets blancs, xibecs, fumarells carablancs, 2 xarxets marbrencs, etc. Després vam anar cap a Las Lagunas de Ruidera, un seguit de 15 llacunes que forma el Guadiana al seu naixement, amb uns 25 km d'extensió. Vam dinar allà i vam veure-hi ànecs collverds, corbs marins grossos, cabussons emplomallats, un xibec, un ànec domèstic, un agró roig, pinsans comuns, etc. Després vam intentar visitar un poblat ibèric anomenat El Cerro de las Cabezas, prop de Valdepeñas, però estava tancat.
El 18/4/11, el tercer dia, vam anar a fer una visita guiada a Las Tablas de Daimiel. Vam veure la major part de coses d'ahir tot i que algunes en més quantitat, com l'ànec capblanc. Després vam anar a fer una visita guiada amb cotxe. Primer ens van dur a veure una fotja banyuda. Vam seguir fent la visita guiada i vam veure fumarells carablancs i negres i on feien el niu, cruixidells, una casa que encara tenia una barca de les que es feien servir abans per pescar i ens van explicar moltes coses. La visita va durar en total, entre el tros a peu i el tros en cotxe unes 5 hores. Vam dinar i després voliem anar al Castell vell de Caltarava. Estava tancat però estava situat en una zona pantanosa i també hi vam veure ocells: cames llargues, fredelugues, un agró blanc... Després vam anar a Ciudad Real i pel camí vam veure uns sisons en un camp molt ben posats i força a prop. Per desgràcia, tan bon punt vam tenir la càmara preparada van volar. El quart dia vam anar al parc natural de Cabañeros. Hi vam veure i sentir cucuts, puputs, oriols, un milà reial, un àguila calçada, garses, merles i fins i tot algun ramat de cèrvols. Vam dinar uns entrepans i vam anar a un observatori d'una colònia de cigonyes. Després vam anar a Alcoba i pel camí vam veure un voltor que no podia volar. A Alcoba ho vam explicar i ens van dir que era que havia menjat massa. Allà també ens van indicar on hi havia el posador d'una àguila imperial. No la vam veure però sí que vam veure cogullades vulgars, capsigranys, botxins i pardals de passa.

A Las Tablas de Daimiel he pogut veure tres espècies d'ocells molt amenaçades a Espanya: l'ànec capblanc, el xarxet marbrenc i la fotja banyuda.

Ànec capblanc

Xarxets marbrencs

Fotja banyuda

Fumarell carablanc

Cruixidell

Capsigrany

Cogullada vulgar

Banyoles

2011-03-29T08:35:00.000+02:00

El dia 27 de març, vam anar a Banyoles. Davant del centre d'informació hi havia un mascle d'ànec mandarí, un ocell originari d'Àsia que sol apareixer escapat o alliberat de captivitat. Per el comportament no semblava salvatge, més aviat domèstic. La presència d'ocells domèstics a l'estany és un problema ja que afecta a la fauna autòctona i li fa perdre a l'estany valor natural. Algunes altres espècies domèstiques que hi havia eren els ànecs domèstics o un possible híbrid d'ànec domèstic i ànec mut. Vam anar cap a la Puda on vam fer el recorregut dels aiguamolls de la Puda. Hi vam veure bernats pescaires, ànecs collverds, merles, tudons, gaigs, cornelles negres i a la zona de la Llacuna de Casa Nostra dues cigonyes blanques que tenien el niu damunt d'un pal dels que aguanten l'aviari o hi havia altres cigonyes tanquades per el projecte de reintroducció de la cigonya al Pla de l'Estany. Després vam anar a les Estunes on vam veure merles, pit-rojos i lluers a l'entrada del bosc. Vam seguir el recorregut de la Puda fins arribar a l'Estanyol del Vilar. Allà també hi havia ocells domèstics com un cigne mut, ànecs domèstics i fins i tot dos galls. Vam acabar d'arribar al centre d'informació i ens vam dirigir cap a Can Morgat. Vam anar a dos de les petites llacunes on vam veure ànecs collverds, fotjes vulgars, cabussets, un bitxac comú,un agró blanc i una àguila marcenca. Vam anar a dinar a Serinyà i a la tarda vam anar al Clot d'Espolla a buscar triops, uns crustacis parents dels crancs pero als quals no s'assemblen en res.

El Delta de l'Ebre

2011-03-14T08:37:00.008+01:00

Tornant de Sierra de Andújar ens vam parar al Delta de l'Ebre. Vam deixar les maletes i vam dinar en una casa rural de Sant Carles de la Ràpita. Després vam anar a la Tancada. Hi vam veure flamencs, cabussons emplomallats, bernats pescaires, ànecs collverds, fotges vulgars, xivitones, etc. Després, buscant ocells pels arrossars ens van indicar un camp amb uns ocells que, per la descripció, eren capons reials. Hi vam anar però van volar de seguida. Vam marxar i quan vam tornar vam veure que estaven en un altre camp. Hi vam anar i van volar amb un grup d'unes 70 polles blaves fins a Riet Vell. Hi vam anar i també hi havien flamencs, polles d'aigua, ànecs collverds i cullerots, fotges vulgars, un becplaner i arpelles vulgars, a més de les polles blaves i els capons reials. El nombre d'aquests últims va anar pujant fins arribar a uns 150 ocells. Finalment vam marxar.

El dia 5 vam seguir al Delta. Vam anar primer a l'Encanyissada però no hi havia gaires ocells i vam anar cap a la Tancada. Pel camí ens vam trobar uns camps plens de limícoles com territs variants i menuts (moltíssims), corriols grossos, gambes rojes vulgars i pintades, gambes verdes, becuts i un cames-llargues. Vam arribar a la Tancada on a més dels ocells del dia anterior vam veure pigres grisos, territs grossos i uns altres que no vam identificar, gambes de diferents espècies, un becadell comú i gavines capblanques. A la platja de la Tancada vam veure territs tresdits i un híbrid de martinet blanc i dels esculls. Vam anar a comprar uns pastissets i vam tornar a Riet Vell, però no hi havia gaires ocells. Vam dinar a l'Encanyissada i vam marxar.

martinet dels esculls x blanc

arpella vulgar

corriol gros

corriols grossos, territs menuts i territs variants

territs variants

polla blava

capons reials

Sierra de Andújar

2011-03-13T22:13:00.005+01:00

El dia 1 de Març del 2011 vam marxar amb cotxe cap a Sierra de Andújar (Jaén) amb la intenció de veure un linx ibèric. Deu hores més tard vam arribar a l'allotjament Los Pinos. El meu pare i jo vam sortir a fer un volt però no hi havia gaires ocells i només vam veure tords, merles, pit-rojos i pardals comuns. Vam sopar allà i vam anar a dormir.
El dia següent va començar bé: garses blaves. Es movien en gran nombre pels arbres de l'allotjament. Vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a El Encinarejo. Vam anar observant garses blaves la major part del camí en grups que anaven dels pins a terra i de terra als pins. A l'Encinarejo vam veure molts ocells: puputs, pit-rojos, bitxacs comuns, rossinyols bords, cargolets, un picot garser gros, gralles, perdius rojes, tudons, pinsans comuns, corbs marins grossos, bernats pescaires, pardals de bardissa, mallerengues blaves i cuallargues, una àguila marçenca, garses i, per suposat, garses blaves. Després vam començar La Ruta del Jabalí. Allà vam veure la major part d'ocells d'abans més el sit negre i el voltor comú. Al mirador, uns cèrvols van deixar que m'hi acostés molt. A la tarda vàrem estar esperant el linx en un punt de El Encinarejo però va passar quan ja haviem marxat.
El dia 3 vam tornar en aquell lloc de El Encinarejo però ens van dir que en un turò d'allà a prop teníem més possibilitats. Allà vam veure una àguila reial. Desprès de 2 hores vam anar al centre de visitants i després a La Ropera, on vam dinar. Però devia fer poc que el riu s'havia desbordat i tot era un fangar des d'on no es veia l'embassament així que vam tornar al turó de El Encinrejo. Al cap de 2 hores finalment vam tornar a Los Pinos.
Al dia següent vam marxar.

sit negre

garsa blava

pit-roig

picot garser gros

La Camarga

2011-02-26T12:40:00.000+01:00

Aquí podeu veure un vídeo de fotografíes que vaig fer l'any passat a la Camarga.

El paràsit cuapunxegut

2011-02-26T09:14:00.004+01:00

On trenquen les onades,

dalt d'un penya-segat,

un paràsit descansa

paint el que ha robat.

Amb unes grans ales grises,

un cap negre i un coll groc,

arrenca el vol el paràsit

des de sobre del seu roc.

Passa un gavià amb un peix,

no pot volar bé amb el vent.

"Heus aquí el meu esmorzar",

pensa el paràsit content.

El paràsit ja l'ataca,

però no li interessa l'ocell,

el gavià el peix deixa caure,

i deixa de ser per ell.

El paràsit l'agafa al vol

i torna al penya-segat:

"Avui tinc un molt bon dia,

al primer intent no he fracassat".

El paràsit cuapunxegut (Stecorarius parasiticus) és un ocell marí de mida una mica més petit que un gavià. Depèn dels altres ocells marins per aconseguir el menjar, ja que ell no sap pescar ni cap altre mètode per aconseguir aliment que no sigui robar. Quan localitza un altre ocell marí que porta aliment el persegueix fins que aquest deixa caure el menjar. D'aquí li ve el nom de paràsit. Els seus trets característics són el cap negre i el clatell groguenc, les ales d'un color gris fosc i la cua no molt llarga i punxeguda. Dos altres espècies de paràsits també s'assemblen molt però la cua permet diferenciar-los. El paràsit cuaample (Stecorarius pomarinus) té les plomes de la cua que s'engrandeixen com més a prop estàn del final, i el paràsit cuallarg (Stecorarius longicaudus) té les plomes de la cua primes i molt llargues. Els joves són molt difícils de diferenciar. Els paràsits també tenen un fase fosca en que son marrons foscos o quasi negres.

La Badia de Roses

2011-01-29T11:22:00.003+01:00

El dissabte 15 de gener vaig anar a una sortida amb barca organitzada per l'APNAE a la Badia de Roses. A prop de la platja que vam anar seguint vam veure corbs marins grossos, cabussons emplomallats, calàbries agulla i fins i tot un ramat de daines que caminaven per la platja. Ens vam anar allunyant de la costa i ens vam dirigir cap a mar obert. Un cop allà vam començar a tirar peix per atreure els ocells marins. Van venir gavians argentats, gavines vulgars i capnegres, mascarells, baldrigues mediterrànies i balears, corbs marins grossos i fins i tot un parell de paràsits grossos que robaven el menjar als altres ocells. Poc a poc es van anar acabant els set sacs de peix que teníem i ens vam dirigir cap a Cap Norfeu. Allà vam veure corbs marins grossos i els nius de corb marí emplomallat. Finalment, ja arribant a Roses, vam veure alguna merla blava.Vam arribar a les aigües plenes de meduses del port on vam deixar la barca i vam agafar el cotxe per tornar cap a casa.

mascarell

paràsit gros

baldriga mediterrània

L'anellament

2011-01-09T17:46:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ha estat el festival dels ocells de Girona. El diumenge han fet un anellament a Can Salvatella, darrere el Trueta. S'han capturat sobretot lluers (Carduelis spinus), però també algunes mallerengues carboneres (Parus major), verdums (Carduelis chloris), tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), un gafarró (Serinus serinus) i un pit-roig (Erithacus rubecula).

lluers

verdum

Bitons a Sils

2011-01-08T20:23:00.003+01:00

Des dels darrers dies de desembre de l'any passat s'estan observant fins a 4 bitons a l'estany de Sils. El bitó és un ocell escàs i amagadís, de manera que cada dia més gent hi va a mirar si els veu. Jo he vist algun d'aquests exemplars en dues ocasions, dos la primera vegada i un la segona. Però tal com ja he dit és molt amagadís i vaig haver d'anar-hi tres vegades abans de veure els primers. Tots els que he vist estàn als canyissars de l'illa del davant del primer aguait (no el mirador). A sota podeu veure algunes fotografies.

en vol

postura d'alarma

aligot comú

2011-01-01T20:45:00.000+01:00

Buteo buteo

àguila cridanera

2010-12-31T15:36:00.000+01:00

Aquila clanga

Ivars

2010-12-30T21:17:00.003+01:00

Ahir vam anar a l'estany d'Ivars i Vila-Sana, al Pla d'Urgell. Vam marxar a quarts de 7, ja que volíem ser-hi aviat i hi havia 2 hores i mitja de camí. Ens vam parar un moment en un bar d'Ivars i vam anar a l'estany. Vam aparcar el cotxe i vam començar el recorregut. Desseguida vam començar a veure ocells com el pardal de bardissa, el repicatalons i la cotoliu. En un moment vam ser al primer aguait. Allà hi havia ànecs collverds, xarxets comuns, un bernat pescaire, un becadell comú i un cruixidell que vam veure a l'entrada. L'estany tenia molt de tros gelat i els ànecs caminaven sobre el gel. Però hi feia molt de fred i a mi se'm congelaven els peus, així que vam sortir. Vam seguir caminant entre les nombroses parades per mirar merles, pit-rojos, repicatalons, etc. Vam veure ànecs cullerots i un tord comú, i vaig fotografiar molt bé un repicatalons. Vam arribar a una altre aguait, però hi havia pocs ocells, tansols ànecs collverds i fotjes vulgars. Vam seguir caminant mirant els petits teixidors que saltaven entre les canyes. Vam arribar a un lloc on vam veure polles blaves i un rascló molt confiat que no s'espantava. Vam arribar a una petita zona on tenien carpes tancades. Allà hi havien becadells comuns i territs variants. Vam seguir caminant escoltant el cants del rossinyol bord i el picot verd i els crits de les gralles fins a arribar a l'últim aguait. Allà també hi havia ànecs collverds i fotjes vulgars. Vam sortir i vam pujar a un mirador, al final de l'itinerari. Un cop vam haver mirat l'estany vam recular. Vam veure núvols de corbs marins grossos que anaven a pescar al tancat de les carpes juntament amb bernats pescaires i agrons blancs. Vam seguir fins al lloc on hi havien les polles blaves i n'hi havia 4 de juntes. El rascló encara estava al mateix lloc. Pel camí vam veure un cabusset. Vam arribar al cotxe i vam marxar a dinar per després tornar cap a casa.

repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Els aiguamolls

2010-12-27T13:50:00.004+01:00

Ahir vam anar als Aiguamolls de l'Empordà. Feia un fred que pelava, ja que era un dels dies més freds de l'any. Primer vam anar a l'Aguait Quim Franch. Allà vam veure ànecs cullerots, collverds i grisets, xarxets comuns, fotges vulgars, unes 140 oques vulgars, cigonyes blanques, etc. Però allà també ens esperava una sorpresa: a l'altre costat de l'estany descansaven 24 grues. Vam anar cap a l'Aguait dels Roncaires per poder-les veure de més a prop. Allà també hi havia altres ocells com ànecs xiuladors, ànecs blancs i gavines vulgars. Va aterrar un capó reial entre un grupet de cigonyes i va anar al costat d'un bernat pescaire on es va quedar una estona. Allà també vam poder veure millor les grues. Són uns ocells camallargs que malgrat semblar ardeids (bernats i martinets) pertanyen a la família dels ràl.lids (polles i rasclons). Al coll tenen dues franges negres i una blanca que van fins a la meitat del coll i tenen un taca vermella a la part superior del cap. Els joves tenen el cap i el coll de color marró. Llavors vam anar cap a l'Aguait de les Gantes. Allà hi havia totes les espècies d'anàtides que ja haviem vist abans però ens hi vam estar gaire estona perquè el vent entrava per les finestres i ens feia passar fred. Pel camí, en una closa, ens vam trobar un grup bastant gros de titelles. Vam anar als aguaits Pallejà i Closa de Puig però no hi havia gaires ocells i no hi vam estar gaire estona. Després vam arribar a l'Aguait del Gall Marí. Hi havia sobretot xarxets comuns, ànecs collverds, corbs marins grossos i algun cabusset. Després d'estar una estona allà vam anar a l'Aguait del Bruel, on hi havia les mateixes espècies. Vam seguir una estona caminant fins arribar a l'Observatori de les Arpelles. Allà hi havia molt pocs ocells, tan sols xarxets comuns i ànecs collverds. Vam arribar fins a la platja, però tampoc no hi vam veure res així que vam recular. faltaven tres quarts d'hora perquè haguessim de marxar, així que ens vam posar a caminar ràpid. 26 minuts més tard tornavem a ser al Cortalet. Vam tornar a anar a l'Aguait Quim Franch, on no havia canviat res excepte que les grues havien marxat. Vam estar allà l'últim quart d'hora i vam marxar amb el cotxe cap a casa.

                                                                      ànecs blancs

cigonyes blanques

ànec cullerot

fotges vulgars

ànecs grisets

                                                                     xarxets comuns

bitó

2010-12-11T21:19:00.001+01:00

El bitó (Botaurus stellaris) és un ocell de la família dels ardeids (bernats i martinets). Viu amagat al canyissar, d'on rarament s'allunya. Als capvespres de primavera es pot sentir el seu cant que recorda a una vaca i que ha fet crear llegendes com el Bruel. El dia 8 de desembre vaig veure un bitó al Ter Vell, a Torroella de Montgrí, que va fer sortir una arpella vulgar (Circus aeruginosus) de molt a prop d'un aguait.

Botaurus stellaris

Estany de Sils

2010-12-06T20:51:00.006+01:00

El diumenge 28 de novembre vaig anr a l'estany de Sils. Vaig veure força ocells com el blauet, el bernat pescaire, el morell de cap roig, el xarxet, el repicatalons, el corb marí gros, la cuereta torrentera, l'ànec collverd, mallerengues de tres espècies (carbonera, blava i cuallarga), el pit-roig, etc.

A sota podeu veure una foto i un dibuix d'un blauet.

Alcedo atthis

Repicatalons de Lapònia

2010-11-06T11:16:00.001+01:00

Calcarius lapponicus

El becplaner

2010-11-04T21:23:00.000+01:00

El becplaner (Platalea leucordia) és un ocell inconfusible si el veiem bé. El bec aplanat de la punta és el seu tret més distintiu. A Catalunya és present durant les migracions. Juntament amb bernats i martinets forma les famoses pajareras de Doñana, unes grans colònies situades sobre unes alzines centenàries. Aquest diumenge vaig observar un exemplar jove de becplaner al Cortalet (Aiguamolls de l'Empordà).

El blauet

2010-10-08T22:02:00.000+02:00

El dia mundial dels ocells

2010-10-03T08:36:00.001+02:00

Avui ha estat el dia mundial dels ocells. Hem anat a Cap de Creus a fer una excursió per veure ocells marins però nosaltres no teniem telescopi i els hem vist de molt lluny.Hem vist baldrigues de tres espècies (grises, mediterrànies i balears), mascarells, gavians, gavines, xatracs becllargs i comuns i fins i tot un rorqual comú, més fàcil de veure bé ja que és la segona balena més gran del món. També hem vist una daurada grossa (Pluvialis apricaria), la segona cita a Cap de Creus, que, en contra del comportament de la seva espècie, es deixava acostar fins a un metre. Ha estat un matí molt divertit.

Pluvialis apricaria

El xatrac becllarg

2010-09-22T22:04:00.000+02:00

la daurada grossa

2010-09-12T15:22:00.001+02:00

Pluvialis apricaria amb plomatge d'estiu

Els coraciformes de Catalunya

2010-08-27T18:06:00.000+02:00

Els coraciformes són uns dels ocells més acolorits que es poden veure a Catalunya, on n'hi ha quatre espècies: el gaig blau, la puput, el blauet i l'abellerol.

El gaig blau (Coracias garrulus) és un ocell que per la forma recorda al gaig, tot i que no és de la mateixa família. És tot ell blau, excepte el dors, que és de color marró. És inconfusible si el veiem bé. Viu en ambients de secà i sol aturar-se en perxes elevades. Cria en orificis dels arbres o en caixes niu.

La puput (Upupa epops) és d'un marró taronjós, amb les ales blanques i negres. Té una cresta que pot aixecar quan s'estressa. Se la pot trobar en molts llocs (prats, zones arbrades i dalt de parets). Nia en forats d'arbres o de murs.

El blauet (Alcedo atthis) és un ocell pescador que viu en zones amb aigües bastant netes. El dors i les ales són blau verdós i la panxa taronja.

L'abellerol (Merops apiaster) és un dels més acolorits. Té en el seu plomatge tons de blau, verd, vermell i groc. Se sol parar en els fils elèctrics i captura insectes en vol. Nia en colònies en forats excavats en parets de sorra.

La llucareta

2010-08-12T20:14:00.000+02:00

La llucareta (Serinus citrinella) és un fringílid de muntanya que viu en prats i boscos de coníferes. És semblant a un verdum però té el cap gris i dos franges negres a les ales. El niu és una cassoleta de branques, escorça, plomes,etc. Nidifica en coníferes.

Guatlla

2010-08-07T11:37:00.001+02:00

L'abocador

2010-08-06T17:59:00.003+02:00

milà reial atacant uns gavians argentats

Ahir vaig anar a l'abocador de Solius. Hi vam anar-hi el meu pare i jo amb la intenció de veure un gavià fosc de la subespècie fuscus, molt rar a Catalunya. Grans estols de centenars de gavians argentats, s'alimentaven de les nombroses restes de l'abocador. Mentrestant, cinc milans (quatre de negres i un de reial) els provaven d'atacar, tot i que alguns van acabar perseguits per gavians furiosos que els volien allunyar. De cop, es va posar a ploure i vam haver de còrrer cap el cotxe. Per sort, desseguida va parar i vam poder tornar a sortir. Algunes petites mallerengues cantaven al bosc que hi havia al costat de l'abocador. Al final vam pujar per un camí des d'on es veia molt bé tot l'abocador. No vam veure aquell gavià que dèia al començament, però esperem poder tornar un altre dia i veure si tenim més sort.

milà reial (Milvus milvus)

Pardal de bardissa

2010-07-30T19:08:00.001+02:00

La merla blava

2010-07-24T18:58:00.004+02:00

La merla blava (Monticola solitarius) és un ocell que habita als rocams, tot i que algunes parelles els han substituit pels edificis de pobles i ciutats. Els mascles tenen un plomatge blau molt característic, mentre que la femella, molt difícil d'identificar de la femella de la merla roquera (Monticola saxatilis), és ocre i barrada.

El balquer

2010-07-22T08:22:00.001+02:00

El balquer (Acrocephalus arundinaceus) és el nostre sílvid de canyar més gros, i un dels més comuns. Per damunt és d'un color marró fosc, i per sota, un marró clar blanquinós. Pot aixecar les plomes del cap (com el del dibuix). Al no tenir taques al plomatge es podria confondre amb la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), però aquesta tan sols arriba a la mitat d'un balquer.